Repetint errors? Charlie Chaplin ens en fa memòria…

 No Responses »
Dec 152011
 

Charlie Chaplin en la pel·licula “El Gran Dictador” pronuncia un discurs que sorprenentment es pot aplicar en temps de totalitarismes de pre-Segona Guerra Mundial com als temps actuals. El problema de fons no ha canviat; la ficció de que les diferències nacionals son motiu d’exclusió més que un valor afegit del món en que vivim, la connotació negativa de concepte “diferència”… al cap i a la fi entendre que les fronteres serveixen per separar i no per unir i que, ens agradi o no, a llarg termini ho aprenem a conviure junts o separats tenim tots els números per enfonsar-nos.

Al cap i a la fi, una crida a crear un lloc on més enllà dels interesos nacionals es pugui parlar dels interesos que tenim en comú i com gestionar les nostres diferències. Una democràcia realment global enlloc que la contraposició d’interesos democràticament nacionals.

 

Cròniques d’ocells i ocellaires

 No Responses »
Nov 032011
 

Vet aquí les cròniques de dues setmanes fent el “pàjaru” pel món. BERLIN De Barcelona volo cap a Berlin amb escala a Düsseldorf. Tenia vol directe però a mida que va avançant la crisi es va fent més habitual que anulin vols i, sense explicacions, t’acabin recolocant per omplir altres vols. Les anem entomant. A Berlin ja es comença a ensumar l’hivern. L’aire és fresquet i els carrers ja fan l’olor característica de calefaccions que comencen a funcionar. Abans no me’n doni compte se m’hauran congelat les orelles i les idees. Entro en un bar per a fer temps abans no comenci la recepció. Soc a Berlin per participar en una conferència sobre un nou paradigma econòmic. Està clar que més enllà de l’oximoron del “creixement sostenible” tard o d’hora ens hem d’enfrontar als límits del llenguatge i del sistema; és possible de créixer indefinidament de forma sostenible? La conferència està finançada per la Unió Europea i reuneix economistes, gent de ministeris, UE i similars. La necessitat de trobar alguna sortida al cul de sac ideològic en el que la societat actual es troba està portant al que abans diríem “gent seria i respectable” (i que han ficat la pota [ continue reading ]

Cròniques d'ocells i ocellaires

APRENDRE A COMPARTIR UN PASTÍS ENCONGIT

 No Responses »
Oct 112011
 

La crisis de l’estat Espanyol ja no és només financera i econòmica, és ara també política i social i com a tal no es pot solucionar només amb mesures econòmiques.   El que va començar com a crisis financera ha aterrat amb tota la virulència sobre l’economia real fet que ha provocat que es dispari l’atur i la pobresa i l’estat del benestar se’n ressenti notablement. A més a més, mentre milers de persones perdien la feina i a vegades també la casa per haver fet cas al que els havien aconsellat governs i economistes, els causants de la crisis no només guardaven la feina sinó que rebien uns bonus escandalosos. Això està provocant una fractura social que està afectant els fonaments de l’estat de dret espanyol doncs un estat que legalitza i defensa el que és percebut com a injust té bastants números per perdre la confiança dels ciutadans. I un estat de dret que no compti amb la confiança dels ciutadans es troba en un perillós procés de deslegitimització.   Per acabar de reblar el clau hem de tenir en compte que ningú coneix la magnitud de la tragèdia cosa que complica el trobar-hi una solució. Quan la [ continue reading ]

APRENDRE A COMPARTIR UN PASTÍS ENCONGIT

Impostos del futur per pagar deutes del passat

 No Responses »
Sep 282011
 

El debat actual sobre la reintroducció de l’impost sobre el patrimoni em posa dels nervis. No només és electoralista i insuficient, és també hipòcrita i desfassat. La crisi ha estat causada per una globalització de tot -excepte de la democràcia-; el deute amb el que ens les havem avui en dia és la ressaca d’un empatx global i no nacional. Per això la mesura -estrictament nacional- de l’impost sobre el patrimoni és per desesperar-se. L’augment de la velocitat de circulació dels diners del darrer quart de segle afegida a crèdits rebuts en funció dels -hipotètics- guanys futurs han desplaçat els estalvis del passat com a font d’inversió i creixement. Abans les inversions es pagaven amb els estalvis -guanys passats- ara les inversions es paguen amb crèdits -guanys futurs-. La globalització d’aquest mecanisme de finançar inversions va fer que l’any 2002 el deute global doblés el producte interior brut global i superés el valor del volum d’intercanvis comercials mundial. Des del 2002 el deute en relació al PIB s’ha desbocat fins al punt que avui ningú -repeteixo, ningú- sap exactament de quans diners estem parlant. L’únic que es pot dir amb certesa és que ens esperen molts anys de reajustament per [ continue reading ]

Impostos del futur per pagar deutes del passat

Califòrnia existeix

 No Responses »
Aug 082011
 

Si. La Califòrnia dels surfers Beach Boys, les rosses despampanants i els “vigilantes de la playa” no és una invenció de Hollywood. Existeix.   Una cosa que crida l’atenció a l’arribar a San Diego és que a diferència d’altres parts dels EUA no hi ha obessos a punta pala. Al contrari, el perfil mig és de persona bastant escultural i ben cuidada. Què us diré! Jo me’ls esperava més grassos…   Passo els primers dies a casa del meu amic Rick, que viu a dos carrers de les platges de Pacific Beach. Hi anirem a fer un vol amb bicicleta pel matí amb uns amics suecs i filipins vinguts també per a la conferència a la que assisteixo. Les platges son plenes de musculitos i gent fent esport. La proporció de rosses esculturals és exagerada. Gent fent surf, jugant a volley-platja, a basket… ambient de vacances en un dia de feina.   A San Diego hi ha la base de la Navy americana del Pacífic i de tant en tant pasen avions i helicòpters de combat que s’entrenen per a qui sap què. Al barri del costat és on es va rodar la peli Top Gun i la presència de [ continue reading ]

Califòrnia existeix

Conversa de taxista a Buenos Aires

 No Responses »
Jun 132011
 

Un taxista qualsevol de RadioTaxi Buenos Aires m’explicava lo malament que estan les coses a l’Argentina, com ell ha de treballar a jornada comperta en un banc i després treballar de taxista per a poder viure. És la típica conversa en al que sembla que res tingui solució i en la que t’entren unes ganes de compadir-te del company. Que si la dona cobra només 1800 pesos (una mica més de 300eur) per a fer de reponedora en un supermercat, que si com pot ser que ells dos amb estudis de secundària hagin de treballar tant, etc. Rascant una mica vaig descobrint el perquè de tot plegat; ell es treu més de 2000eur al mes entre taxi i banc (treballant 16h al dia en dues feines a temps complert) així que fent numeros resulta que d’aquí i d’allà la familia es treu uns 3500eur al més i el lloguer que paguen és de 400eur… total que els hi sobren els diners per a viure bé. La pregunta que sorgeix és perquè viure amargat i ofegat? Si no vol treballar tant per què no replantejar-se el tema? Ell diu que és per a pagar-se lo mínim indispensable; la pantalla plana de [ continue reading ]

Conversa de taxista a Buenos Aires

Reciclatge de capsules de cafè. Difícil o impossible?

 No Responses »
May 312011
 

Les càpsules de cafè de Nespresso , Lavazza i altres s’han apoderat del mercat del cafè a la UE. Normalment estan fetes de materials completament reciclables (alumini o motius de plàstic + marro de cafè), però en molt rares ocasions son reciclades. Per què? És per culpa d’un mal disseny? és culpa dels sistemes de recuperació? Sigui el que sigui la veritat és que, des que aquests tipus de productes es comercialitzen es malgasten molts més recursos. Això significa més càrrega per al medi ambient i més costos per als ciutadans que han d’assumir uns costos que haurien de ser sufragats pels que introdueixen aquest producte en el mercat. El Centre de Recerca de Residu Zero a Capannori han identificat les càpsules de cafè com a primera acció a realitzar una vegada la recollida selectiva ha arribat a uns nivells prou elevats. De fet, les càpsules de cafè son un nou flux de residus que no existia fa només 5 anys. Ara és una altra font de residus que es podrien evitar. El 2010 s’estimava que s’havien venut 10 milions de càpsules al món, una desena part d’elles a Itàlia. Només a Itàlia, 12.000 tones de càpsules (plàstic / d’alumini [ continue reading ]

Reciclatge de capsules de cafè. Difícil o impossible?

“No tenemos ni pa’ sellos” revisited

 No Responses »
Mar 182011
 

La setmana pasada vaig rebre una carta del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio que deia: “Ahorrar energía es una labor de equipo”. En aquesta carta -en la que per cert i surt l’equip de futbol de la selecció espanyola, que deuen anar sobrats d’energía…- se’ns anima a demanar ajudes per a canviar finestres, façanes, ascensors, calderes i d’altres electrodomèstics. Quan vivía a Bèlgica ja vaig fer servir aquest tipus d’ajudes governamentals i he de dir que em va sorprendre gratament que l’estat espanyol tingués aquest tipus d’iniciatives especialment en temps de crisis, que és quan es demostra quan un país està a l’alçada, invertint allà on cal. Però de seguida em van fer tocar de peus a terra: al trucar al 912146673 (Servicio de información al ciudadano en eficiencia y energías renovables) em van dir que encara que la carta l’enviéssin des de Madrid ells no hi tenien res a dir doncs això ho porten des de Catalunya. Em van facilitar el telefon 935500110 on amablement em van dir que no tenen un duro doncs tot això depèn de Madrid… potser hi havia alguna subvenció per a finestres i que ho mirés al web de l’institut català de l’energia [ continue reading ]

"No tenemos ni pa' sellos" revisited

Cròniques Bairejades

 No Responses »
Oct 202010
 

1 Octubre Vol directe Barcelona-Buenos Aires. Arribada a les 5am, em recullen a l’aeroport i amb el trenc d’alba em condueixen cap a casa del meu amic Fernando al barri de Caballito. Primera vegada a llatino-amèrica i, així de principi, sembla prou occidental. Fernando em rep en pijama i m’explica els trucs bàsics per sobreviure a Buenos Aires. Fa fresqueta. La primavera tot just comença. Assisteixo a la sessió inter-parlamentaria del Parlatino –una mena de parlament llatino-americà-. En contrast amb la desidía que hi ha a Europa sobre tot el que sigui més integració i obertura als llatino-americans els veig optimistes i preparats per unir-se per a enfrontar-se als reptes comuns. Hi ha membres de 13 països i un bon nombre d’observadors. Per dinar m’assec amb el president del parlament d’El Salvador i un diputat del mateix país. D’una certa edat tots dos van estudiar a Espanya pels anys 60s i encara veuen a Franco com a un bon líder que va posar ordre al país. Conversa de sal i pebre mantinguda a ratlla pel caràcter ditxaratxeru de la gent del Salvador. Per la tarda hi ha la presentació de la campanya per una Assamblea Parlamentària per a Nacions Unides [ continue reading ]

Cròniques Bairejades

INCOMPETÈNCIA NACIONAL O DEMOCRÀCIA GLOBAL?

 No Responses »
Sep 162010
 

La creixent manca de confiança en els polítics, a tots nivells, es deu a la seva incapacitat de solucionar els problemes de la gent. Al contrari del que interesa fer-nos creure; això no és degut –en la seva major part- a que els nostres polítics actuals siguin més incompetents que els polítics d’abans sinó que és culpa de la obsolescència del sistema de presa de decisions. Els problemes creats per la crisi econòmica, la degradació dels ecosistemes, les crisis humanitàries, fins i tot les crisis de governança interna a l’estat espanyol són problemes sistèmics, que no han estat creats directament pels nostres polítics sinó que són fruit del sistema polític imperant en els estats-nació europeus des de fa dècades. Els problemes nacionals i de nacionalismes són importants però no són la raó principal del desconcert actual. L’estat espanyol, igual que els altres estats europeus i mundials, és incapaç de complir la seva funció última: proveir de seguretat i progrés social a llurs ciutadans. Aquesta és la verdadera raó de ser d’un estat. El ciutadà espanyol, francès, lituà i/o suec se sent indefens davant les amenaces actuals; crisis financeres iniciades als EEUU poden devaluar un 50% els seus estalvis; crisis ecològiques [ continue reading ]

INCOMPETÈNCIA NACIONAL O DEMOCRÀCIA GLOBAL?

Cròniques Estonio-salèrniques – triangulant Europa

 No Responses »
Sep 022010
 

Dijous 19 d’Agost De la gris Brussel•les ens envolem cap a la perla dels bàltics i pàtria de la meva dona – Estònia. Arribada a Tallinn menys freda que l’any anterior, innecessaria l’indumentària d’hivern que per si de cas duia preparada. Divendres 20 d’Agost Arribem al no res de descampats i boscos que rodejen Viljandi, antiga capital de Livòrnia –edad mitja- on anem a visitar sons pares. El seu pare celebra el 60è aniversari i per a l’ocasió ha contractat els serveis de l’equivalent al que seria un “slow food” i comerç de proximitat del nord d’Europa. Un negoci familiar ofereix venir a cuinar carn fresca de la contrada al jardi de casa. Degustem porc senglar, porc de Viljandi i conills acabats de matar i cuits a la graella davant nostre. Àpat medieval i suculent, finalment entenc la devoció de l’Obèlix pels rostits de senglar. Per a la ocasió els estons han comprat vi blanc d’argentina i vi negre de Sud-Africa i Xile, una bona representació dels vins joves presents als supermercats estons. Son vins que estan bé. Amb tanta pretensió com personalitat poden escaure bé en una cultura poc vínicola com és l’estona. Jo havia portat un Doni 2004 [ continue reading ]

Cròniques Estonio-salèrniques – triangulant Europa

Les ganes de sortir corrents

 No Responses »
Aug 182010
 

17 d’Agost i plou. Vaig a fer el cafè al bar del meu barri a Brussel•les. Agafo el diari -El Pais- abans d’obrir el portàtil. Notícia 1: 3, 5 milions de nens amenaçats de morir de còlera al Pakistan. La ajuda no arriba i la situació està fora de control. Notícia 2: Els talibans lapiden a una parella acusada d’adulteri a Afganistan. Notícia 3: Obama amenaça a Turquia amb no vendre’ls-hi armes si no paren de tocar la pera a Israel. Notícia 4: Guerra oberta pel narco-tràfic a Mèxic. Notícia 5: L’esglesia de El Salvador denuncia la alta criminalitat després de que una nena de 6 anys hagi aparegut torturada i posteriorment decapitada. … etc. La única bona notícia en tot el diari és que les pluges han reduit els incendis al mínim de la dècada a l’estat espanyol (però a Russia s’ha cremat mig país…). A la música ambient del bar sona l’Imagine de John Lennon seguit del “Give Peace a Chance”… miro al meu voltant; més gent fent el cafè i explicant-se la vida. Tot continua igual?

CRÒNIQUES FENICIANES

 3 Responses »
Aug 102010
 

Dilluns 19 Juliol Avió Bxls-Istanbul i d’Istanbul enllaço cap a Beirut. A l’avió Istanbul-Beirut em toca asseure’m al costat d’una familia libanesa que torna a casa per vacances. El pare de familia, que veu menys la dutxa que jo veug la tele, aprofitant que estic acorralat entre la finestra i ell es comença a treure les wambes. Pudor insuportable generada pels mateixos bacteris que es troben en el formatge de rocafort i el munster. Amb la fortor m’imagino que sopar em serà indigest… per sort l’home es compadeix de mi i es torna a posar les wambes així que l’avió s’ha enlairat. El mateix home no atén a raons quan li explico que no pot enviar missatges amb el mòbil quan l’avió es troba en ple vol. Mentre el deixo per troglodita reflexiono sobre el que ha arribat a ploure des de l’època de la reconquesta en que els salvatges cristians reconeixin els moros per la olor a net que feien. La tortura es repetirà a l’aterratge però ja m’he entrenat per respirar per la boca. Arribo a Beirut a la matinada, un taxi de l’organització em ve a buscar per portar-me a un hotel on em trobo que no [ continue reading ]

CRÒNIQUES FENICIANES

COM REDUIR LES ESCOMBRARIES A LA MEITAT

 No Responses »
Apr 212010
 

Fa menys d’un any vaig participar en el curs de vermi-compostatge que organitza el department de Medi Ambient de la ciutat de Brussel.les i la veritat es que funciona; mirant enrera al dia en que vaig comencar a fer compostatge, Agost 2009, puc confirmar que la bossa del rebuig s’ha reduït en mes d’un 50%. Ara per ara produïm tant pocs residus que nomes hem de treure les escombraries una vegada cada dues o tres setmanes. Si vius en un apartament i mai has sentit a parlar del vermi-compostatge segurament pensaras que guardar les escombraries a casa durant dues setmanes ha de produir una farum insoportable… doncs la veritat es que no; la majoria de productes que fan pudor quan es podreixen es perque son biodegradables i per tant es ben probable que els cucs se la cruspeixin. I si es fa be, el compost no fa cap altra olor que la de terra molla. Aixo del vermi-compostatge no es dificil pero si que requereix temps i compromis. De totes maneres aixo es veu compensat amb l’aprenentatge del que mengem (els cucs son llefiscosos pero no tontos i no menjaran porqueries), els cicles de la natura i el saber que [ continue reading ]

COM REDUIR LES ESCOMBRARIES A LA MEITAT

Encara beus aigua embotellada?

 1 Response »
Mar 222010
 

A Brussel.les em trobo amb amics que es queixen de l’aigua de l’aixeta -sense atrevir-se a tastar-la- i prefereixen conduir fins al supermercat i gastar una bona quantitat de temps i diners per comprar la mateixa aigua que raja de l’aixeta -sovint amb menys qualitat-. Tant les autoritats flamenques com les Valones -encarregades de la gestio de l’aigua- declaren que “L’eau est le produit alimentaire le plus contrôle de Belgique et elle est analysée tous les jours dans des laboratoires” o “L’eau du robinet est testeig de manière minutieuse en vue de les dépister éléments comme le plomb, el sodi, el magnesi, els nitrats, bacteris et les autres éléments bussos potentiellement dangereux “. A Barcelona, Aigues de Barcelona tambe confirmen que l’aigua de l’aixeta supera amb escreix la normativa sanitaria. Perque la gent continua comprant aigua embotellada? L’activista nord-americana Annie Leonard ha produït un excel lent vídeo que explica els interessos econòmics darrere de l’aigua embotellada i explica com es desenvolupa el concepte de “demanda  manufacturada”: Una altra cosa es la moda creixent d’utilitzar l’aigua com un producte de luxe i saber apreciar els diferents sabors i composicions de l’aigua. Es ben respectable que la gent es vulgui gastar 20euros [ continue reading ]

Effecorta – La botiga mes sostenible que he vist mai

 No Responses »
Jan 262010
 

Mai m’hauria pensat que un dia acabaria escrivint sobre l’anar de compres pero l’experiencia del darrer cap de setmana mereix ser explicada. La meva experiencia es que comprar i consumir productes sostenibles ha esdevingut una feina a temps complert i a sobre no es barat. Quan vaig a comprar al mercat de Brussel.les es poden adquirir productes del temps i si t’hi escarrasses pots arribar a esbrinar la procedencia dels mateixos (el que no treu ningu es tornar a casa carregat de boses de plastic i d’altres tipus d’embalatges). Durant el darrer cap de setmana que he passat a la Toscana vaig tenir el plaer de visitar la tenda mes sostenible que he vist mai. A la tenda Effecorta 80% dels productes provenen de 70km a la rodona (municipi de Capannori) i la idea es d’arribar a un 95%, la gran majoria dels productes son biologics. Pero aixo es nomes la punta de l’iceberg; la tenda s’adhereix als principis de Zero Waste i no fa servir ni bosses de plastic ni cap embalatge no reutilitzable o biodegradable. Aixo no es nomes pels tomaquets sino temba pel sabo, lactics, cremes, cervesa, vi, llegums, arros, especies, sal, sucre, oli… el que sigui! [ continue reading ]

Effecorta - La botiga mes sostenible que he vist mai

JM a Collonhagen

 No Responses »
Dec 122009
 

Ha arribat l’hora de salvar el mon i cap a Copenhagen falta gent! Copenhagen, ciutat grisa i freda; especialment recomanable pel mes de Desembre. Nomes arribar salten als ulls propaganda de les empreses que mes contaminen en les que ens recorden que son mes verdes que les mongetes. Exxon, Coca-Cola, Nike i companyia ens salvaran a tots. Ja podem esperar asseguts. Vinc a Copenhagen per a presentar un grup del que a Catalunya vindrien a ser els drapaires d’abans pero provinents de la India, Brasil, Argentina, Colombia, Egipte… la idea es que aquests recicladors vinguin a explicar als representants dels seus països i del mon mundial que algunes de les idees que aquests darrers ens proposen per a salvar el planeta potser no son tan bones. Concretament idees de bomber com ara els Mecanisme de Desenvolupament Net (CDM) en que les empreses del nord si volen reduir emissions l’unic que han de fer es pagar diners a una empresa d’un pais en desenvolupament per a que o emiteixi menys o faci les reformes necessaries per a reduir emissions i aixi l’empresa del nord pot continuar contaminant. El sistema en si es una collonada perque al final no es redueixen emissions [ continue reading ]

JM a Collonhagen

CRONIQUES FILIPETES

 No Responses »
Nov 252009
 

CRONIQUES FILIPETES 00.30h Dimarts 17 Novembre 2009, aterro a Manila despres de mes de 20i-tantes hores de viatge. Arribo a l’hotel a les 2AM amb una dosis de jet-lag considerable. Nit en blanc que s’acaba rapid perque per sort, o per desgracia, el programa del dia comenca d’hora. Retrobo amics de la xarxa Zero Waste d’arreu del planeta per esmorzar i acte seguit els organitzadors filipins ens coloquen en un autobus per anar a visitar una escola. A l’escola ens reben a la hawaiana, amb collarets de flors, discursos… els professors de l’escola ens fan el passadis a l’entrada del pavello on ens hi esperen mes de 1000 (!!!) alumnes. La trobada comenca amb una pregaria (aqui tot comenca amb pregaries) en que es demana a Jesucrist que ens ajudi en la gestio de residus. No se si aquesta era la seva especialitzacio pero qualsevol ajuda es benvinguda sobretot si ve del cel. Segueix l’himne de Filipines i despres ens presenten a la delegacio d’internacionals com si fossim estrelles del rock. Flipo. Despres dels nostres discursos ens obsequien am danses locals la musica de la qual recorda moltissim a la musica mariachi, els gestos a una jota i les cançons [ continue reading ]

CRONIQUES FILIPETES

PRETORIA I CARABASSES – PER FI SURTEN ELS NUMEROS!

 No Responses »
Nov 152009
 

Des dels principis de l’especulacio immobiliaria a Barcelona que jo em preguntava: 1- Perque els politics no fan la seva feina i aturen l’especulacio? 2- Qui s’acaba embutxacant tots els cales (ficticis) generats per increments del preu en relacions de 1.000% o 10.000%. De la meva poltrona brusselenca estant des de la qual em miro la llunyana (o no) Catalunya finalment veig que es resol l’entrellat. Per dir-ho ras i curt; els politics que tenien en les seves mans aturar l’especulacio n’eren els principals instigadors doncs era la seva principal font d’ingressos, sigui directament o indirectament (rebent les ensabonades dels bancs). Ara em direu que aixo estava cantat, que era obvi que els politics i els bancs s’enriquien a costa dels ciutadans. Discrepo. Durant uns quants anys reputats economistes catalans (il.luminats tant de dretes i com d’esquerres) van defensar que aixo era l’oferta i la demanda, que si els preus pujaven era perque algu els podia pagar, que aixo genera creixement i ocupacio… d’aqui fins al Zapatero treien pit per Europa per la capacitat de l’economia espanyola de generar ocupacio (del totxo). Ara es l’hora de recollir els fruits d’una decada de desproposits i disbarats i d’obsolescencia politica i economica. [ continue reading ]

PRETORIA I CARABASSES – PER FI SURTEN ELS NUMEROS!

FANTASMES A LA JUNGLA D’ASFALT – NYC 2009

 No Responses »
Nov 062009
 

De Berlin volo cap a Dusseldorf on faig el transfer cap a Nova York on he de participar a la trobada anual del Moviment Federalista Mundial. Tinc la sort d’arribar de dia i poder observar l’aproximacio a Nova York. El final d’octubre, i la tardor en general tenyeix els boscos americans amb una gama de colors infinita; vermells, grocs, taronges, marrons, verds… Espatarrant. Aterro a l’aeroport JFK, 9 anys despres de la meva darrera visita. Tot i que l’idioma ja no es barrera la veritat es que els primers contactes amb els EEUU son xocants. Per a ser cultures tan properes i estar tan influenciats pels ianquis la veritat es que em sorpren el fet que no entenc la logica de les coses. Em perdo per l’aeroport, no entenc els transport public… m’haure tornat ruc? Mes endavant amics novaiorquesos m’explicaran que no es culpa meva sino que els sistema de transport de l’aeroport a Manhattan realment no te cap logica… comencem be. La trobada de federalistes mundials te lloc en un centre catolic del Bronx. Per la imatge que en donen a les pelicules al principi el barri em fa mitja cosa pero la veritat es que la Nova York [ continue reading ]

FANTASMES A LA JUNGLA D’ASFALT - NYC 2009

Brussel·les – Berlin… si, Berlin!

 Comments Off
Oct 292009
 

Brussel.les- Berlin En set hores em planto de Brussel.les a Berlin, fent nomes un transbord a Colonia. Trens espaiosos, en els que es pot treballar i estalviar a l’atmosfera tones de CO2 i tot aixo per 69eur. Per anar de Brussel.les a Barcelona (distancia de …) trigaria … i em costaria minim … . A Europa tothom esta conectat i els catalanets continuem vivint en un altre mon. I que despres els espanyols s’omplin la boca amb lluita contra el canvi climatic i tot plegat quan mes del 90% de mercaderies que enviem a Europa va per carretera i no en tren… En fi, Berlin, Berlin! Una ciutat en continua evolucio i amb una personalitat marcadissima. Hi vaig viure fa 10 anys i poca cosa queda d’aquell projecte de capital, amb una zona de ningu al vell mig de la ciutat, plena de solars on hi havia hagut el mur. Berlin es ara una ciutat moderna i reinventada, amb el seu Reichstag, porta de Brandenburg i alemanys de l’oest pertot pero encara mante l’esperit underground que l’han caracteritzat durant les darreres decades. En alguns barris encara es veuen cases ocupades, comunes i punks pero en els darrers 10 anys la [ continue reading ]

Duros a quatre pessetes

 No Responses »
Sep 212009
 

Ahir al mercat de St Giles (Brussel.les) vaig comprar 3 kg de raim italia fantastic per dos euros i una senyora pinya del Senegal per un euro. Com ens recorda l’Oriol “todo necio confunde valor con precio” aixi que no entrare en valoracions sobre que val un gra de raim o una pinya, doncs el valor sera diferent per cadascu de nosaltres, pero el preu el trobo un disbarat. Belgica no es un pais barat per  la fruita si el comparem amb Franca o Holanda, i no cal dir que aixo no es el tropic i aqui no hi creixen pinyes. De raim, gracies al canvi climatic, se’n comenca a cultivar a Walonia. Tanmateix, quin mon es aquest en que li pot sortir a compte al productor d’oferir al consumidor aquests productes a aquests preus quan segurament nomes les despeses de transport, l’intermediari, el marge del distribuidor i altres drets d’importacio (no tenint en compte el preu ecologic de consumir productes tropicals al nord d’Europa) es deuen endur el 90% del preu total deixant 10 centims per kg (si arriba) pel productor. Els economistes segur que ens podran donar una explicacio logica del perque aixo passa i fins i tot [ continue reading ]

Duros a quatre pessetes

Una estona fent l’estonià a Estònia!

 1 Response »
Aug 252009
 

Aterro a Estonia amb un petit avio d’helix que ens a portat des de Riga i tot i ser 16 d’Agost fot un fred que pela. N’Elina ja me n’havia previngut i jo m’he calçat la jaqueta d’hivern en ple estiu. La temperatura es d’un dia de Gener a Barcelona pero som Agost. Oh Europa! L’aeroport de Tallin es cofoi pero minuscul per ser capital de pais… pero quin pais! amb 1.300.000 habitants 250.000 dels quals russofons els estons son un poble desperdigat pels racons d’un pais que fa tres vegades la superficie de Catalunya. Son les 23h i pels carrers de Tallinn no hi ha ni una anima, travessem la ciutat fantasma fins a l’hotel on ens estarem la primera nit. Amb el fred, les ventades, la pluja i tot plegat en ple mes d’Agost les meves primeres 24h a Estonia son de reflexio entre el sortir corrents i el endinsar-me en aquesta cultura d’aparença elfica. Sense massa opcio de decidir, m’imposo la segona possibilitat i mica en mica aquest gris pais se’m va obrint als ulls a mida que es van obrint clarianes al cel. Una bellesa paisatgistica descomunal esta a punt de caure’m a sobre aixi que [ continue reading ]

Una estona fent l'estonià a Estònia!

Crònica d’un festival entre brossa

 No Responses »
Jul 242009
 

Tren eurostar de Brussel•les a Londres, dues hores i mitja per passar del continent a l’illa mes gran d’Europa. De Londres agafo el tren cap a l’est, regió de East Anglia. Dues hores mes i arribo a Norwich on canvio de tren cap a Lowestoft, el port més a l’est de Gran Bretanya. Abans terra de pescadors ara, sense cap peix per pescar, port industrial. Al tren em trobo amb gent de la London Recycling Network i part de la xarxa Zero Waste a Anglaterra i a l’estació ens esperen membres del grup local de l’organització. Ara fa sol, ara plou, vet aquí el temps britànic. L’organització Bright Green ha estat contractada pel Republic Festival per a organitzar la gestió de residus del festival de musica Lattitude i passaré uns dies al festival observant i aconsellant sobre aquest tema així com gaudint d’aquest festival amb caps de cartell d’anomenada com Nick Cave and Bad Seeds, Tricky, Pretenders… Tinc l’ocasió de veure el festival des de dins amb el privilegi de tenir temps de reflexionar sobre la logística d’un esdeveniment d’aquestes proporcions. Amb 30.000 participants, l’organització del festival Lattitude va a ser com fer aparèixer i desaparèixer una ciutat en només [ continue reading ]

Crònica d'un festival entre brossa

Pujall vs Maragol, comentaris de memòria

 No Responses »
Jul 132009
 

Un bon parell de volums per entendre els típics “qui som” i “d’on venim” però sobretot el “que ha passat!!” son les memòries que els dos expresidents de la generalitat han publicat el 2008. Dues maneres de fer, de viure, de veure el mon, d’entendre i/o inventar-se aquesta cosa complexa que és la Catalunya contemporània. J. Pujol (1930) mig de Barcelona amb forta influencia de Premia de Mar, família catalana, creient fervorós, de formació germànica, tradicionalista: passió i disciplina. P. Maragall (1941) de Barcelona, de família barrejada, urbanita commensurat, formació anglosaxona, transgressor, “bonrollista”: idees i rauxa assenyada. Pels poc entesos en la matèria sorprèn el veure que els dos van passar per l’escola Virtelia –escola mare de la classe política que ens ha governat els darrers 30 anys-, que els dos van compartir cercles i lluites antifranquistes, els dos son europeistes de soca-rel… Les diferencies son, tanmateix, més que notables: Encara que avui costi de creure, segons les seves memòries Pujol va ser un raro: quan en la transició les esquerres estaven organitzades, comptaven amb més efectius i semblava que s’ho endurien tot per davant, el 1980 el partit d’en Pujol es va fer amb la Generalitat i el que semblava [ continue reading ]

Pujall vs Maragol, comentaris de memòria

Resultats Eleccions Europees – Spain is different?

 No Responses »
Jun 082009
 

Els resultats de les eleccions europees demostren dues coses: d’una banda la oportunitat perduda per fer pedagogia i avançar en el procés d’integració Europea – la participació ha tornat ha caure respecte el 2004 del 45% al 43%- i de l’altra la parcial incoherència del resultat amb el moment històric en que vivim. Sobre el primer punt res a dir. Per a qualsevol que hagi seguit la campanya electoral la participació era d’esperar. Estem elegint els nostres representants al parlament europeu -més poderós que el congres dels diputats- i tant el PSOE com el PP es dediquen a parlar d’avions privats, de política nacional, d’atacs personals entre Zapatero i Rajoy quan cap dels dos es candidat a les eleccions que votem… Tant de bo pogués dir que això denota que “Spain is different… malauradament”, pero la veritat es que a d’altres països europeus com el Regne Unit o Itàlia les eleccions han sigut plebiscits nacionals de diferent sort. Així doncs, per començar donar les gracies al president del govern i al cap de l’oposició pel trist espectacle ofert i pel compromís europeu que han demostrat. Amb gent formada, poliglota i responsable com ells arribarem lluny. Sobre el segon punt, no [ continue reading ]

Resultats Eleccions Europees - Spain is different?

No Voteu! o potser caldria…

 No Responses »
May 282009
 

Una vegada mes a les eleccions europees no es parla d’Europa. A mesura que el Parlament Europeu guanya en poder i transparència i hi creix el nombre de països representats la participació a les eleccions disminueix. Curiós. Per que hauríem de votar per unes eleccions europees en les que gairebé no es parla d’Europa? Per que hauríem de votar quan se’ns donen uns programes politics que no poden ser implementats per que guanyi qui guanyi la Comissió Europea –l’executiu europeu-continuara liderada per Barroso? De fet, no se per que ens hauríem de preocupar de votar per una institució que en els darrers 5 anys ha aprovat 1200 lleis, moltes de les quals harmonitzant 27 legislacions nacionals per primera vegada… Potser caldria votar per mostrar que no pot ser que el partit socialista demani el vot per una Europa social i amb millors regulacions i al mateix temps Zapatero doni suport obertament a que el president Barroso, qui ha liderat politiques neo-liberals i desreguladores durant els darrers 5 anys, sigui reelegit president de la Comissió Europea… Potser caldria votar per que per desprestigiada que pugui estar la política nacional, la feina dels nostres diputats internacionals es –considerant rankings d’activitat parlamentaria europeus [ continue reading ]

PER QUI VOTAR A LES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU?

 No Responses »
May 142009
 

En general es pot dir que els diputats catalans al Parlament Europeu han fet una bona feina durant els darrers 5 anys. Sobretot si tenim en compte el reduït nombre i el rendiment mitja/baix dels diputats espanyols crec que en podem estar satisfets. Ara bé, si volem entrar en el detall de la feina grisa dels diputats a Brussel·les/Estrasburg és fàcil veure qui han estat els diputats més actius -no incloem els diputats d’ultim moment que no han tingut temps de demostrar sa valua-: L’ecosocialista Raül Romeva -ICV- va rebre de la revista online Eurotribune el premi a diputat espanyol més actiu de la legislatura 2004-2009. Raons:  405 preguntes, 227 propostes de resolucions, 5 informes i 163 intervencions en el plenari. El políticament difunt Ignasi Guardans -ex-CiU- va ser nomenat millor diputat espanyol de l’any 2006 per l’associació de periodistes espanyols. Tot i que el treball parlamentari és més que produir informes i fer preguntes, la impressió quan demano a gent que treballa a les institucions és que els diputats ecosocialista i convergent varen ser els mes actius. El diputat independentista Bernat Joan va ser prou actiu mentre va ser al Parlament però va marxar a mitja legislatura. Mes de [ continue reading ]

PER QUI VOTAR A LES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU?

PER QUE VOTAR A LES ELECCIONS EUROPEES?

 No Responses »
May 062009
 

A jutjar per les enquestes d’intenció de vot a les següents eleccions europees no votarà ni Déu. Curiós. El mon es cau a troços per culpa de crisis financeres, econòmiques, ecològiques, virals i d’altres i en les eleccions europees en les que s’elegeixen els representants responsables d’aprovar un 80% de les lleis que després el Congres dels Diputats ens haurà d’encolomar ningú hi té res a dir. Es per manca d’informació? és per mala informació? és perquè els partits politics no entenen de què va la historia? Es perquè als partits politics no els hi interessa que ens enterem de que va la historia? és perquè la gent ja en té prou de tot plegat? Segurament una mica de tot… Si preguntes a algú de que va això de les eleccions europees si hi ha sort et trauran el tema que el Berlusconi en el seu enèsim intent de desafiar la estupidesa humana a decidit de col•locar vedettes a la seva llista perquè vol que les italianes que vagin a Europa siguin ben formoses. Com si el Parlament Europeu es tractes del festival d’Eurovisio. D’invents per a fer que la gent voti no en falten. Joves europeus han fet un [ continue reading ]

PER QUE VOTAR A LES ELECCIONS EUROPEES?

Croniques Sicilianes

 Comments Off
Mar 312009
 

Croniques Sicilianes Dijous 26 L’avio aterra a Sicilia on hi brilla un sol de primavera que a Brussel.les encara trigarem a veure. En Paolo em ve a buscar a l’aeroport de Catania en una furgoneta destartalada que normalment utilitza per fer el repartiment de taronges biologiques “Tarocco” (la varietat de toronja vermella de la zona) que cultiva a la granja en que viu. Pasem per l’hotel on deixo els bartuls i anem cap a la universitat on he de donar una conferencia sobre gestio de residus a Europa a un apassionat grup d’activistes locals desitjosos d’aprendre possibles alternatives a la incineracio de residus en massa proposada pel govern Berlusconi. Hi dono un parell d’entrevistes a mitjans locals una d’elles ben curiosa perque el periodista es tan xerraire que gairebe es pot dir que l’entrevista se l’ha feta a si mateix. Afany de protagonisme? L’universitat de Catania es un edific barroc precios construit per monjos benedictins al sXVII al costat de la que segon els locals es l’esglesia mes gran d’Europa. L’edifici en questio es tan gran com lleig pero es veu que conte l’organ mes gran construit al sXVII i que diuen que tan impressiona a Goethe quan va venir [ continue reading ]

Croniques Sicilianes

Kosovo – un estat nou de trinca

 No Responses »
Mar 172009
 

El saben aquell que diu que hi ha una belga, un angles i un catala que decideixen anar a pasar un cap de setmana a Kosovo a celebrar l’aniversari d’una Noruega? Doncs vet aqui el meu darrer cap de setmana. Sortim de Brussel.les dijous mati per anar a Liege a agafar l’unic vol directe entre Belgica i Pristina -capital del Kosovo-. Aeroport nou pero minuscul -dos vols al dia- en que mentre ens esperem per embarcar ens anuncien que el vol ha hagut de ser anulat per culpa que el camio de carrega de maletes ha fet una mala maniobra i ha envestit l’unic avio en pista, el nostre. Ho acceptem amb una ressignacio made in Belgium, demanar un altre avio en un aeroport sense avions seria com demanar que no plogues en un mes. Impensable a Nrussel.les Proper vol: diumenge. Tornem cap a Brussel.les maleint-nos els ossos i per sort trobem una altra combinacio per divendres que fent escala a Liubljana ens portara a Kosovo, amb 24h de retard pero mes val tard que mai -i amb Kosovo hi ha el risc que sigui mai-. Divendres. A la segona aconseguim arribar al nostre desti. Fa mal temps i aixi [ continue reading ]

Kosovo - un estat nou de trinca

Napols 3

 No Responses »
Feb 252009
 

El sud es passio. Costa acostumar-se a la vida amb tant de moviment, soroll, somriures… El fet que participi en una conferencia sobre residus en la ciutat amb la pitjor gestio de residus a Europa fa que quan em passejo per la ciutat amb els companys d’organitzacio no fem mes que parlar d’escombraries i a cada container s’hi dediqui un comentari. Fins i tot en vaig fer un video: I es que sembla mentida que la capital d’una regio eminentment agricola i turistica es dediqui a 1) abocar residus perillosos al camp, 2) renuncii a utilitzar la materia organica com a compost per a abonar una terra en perill de desertitzacio i 3) deixi perdre el turisme per la mala fama que continua guanyant la xona per la camorra i la crisi de residus. Sino, Napols es una ciutat preciosa i colossal. Que us dire? Me l’imaginava menys gran. En certa manera esta al nivell de Roma i alguns barris centrics mantenen una autenticitat encisadora. Pels carrerons laberintics del centre hi ha cristos i verges a cada cantonada, a cada cafe que s’entra hi ha la foto dels dos Deus de Napols: l’enviat del senyor i el Deu del futbol: [ continue reading ]

Napols 3

Napols 2

 No Responses »
Feb 192009
 

Em llevo i plou. Mes esrany encara es que per esmorzar neva… Soc a Napols? Es veu que si… Els companys de conferencia van arribant d’arreu del mon. Conferencia sobre Zero Waste -Residu Zero- a la ciutat mes pertinent per llur incapacitat -o discapacitat provocada per la Mafia- de tractar la materia. El centre de Napols es un viatge al passat, carrers caient-se a trocos i preus rebentats per gairebe tot. A la conferencia em trobo xapurrejant l’italia amb gent que em confesa la seva vergonya pel sistema d’ensenyament italia que no els ha preparat per parlar idiomes. Italia, i en particular Napols es un lloc on encara s’hi poden trobar comunistes de la vella escola que volen l’abolicio de la propietat privada i no se que mes. Es dificil arribar a acords amb gent que viu tant lluny de la realitat pero alhora, venint de Brusel.les, la terra dels compromisos i minims comuns denominadors es una alenada d’aire fresc el trobar-se amb gent tan pura en els principis. Elaborem el document per Residu Zero per Europa intentant trobar un punt d’equilibri acceptable per tots/es. A banda d’aixo, la vida de panini i expresso es fantastica i per sopar ens [ continue reading ]

Napols 2

Napols 1

 No Responses »
Feb 182009
 

El tren surt de l’estacio de Midi a Brussel.les, l’unic que sortira puntual de l’excursio. El Thalys em trasllada en el temps que dura una becaina a Paris. Oh Paris! i bla, bla… Patejada d’una hora per Paris fent temps per agafar el tren de la l’Estacio de Bercy. L’estacio s’amaga darrera de la Gare de Lyon, impossible de trobar. Arribo 5 minuts despres de l’hora de sortida esbufegant i carregat com un camalic. Per sort el tren que m’ha de portar a Roma va amb 30min de retard. Viatge de 12 hores de durada programada en el tren nocturn Paris-Roma. Viate a l’antiga. Entranyable si no fos pels 5 tifossi amb qui em toca compartir compartiment. Dos d’ells, borratxos fins al deliri la liaran entre les 3 i les 4 de la matinada, cridant i cantant cancons fins que gent del vago posen una denuncia, obliguen el tren a parar i els beguts -encantadores persones en estat sobri, cal dir-ho- agafen un martell trencavidres i amenacen una passatgera -segons la denunciant perque tota la resta del passate dormim-. Paren el tren, puja la policia i s’emporta el tifossi mes begut i en possessio del martell trenca-vidres. Els seus amics [ continue reading ]

Napols 1

Les fronteres que ens separen son imaginaries

 No Responses »
Feb 112009
 

En moments de crisi economica, financera, cultural, etc… es important recordar que, ens agradi o no, “esser huma” s’escriu en singular. Tots som un. En el llenguatge internacional de la musica aquesta iniciativa posa un somriure a la cara i mes enlla dels diners ens recorda que no es possible viure sense sensacions, emocions, percepcions, conclusions, revolcons, cigrons, mugrons… i sobretot: sense cançons! Una crit cançoner per la solidaritat.

Del nacionalisme de canape a la crisis internacional

 No Responses »
Feb 042009
 

El dimecres passat vaig assistir a l’acte que la Secretaria per a la UE i la delegacio de Govern Catala a Brussel.les organitzen anualment per a celebrar l’any. Me’n van sorprendre dues coses. Primer, vaig constatar, alleujat, el que molts deien; que el nostre president ja parla catala. La segona sorpresa de la vetllada van ser els canapes. Per primera vegada la Representacio de Catalunya a Brussel.les ofereix canapes, cava, vi i aigua de Catalunya. Vet aqui quelcom que jo demanava de feia temps i que voleu que us digui; al veure que finalment els nostres burocrates se n’havien adonat em va alegrar. Despres hi vaig reflexionar i estirant del fil vaig trobar un cabdell inquietant… no era el cost del banquet de delicatessen que el contribuent catala estava donant als centenars de persones presents a l’acte –que per curiositat voldria coneixer-, ni la manca de vi blanc, ni el fet que l’excelent vi negre del monsant fos servit en copes inadecuades que en deslluien tota virtut… No. El que em va fer reflexionar va ser una frase del discurs de l’Anna Terron, Secretaria per a la Unio Europea : « com a novetat, en aquest any de crisis en [ continue reading ]

Entrevista feta per la revista Nous Horitzons

 Comments Off
Feb 012009
 

ENTREVISTA  A JOAN MARC SIMÓN, Secretari General de la Unió Europea Federalista – Gener 2009 Ens pots explicar breument la feina que feu a la Unió Europea Federalista? Com a secretari general, pots relatar-nos quina ha estat la trajectòria històrica de l’entitat, quins són els projectes que teniu avui en dia? La Unió Europea Federalista es va crear abans que la Unió Europea, al 1947, bàsicament per grups de la resistència a la segona Guerra Mundial. El 1948 la UEF va tenir la iniciativa de crear el World Federalism Movement, la Unió Federalista Mundial. Des dels anys 40 que estem treballant des de l’interior i exterior de les institucions i influenciant des de la CECA a l’Euro, de l’acta unica a la Constitució, etc.  La Unió Europea Federalista ha estat capdavantera en tot el que han estat idees per construir una democracia Europea que eviti derives nacionalistes com les que van causar la I i II ¬¬Guerres Mundials. Visionaris en el proces de construccio Europea UE com l’Altiero Spinelli han marcta els grans moments de la UEF en el passat. Tanmateix, la UEF es una organitzacio que treballa sempre a 10 anys vista. Per exemple, ara estem treballant molt activament [ continue reading ]

GAZA – Que ens tornin els diners!

 No Responses »
Jan 192009
 

La UE es el mes gran donant d’ajuda humanitaria del mon. Hem d’estar orgullosos que els nostres impostos serveixin –en la majoria de circumstancies- per paliar el sofriment dels altres. Concretament a Gaza la UE s’hi va gastar 498 bilions € nomes durant el 2008. Aixo representa la major part del pressupost del govern de la franja de Gaza. Com hem vist en els darrers dies, gran part d’aquestes donacions de la UE han sigut destruides per l’exercit d’Israel. Ara, amb aquesta treva que ja veurem que durara tornen a ploure els milions dels paisos europeus cap a Palestina; per reconstruir el que ha tornat a ser destruit per l’exercit d’Israel en espera a que les bombes tornin a caure. No seria hora que els ciutadans comencessim a demanar explicacions sobre com es gasten els nostres impostos? Si la UE, per la multitud d’interesos divergents en el tema, es incapac d’actuar per aturar el genocidi almenys hauria de garantir que la destrossa fos reparada no per l’audiencia sino per l’autor de l’escabatxina. Fins i tot els americans sembla que despres de cada guerra tinguin interes en reparar la destrossa i quedar be amb els que han sigut bombardejats. A Israel [ continue reading ]

GAZA – Que ens tornin els diners!

Cauen bombes i diuen que trona – quina credibilitat pot tenir el sistema?

 No Responses »
Jan 132009
 

Crisi financera – ens prenen el pel tres vegades. Cornuts i pagar el beure. Els bancs s’han forrat dues vegades, als ciutadans els hi toca pagar la factura dels excessos dels rics i mafiosos i els politics continuen donant pals de cec sense saber de quin costat estan i deixant que la politica i la democracia vagi a remolc de la “economia”. La continuacio del genocidi a Palestina continua retratant els politics i tot el sistema que se sustenta sobre la democracia representativa. Les manifestacions se succeixen, les bombes continuen caient sobre civils i els politics continuament coaccionats pel poder del lobby Israeli i consequentment el poder America continuent dient-les de l’alcada d’un campanar… El segle XX ha mostrat massa vegades que la pasivitat i permisivitat davant d’actituds genocides no fan mes que agreujar el problema –i el poble jueu ha estat dels principals a patir-ne les consequencies-. Continuem ensopegant amb la mateixa pedra. Els pobles continuen enfrontant-se menyspreant les llicons de la historia. Figures com Chavez s’erigeixen com a liders en els que la gent pot confiar mentre que liders de democracies diguem-ne madures fan equilibris com feien Chamberlain i Daladier quan Hitler ocupava Txecoslovaquia. Apogeu del populisme, la [ continue reading ]

Cauen bombes i diuen que trona – quina credibilitat pot tenir el sistema?

No al Pla Bolonya i si als canelons d’espinacs!

 No Responses »
Dec 222008
 

Tot i viure fora de Catalunya he de reconeixer que un servidor continua meravellant-se de la capacitat que tenim els catalans, i els altres companys peninsulars, de carregar el mort a qui no toca. Despres, evidentment, ens emprenyem encara mes quan veiem que les nostres peticions no s’atenen, sovint ni s’escolten. I la veritat es que en vistes als resultats potser n’hauriem d’aprendre de tant fotre pals de cec. De la mateixa manera que si vas a comprar pa a una sabateria es molt possible que no se’t faci massa cas, crec el xou que tenim muntat amb el pla bolonya no arribara a millor fi… com s’enten que el Pla Bolonya, adoptat ja a 27 paisos, hagi creat tan de malestar a l’Estat Espanyol mentre a d’altres paisos Europeus l’aplicacio hagi sigut d’allo mes silenciosa i efectiva? Una vegada mes esta clar que s’ha caigut en el vell truc de carregar a la UE amb les culpes d’un problema que es 100% nacional.  Despres els nostres politics es sorprendran que l’eurobarometre baixi o que la gent nomes vegi problemes en aixo llunya i fora de control que es la Unio Europea (el fet que el Pla Bolonya com tantes [ continue reading ]

No al Pla Bolonya i si als canelons d'espinacs!

Estem fets un embolic

 No Responses »
Dec 122008
 

Un company de feina ha encarregat online uns auriculars pel mobil i l’hem rebut avui. En veure que per a enviar dos cables que no arriben a pesar 100gr s’han fet servir dues capses de cartro i dues de plastic mes 5 bosses de plastic –en total 600gr- no he pogut evitar documentar aquest moment culminant de desenvolupament del sentit comu hominid…

Estem fets un embolic

No hi ha crisis!!

 No Responses »
Nov 112008
 

No se quantes vegades he sentit ultimament que la crisis financera esta sota control i que els efectes sobre l’economia real es comencaran a notar aviat. He estat preguntant amics i coneguts sobre el tema de cara a poder saber si la crisis es troba, efectivament, tan lluny com alguns prediquen. Un amic meu m’ha donat l’evidencia que buscava: “Per raons de feina he de fer la compra els dissabtes. Em va sorprednre fa dos dissabtes que les botiges eren buides. Pero encara mes em va sorprendre el fet que el dissabte seguent les mateixes botigues tornessin a estar plenes. Perque? L’unica diferencia plausible que se m’acudeix es que el dia 20 es la data en que les targetes de credit tornen a posar el saldo a zero donant la possibilitat al titular d’endeutar-se encara mes. Aixo vol dir que moltissimes families no arriben a mitjans de mes i viuen de la renovacio del deute del credit.” No hi ha crisis. Si mes no, no hi ha mes crisis que la que hi havia fa un any, o dos… De la tradicio tan catalana de l’estalvi i els quartos a sota la rajola ens hem pasat al carro ianqui d’estirar [ continue reading ]

No hi ha crisis!!

Si tens pressa agafa el cotxe

 No Responses »
Oct 302008
 

El primer record que tinc de Rumania es remunta al 2004 quan cami de Chisinau, Moldavia, vaig passar dos dies a Bucarest. Recordo que nomes arribar a la capital rumana em va sorprendre que una iaia que caminava davant meu se’m va girar, em va mirar als ulls i acte seguit es va aixecar les faldilles, es va baixar les calces i va procedir a urinar al mig del carrer i de ben poc va anar que no m’esquitxa… D’aixo fa gairebe 5 anys i l’entrada de Rumania a la UE suposo que ha ajudat a donar la nova imatge que mica en mica presenta el pais. Bucarest ha canviat molt des del 2004. Mes neta i arreglada, a la capital es respira el canvi cap a millor tot i que la pluja de milions caiguts d’Europa han tingut relatiu. Com un rumanes em confesara, molts dels cotxes 4×4 ultim model que es poden veure estan pagats amb diners del contribuent Europeu. Independentment de qui paga els cotxes, el fet es que Bucarest esta al punt del colapse circulatori. Tothom vol tenir cotxe per anar a engrossir les infinites cues i embussos que colapsen la ciutat i fan l’aire irrespirable. [ continue reading ]

Si tens pressa agafa el cotxe

Vols aigua? doncs dues tasses!

 No Responses »
Oct 062008
 

A Brussel.les hi plou mes aviat massa. Vet aqui un cap de setmana com qualsevol altre en que el sol no nomes s’ha agafat vacances indefinides sino que no ha parat de caure aigua. Per amagar-nos de la pluja i d’aquest temps insuportable decidim anar al cine. Un cop a dins, i encara xops de l’aiguat que cau a fora, l’Elina es compra una aigua de 25cl a 2,5 euros -no em pregunteu perque a segons qui la pluja li dona set-. Fent numeros, en una de les capitals de la pluja mundial estem pagant l’aigua a 10eur el litre… Enriu-te’n de la crisis del petroli! Beure benzina a Brussel.les ens sortiria gairebe 10 vegades mes barat que beure aigua. PS1: la legislacio comunitaria obliga que tota l’aigua de l’aixeta sigui potable. PS2: l’home -i la dona- son, clarament, essers irracionals i burros.

Vols aigua? doncs dues tasses!

Croniques Persianes

 No Responses »
Aug 202008
 

Vet aqui les croniques del viatge a l’Iran del 29 de Juliol al 20 d’Agost. Dimarts 29 Juliol Com que els vols cap a Iran son carissims planegem d’entrar a Iran per Turquia. Aterrem a Istanbul per la tarda. Com que els dos hem estat varies vegades a Turquia ens saltem les visites turistiques “obligatories” i anem a pulular per la ciutat. Fent un vol pels carrers on tant llargament hi havia passejat ara fa tres anys experimento una estranya sensacio de ser com a casa. Per anar cap a Iran ens decidim per l’Orient-Express Istanbul-Teheran.. Un viatge mes classic que l’avio pero que ens ha de permetre observar la transformacio d’Europa a Asia. Es curios lo petit que es el mon, a l’estacio de tren de Haydar-Pasa em trobo amb el turc de la tenda de la cantonada a qui compro la fruita, verdura i ous a Brussel.les i que es a casa visitant la familia. L’Irene tambe es troba coneguts de la facultat i aixi anem passant el dia passejant per Istanbul com qui passeja per les rambles. Dimecres 30 Juliol El dia es un agradable compte enrera per agafar el tren. Finalment a les 22.55h surt l’Orient-Express [ continue reading ]

 Older Entries