El sud es passio. Costa acostumar-se a la vida amb tant de moviment, soroll, somriures… El fet que participi en una conferencia sobre residus en la ciutat amb la pitjor gestio de residus a Europa fa que quan em passejo per la ciutat amb els companys d’organitzacio no fem mes que parlar d’escombraries i a cada container s’hi dediqui un comentari. Fins i tot en vaig fer un video:
I es que sembla mentida que la capital d’una regio eminentment agricola i turistica es dediqui a 1) abocar residus perillosos al camp, 2) renuncii a utilitzar la materia organica com a compost per a abonar una terra en perill de desertitzacio i 3) deixi perdre el turisme per la mala fama que continua guanyant la xona per la camorra i la crisi de residus.
Sino, Napols es una ciutat preciosa i colossal. Que us dire? Me l’imaginava menys gran. En certa manera esta al nivell de Roma i alguns barris centrics mantenen una autenticitat encisadora. Pels carrerons laberintics del centre hi ha cristos i verges a cada cantonada, a cada cafe que s’entra hi ha la foto dels dos Deus de Napols: l’enviat del senyor i el Deu del futbol: Maradona. Tambe hi ha fotos del Papa actual, el precedent, algun futbolista, alguna actriu… pero es curios observar la mitologia que acompanya l’astre argenti tot i que tothom de seguida comenta que la seva addiccio a les drogues que va comencar a Napols es una pena. Pero aquesta humanitat es precisament el que l’ha transformat en idol…
Vaig de bolit tots els dies i aixo m’impedeix de gaudir de la gran invencio de Napols: la pizza. Nomes en podre menjar una pero es ben be excepcional. Es curios que la major part de la cuina italiana, tant copiada i envejada al mon, sigui fruit de la creativitat al combinar ingredients d’allo mes simples. La pizza no es res mes que farina, aigua i sal, la pasta es pot fer amb farina i aigua i/o ous… Els raviolis es van inventar per a reciclar les restes de carn… La necessitat estimula la creativitat i es el que realment multiplica els pans i els peixos.
La creativitat d’Italia es impresionant. De ciencia -de Galileo a Da Vinci- de musica -de Verdi a Pucini-, de moda -de Valentino a Zegna-… aquest pais sempre ha anat al capdavant de la innovacio. Tanmateix ja fa anys que viu de prestat i la corrupcio se l’esta menjant per dins. La poblacio envelleix i la classe politica esta preparant el caldo per una cataclisme social. Els rics cada dia son mes rics, els corruptes son cada dia mes corruptes i descarats, i les politiques s’imposen amb l’ajuda de l’exercit -l’exercit es l’eina de Berlusconi per a aplicar els seus plans de residus-. La gent esta que trina i els politics no els escolten. Si aixo continua aixi tornaran els temps del feixisme amb un nou Mussolini o un dels tants Berlusconis reciclats. Fa por de pensar-hi.
Els napolitans son gent calida, amable i passional. Gairebe el contrari que els belgues. Despres de dos dies m’hi trobo be exclamant-me i gesticulant com ells. La complicitat que s’estableix en qualsevol conversa sigui amb un cambrer o guardia urba es d’agrair en els temps que vivim. Clarament, la gent aqui no te gaire mes que la gent. Tot i el fred que fa aquests dies hi ha moltes colles pels carrers i a cada cantonada hi ha tertulies. Una ciutat d’allo mes social.
Pel que fa a la crisis de residus nomes us dire que despres de 15 anys de corrupcio i blanqueig de diners, la situacio a Campania no millora. Els abocaments de residus urbans i/o perillosos de Napols pero tambe provinents del nord d’Italia es continuen produint de forma legal o ilegal -que la ilegalitat sigui legalitzada per Berlusconi no la fa mes sensata-. El gran invent dels darrers anys son les “eco-balles” que no son mes que muntanyes d’escombraries sense triar embolicades amb plastic i colocades al mig del camp. Abarquen una superficie de 800 camps de futbol i com us podeu imaginar el goteig de toxics cap al sol es constant. La incineracio d’ecombraries a cel obert tambe es una practica habitual que genera dioxines a dojo. Tot plegat provoca que una de les regions mes fertils d’Italia estigui contaminada fins a nivells desconeguts perque ningu sap exactament que, quant i quan i com s’ha abocat desde residus industrials a toxics, etc… Un xou.
Per veure mes “ecobales”: http://is.gd/kNfC 
La solucio de l’infame Berlusconi es construir 4 incineradores que tindran capacitat per cremar mes residus dels que es generen a Campania. Deixant de banda que aixo es ilegal perque la legislacio europea obliga a separar les escombraries i reciclar-ne una certa quantitat -50% del paper, plastic, metall i vidre- el voler perpetuar la Campania com a abocador d’Italia es un atemptat que els Napolitans no crec que aguantin.
Durant els 5 dies que he estat a Napols he vist l’emprenyamenta acumulada que porta la gent, l’absoluta desconfianca en els politics i les institucions i en definitiva el caldo de cultiu per un aixecament. La gent esta molt be organitzada i a la minima et tallen carrers, et monten manifestacions, etc… podeu veure la manifestacio que van organitzar coincidint amb el simposi sobre Residu Zero “Zero Waste” aqui: http://www.flickr.com/photos/73161538@N00/
En fi, hi ha qui diu que aviat hauran d’utilitzar el Vesuvi per a desfer-se dels residus. Tal com estan carregant-se la terra aquests gamarussos no m’estranyaria que un bon dia petes el volca i s’endugues per davant els politics, la mozarella de buffala, les buffales, la camorra i l’ultim que tanqui.
Jo a Napols hi he de tornar 
Em llevo i plou. Mes esrany encara es que per esmorzar neva… Soc a Napols? Es veu que si…