Crisi financera – ens prenen el pel tres vegades. Cornuts i pagar el beure. Els bancs s’han forrat dues vegades, als ciutadans els hi toca pagar la factura dels excessos dels rics i mafiosos i els politics continuen donant pals de cec sense saber de quin costat estan i deixant que la politica i la democracia vagi a remolc de la “economia”.
La continuacio del genocidi a Palestina continua retratant els politics i tot el sistema que se sustenta sobre la democracia representativa. Les manifestacions se succeixen, les bombes continuen caient sobre civils i els politics continuament coaccionats pel poder del lobby Israeli i consequentment el poder America continuent dient-les de l’alcada d’un campanar…
El segle XX ha mostrat massa vegades que la pasivitat i permisivitat davant d’actituds genocides no fan mes que agreujar el problema –i el poble jueu ha estat dels principals a patir-ne les consequencies-. Continuem ensopegant amb la mateixa pedra. Els pobles continuen enfrontant-se menyspreant les llicons de la historia.
Figures com Chavez s’erigeixen com a liders en els que la gent pot confiar mentre que liders de democracies diguem-ne madures fan equilibris com feien Chamberlain i Daladier quan Hitler ocupava Txecoslovaquia. Apogeu del populisme, la democracia esta cansada. O la gent esta cansada de democracia.
Observo amb gran preocupacio la gestacio d’un moment similar al dels anys 30 del sXX; una crisis financera que mina les bases i credibilitat del sistema economic, un sistema politic que no respon a les necesitats de la poblacio i que perd la representativitat que se li demana i unes derives fundamentalistes per part d’uns paisos i grupuscles que fan de la banalitzacio dels assassinats en massa el caldo de cultiu d’una escudella que comenca a fer xup-xup…
A tot aixo, afegim-li el canvi climatic, la crisi de valors, els xinesos i l’ensaladilla rusa…
L’ultim que apagui la llum i tanqui la paradeta.
