Residu Zero

Es crea Cooperativa de recicladors a Barcelona – Acabant amb el malbaratament de recursos… humans?

Reciclador bcnAhir l’Ajuntament de Barcelona va presentar la seva proposta per mirar de donar sortida als recicladors informals que hem vist proliferar als carrers de Barcelona des del principi de la crisi.

“Concretament, els treballadors faran tasques de sensibilització i informació a la ciutadania dels beneficis de la recollida selectiva; traslladaran els residus a punts verds i ferrovelleres agremiades; i repararan, reutilitzaran i transformaran els residus.”

Per més detalls sobre la proposta podeu llegiu el comunicat aquí.

Arribar fins aquí no ha sigut fàcil i gran part del mèrit és de l’organització dels grups afectats en col·laboració amb els veïns de Sant Martí. De no ser per la perseverancia d’aquest grups l’ajuntament no hauria acabat presentant el que va presentar ahir i hauria acabat amb el tema de mala manera. Tanmateix també s’ha de reconèixer que quan s’hi ha posat l’ajuntament i els grups implicats han trobat una solució creativa i amb molt de potencial. Al món ja hi ha moltes cooperatives de recicladors, per exemple a la India o al Brasil n’hi ha centenars. Tanmateix la proposta de Barcelona representa la primera experiència d’aquest tipus a Europa i a occident en general, i estic segur que no serà la última.

Aquesta proposta trobo que arriba en un moment adequat, quan a Europa la Comissió Europea acaba d’aprovar el paquet de mesures “Towards a circular economy: A zero waste programme for Europe” (“Cap a una economia circular: un programa residu zero per Europa” i s’ha obert el debat sobre què és i com arribar a una economia circular de Residu Zero.

En anglès, l’acepció Zero Waste té dos significats; com a substantiu vol dir Residu Zero, que no hi hagi residus –perquè es reciclen, s’eviten, etc-. I com a verb “waste” vol dir malbaratar, despilfarrar, etc i tan important és una com l’altra.

A Catalunya l’aproximació a “waste” ha sigut sobretot des del punt de vista de gestió i reducció de residus i menys des del punt de vista del malbaratament de recursos. És important entendre que per malbaratament de recursos no només parlem de recursos naturals sinó també humans. La desocupació és un malbaratament de recursos, les guerres són un malbaratament de recursos, etc…

I la part innovadora i engrescadora de la iniciativa pionera de l’ajuntament de Barcelona és precisament que s’ha desenvolupat des d’una perspectiva d’aturar el malbaratament de recursos humans i això destaca en una proposta que, sobre el paper, sembla rodona. Donar sortida a un repte social, formalitzant uns treballadors que fan bona feina en la recuperació de recursos en un terreny alegal i permetent així que es continui reciclant, es dignifiqui la feina de persones que fa temps que son entre nosaltres i reduir la despesa social de l’ajuntament gràcies al fet que si la iniciativa funciona aquestes persones es podran valdre per si mateixes.

Si s’hagués enfocat el tema des d’un punt de vista de gestió de residus tradicional –que és com s’havia fet fins ara-, s’hauria apartat aquesta gent de males maneres i es restringiria l’accés als residus a l’empresa autoritzada de torn que faria la feina per un cost més elevat que el que ofereixen els recicladors fins ara informals. És a dir; una empresa es lucraria mentre es continuaria tenint aquestes persones en la marginalitat, creant conflicte social i despesa per a l’ajuntament i el contribuent.

Per aquestes raons crec que més enllà de la prova pilot i de tot el potencial que pot tenir la iniciativa per explorar noves maneres de gestionar els nostres recursos –naturals i humans- el que s’ha de lloar de l’ajuntament és el pas endavant en la innovació social. El Residu Zero només es pot aconseguir mirant-nos els recursos des d’un punt de vista holístic; la generació de residus i el malbaratament de recursos han de deixar de ser problemes “ambientals” o de “gestió de residus” per a tractar-se des d’una aproximació de gestió de recursos dins d’una economia circular.

En una economia circular de residu zero no hi ha lloc pel malbaratament de persones ni de recursos naturals i les solucions no són mai exclusivament tècniques; la generació d’ocupació i la inclusió social, el suport a la comunitat han d’anar lligades a un reciclatge de qualitat gràcies a una separació dels materials exemplar. Una economia circular en que les maquines tanquin el cicle de materials mentre es mantingui la desigualtat, l’exclusió i l’atur serà insostenible econòmica, social i ambientalment.

Per això el petit exemple de la cooperativa creada per l’ajuntament de Barcelona en que es lliga ocupació, integració i recuperació de materials pot ser un pal de paller per moltes noves iniciatives arreu d’Europa. Esperem que funcioni!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *