Environment, Medi ambient

Plàstics avui, microplàstics demà – la nova dieta mediterrània?

Vet aquí la platja que m’he trobat aquests darrers dies quan he anat a passejar pel matí al Poble Nou.

2014-06-16 07.24.422014-06-16 07.22.39

Quan un es passa el dia treballant el tema del disseny de productes i la gestió de recursos i residus la veritat és que el trobar-se amb aquest espectacle d’obscena humanitat -perquè això és una representació d’humanitat en la seva pitjor expressió- és una manera de començar el dia de mal humor o amb energia per a canviar aquest despropòsit.

I no, no és qüestió de netejar les platges -l’ajuntament de Bcn ja ho fa prou bé això d’amagar la porqueria- sinó d’evitar que aquest cocktail de tòxics acabi al mar perquè tard o d’hora aquests tòxics ens els acabarem menjant literalment.

Amb l’estratègia residu zero a Catalunya i a Europa una de les coses que fem és impulsar el redisseny de productes per a que productes evitables com el porexpà o molts plàstics i envasos d’un sol ús siguin redissenyats i/o substituits per productes asimilables pel medi o simplement productes que no puguin acabar en el mar.

Tot i això, tenint en compte el sistema de gestió d’aigües de Barcelona jo m’ensumo que aquests residus pot ser que vinguin dels creuers que salpen de Barcelona i que ens volen deixar un record per a que ens recordem d’obrir les botigues quan tornin de veure món 😉

2014-06-16 07.24.58 2014-06-16 07.27.55 2014-06-16 07.25.06Penseu que lo pitjor no és el que es veu a simple vista -bàsicament plàstics i burilles de cigarretes- sinó el que no es veu. Si un para atenció als petits bocins i mira com els plàstics es van fonent en la sorra és quan es constata com els plàstics pasen a formar part de l’ecosistema i la cadena tròfica…

Aquests petits plàstics actuen com a “imans” per a tòxics de tot tipus -cancerígens, disruptors endocrins, etc- que es troben als mars per culpa de l’acció humana.

Ja no podem fer res per a treure aquests plàstics de l’aigüa -la gran majoria es troben al fons del mar o descomposats en petits bocins del tamany del plancton- i que hi seran durants els següents segles… però el que si que podem fer és aturar aquesta bomba de rellotgeria que estem deixant a les futures generacions. Hi ha moltes accions possibles.

Pensem que ara mateix ja hi ha més microplàstics al Danubi que larves de peixos i molts peixos se les mengen pensant que són les seves preses habituals…

Aquest documental que sortirà aviat servirà per a iluminar molta gent sobre el tema. De moment us en deixo el trailer. I penseu que si això passa al lloc més remot del Pacífic, com ha d’estar el superpoblat mediterrani? Aneu a la platja i comproveu-ho amb els vostres propis ulls.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *