Spain, world governance

Reactivem la campanya per un Parlament Mundial

“Només faltava això! Amb la que està caient ara ens hem de preocupar de crear un parlament mundial? Prou feina tenim a conservar el que ens queda…”

Aquesta pot ser la primera reacció d’algú a qui se li presenti la proposta de donar suport a la creació d’una Assemblea Parlamentària de Nacions Unides, precursora del que seria un parlament mundial, representant dels ciutadans del món.

Res més lluny de la realitat, tot i la complexitat de l’empresa vet aquí una de les peces essencials que necessitem per a sortir de la crisi política, econòmica, ecològica i social actual.

Per què necessitem una Assemblea Parlamentària per les Naciones Unides?

El fet és que no podem passar per alt que l’arrel de la crisi financera es troba en la política monetària que els  EEUU ha practicat des de la fi del patró or. Que la progressiva desaparició de l’estat del benestar es deu en gran part a la competència a la baixa entre països que tenen un respecte molt diferent als drets dels treballadors o al fet que empreses com Apple o Google paguin impostos a Irlanda per vendes que realitzen a l’estat. Que Siria és només un exemple més de la incapacitat del sistema internacional actual per prevenir i/o gestionar conflictes. Que les causes de la crisi climàtica que patim i patirem es troben en les emissions generades en països llunyans contra les quals res hi podem fer per moltes cimeres internacionals que organitzem. Que les migracions venen forçades per un abús en l’explotació de recursos o persones sovint impulsades per empreses provinents dels països que es queixen d’aquesta mateixa immigració…  en definitiva, que com a catalans, fins i tot com a europeus tenim una influència molt limitada sobre la majoria de decisions que ens afecten. La interdependència del món en que vivim demana reformar la relació entre els qui decideixen i aquells que son afectats per les decisions de forma urgent.

Aconseguir unes relacions internacionals democràtiques en el sentit més ampli del terme, és a dir, que hi hagi un control ciutadà sobre aquells que prenen decisions que els afecten, és quelcom que encara queda lluny. La creació d’una Assemblea Parlamentària de Nacions Unides seria el primer pas cap a la construcció d’aquesta necessària relació entre ciutadans i la presa de decisions.

Quina seria la seva missió?

L’objectiu principal de l’Assemblea Parlamentària seria donar veu als ciutadans al nivell supranacional. Veu per elegir i controlar els representants encarregats de prendre decisions però veu també per participar fent ús de noves eines. Seria una institució complementària a l’Assemblea General de Nacions Unides, que representa els estats, i tot i començar essent un òrgan consultiu és una institució que podria anar guanyant poder legislatiu seguint el model del Parlament Europeu –que va començar com a òrgan consultiu i que ha vist com els seus poders han anat creixent amb un impacte molt positiu sobre la presa de decisions Europees-.

 

Quins passos s’haurien de seguir?

La creació d’aquesta Assemblea Parlamentària no requeriria reformar la Carta de Nacions Unides, es podria fer via votació de l’Assemblea General o mitjançant un tractat internacional entre governs com es va fer amb l’estatut de Roma que va donar lloc al Tribunal Penal Internacional. Pel que fa a la composició, en la seva primera fase, l’Assamblea Parlamentària podria estar formada per delegats de parlaments nacionals. La seva sel.lecció hauria de reflectir la composició política dels parlaments emissors, per així representar la diversitat política de cada país. Més endavant es podria introduir un sistema d’eleccions directes parcials o completes dels representants. El nombre de delegats per país (o la quota de vot que se’ls hi adjudiqués) hauria de tenir en consideració el volum de la seva població. La fórmula de proporcionalitat regressiva utilitzada pel Parlament Europeu pot ser un bon exemple de com acomodar països grans sense que el seu pes poblacional monopolitzi l’assemblea. Segons aquest sistema de proporcionalitat regresiva països com la Xina o la India, amb el 19 i el 17% de població mundials respectivament tindrien una representació d’entre 3 i 10% per la primera i d’entre un 2,8 i 9% per la segona.

Mirada cap al futur, legitimitat i reptes

Els reptes d’una institució d’aquestes característiques no son menors. Les experiències recents de Catalunya i l’estat espanyol amb la democràcia representativa no sembla que hagin de jugar a favor de la creació d’encara un nou nivell d’estructura parlamentària supranacional, en principi més allunyat dels ciutadans. Ara bé, tot i la crisi política i moral en que ens trobem ningú posa en dubte la necessitat de mantenir els parlaments democràtics tot i que degudament reformats, sanejats i controlats. Dit d’una altra manera, els parlaments com a eina d’exercici de la democràcia continuen tenint una utilitat inqüestionable; el mal ús que la classe política i els interesos econòmics en puguin fer no invalida la validesa de l’eina. És inevitable que una Assemblea Parlamentària, precursora d’un parlament mundial, sigui una institució complexa. Tanmateix depèn dels ciutadans i els polítics que la vida parlamentària segueixi un patró més espanyol o bé més europeu o americà…

El que està clar és que la presa de decisions internacional necessita alguna institució que vingui a representar l’interès general dels ciutadans del món. L’experiència de segles i el dia a dia demostra com la suma dels interessos nacionals no ha resultat ni resultarà en l’interès comú, vet aquí la il·lusió en que hem viscut i que està posant en perill la nostra supervivència.

La creació d’una Assemblea Parlamentària de Nacions Unides és un pas necessari i gairebé imprescindible per posar ordre i govern al desgavell de relacions internacionals en que vivim. La campanya compta ja amb el suport de 600 parlamentaris en més de 125 països, adhesions d’organitzacions i d’institucions com ara el Parlament Europeu, el Panafricà i el Llatinoamericà. A l’estat la campanya intentarà mobilitzar suport als parlaments català i espanyols a favor de  l’Assemblea Parlamentària.

Solucionar l’encaix de Catalunya amb Espanya és tant important com solucionar l’encaix de catalans, espanyols, europeus, xinesos i la resta d’humans en l’organització política del món.

Publicat el 22 de març al web de la campanya UNPA

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *