Environment, Europa catala, Europe

La fi del mercat Europeu de drets d’emissió com una oportunitat per a reconstruir Europa

JM and power plantEl dimarts 16 d’abril s’enfonsava, sense fer soroll, el buc insignia europeu en la lluita contra el canvi climàtic; els intents desesperats de la Comissió Europea de retirar drets d’emissió del mercat de carboni de cara a fer pujar el cost de contaminar eren torpedinats pel Parlament Europeu en una ajustada votació (334 contra 315 amb un paper destacadament patètic de socialistes i populars espanyols al Parlament ).

El preu de la tona de CO2 feia temps que s’arrossegava per terra, inutilitzant el paper que havia de jugar el mercat de carboni (s’estima que el preu de la tona de carboni hauria d’estar de l’ordre d’un 30 o 40 eur quan ara mateix oscila entre 2 i 3 euros). Dit d’una altra manera; surt tant barat contaminar que les empreses generadores d’energia o les cimenteres s’estimen més pagar els drets d’emissió que no invertir en alternatives per descarbonitzar l’economia.

Per què el Parlament Europeu va votar en contra d’aquesta mesura d’emergència per a salvar la referència mundial en la reducció d’emissions? La raó principal donada sobretot pels diputats conservadors i liberals és que el pagar per contaminar augmenta els costos a les empreses i ciutadans europeus i això és quelcom que ens fa menys competitius i que no ens podem permetre en temps de crisi…

Evidentment, la idea darrera eines com el mercat d’emissions és precisament fer que surti més car contaminar de cara a que sigui més avantatjós invertir en alternatives i que per tant a mig/llarg termini siguem més competitius no només perquè haguem aconseguit normalitzar les energies alternatives i rebaixar-ne els costos sinó perquè tindrem una economia menys dependent d’importacions de recursos escasos i molt més sostenible.

El vot al Parlament demostra no només el poder dels lobbies del carbó, petroli i de la industria més casposa en els passadissos de Brussel·les sinó també la manca d’alternativa o de programa de les grans forces polítiques europees. Fins ara el mercat europeu de drets d’emissió ens ha servit per a rentar-nos la cara davant la resta del món, aquí podiem dir que erem pioners en la lluita contra el canvi climàtic. Doncs bé, ens hem quedat sense excuses.

És ben conegut que els interesos nacionals estan fent fracassar la Unió Europea en la gestió de la crisi econòmica. No havent-hi un prou ara sembla que ha arribat el moment de sacrificar anys de compromisos en el terreny ambiental del que depèn no només la nostra supervivència com a espècie –objectiu que per ser a llarg termini no importa a polítics que no hi seran quan això s’enfonsi- sinó les opcions de construir un sistema econòmic i productiu sostenible.

Quines opcions es presenten ara?

Per una banda hi ha la opció –que està intentant la Comissió Europea- d’intentar reanimar un mercat d’emissions més mort que viu i que no ha acabat de funcionar mai.

Una altra opció seria tornar a la proposta original que la Comissió Europea va presentar els anys 90 d’una taxa sobre les emissions de CO2. L’avantage principal d’un impost sobre les emissions en comparació a un mercat d’emissions és que la taxa no només és més manejable sinó que permet generar ingresos que es poden dirigir cap al finançament d’una transició del model energètic. Idealment aquest impost s’hauria d’aplicar a nivell mundial de cara a evitar el dumping ambiental però en vistes a l’inoperant sistema de governança mundial és més realista començar a nivell europeu.

Fins abans de la crisi el tema dels impostos supranacionals era tabú però amb l’aprovació recent d’una taxa sobre el moviment especulatiu de capitals s’obre una eina que pot ser important per a la transformació d’una Unió Europea curta d’idees.

Ara per ara no es contempla que els ingressos generats per aquest tipus de taxes puguin anar a parar al pressupost Europeu però si la necessària unió política i fiscal de que tan es parla s’acaba imposant un punt clau serà el finançament d’un imprescindible pressupost europeu. Aquest tipus de taxes poden permetre canviar el nefast sistema actual de contribucions nacionals per un sistema de recursos propis que deixi enrera les tristes escenes d’egoisme nacional a que ens tenen acostumats els líders europeus.

D’aquesta manera seria possible no només substituir el fallit sistema de mercat d’emissions sinó organitzar i finançar la transició de model energètic i social i sentar les bases d’un pla Europeu de recuperació sostenible.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *