Uncategorized

Reciclem la campanya “Envas On Vas”?

La campanya de l’ #envasonvas  és un èxit rotund i que demostra que és possible engrescar la gent sobre temes del reciclatge i que la gent vol colaborar a fer un pais més sostenible quan se’ls hi deixa.

Tant de bo serveixi per a que augmenti el reciclatge a Catalunya. Tanmateix em temo que si s’analitza la campanya és difícil justificar-ho. Mirem el perquè;

L’objectiu de la campanya no és reciclar més, sinó reciclar més envasos dels que els hi convenen a Ecoembes i a Ecovidrio enviant la resta de productes reciclables a la deixalleria o al rebuig –per a incinerar o abocar-. Per exemple, un pot de “tuperware” o una galleda, fets de plàstics reciclables no anirien al contenidor groc perquè segons la cançoneta encara que són de plàstic no són cap envàs… per tant el cost de gestió d’aquest “residu” passa de ser sufragat per Ecoembes a ser-ho per part de l’ajuntament en qüestió, és a dir, nosaltres amb els nostres impostos. Per a detall de com funciona el sistema mireu aquest article a retorna.

Així doncs, resulta que la Generalitat posa el logo a una campanya de la industria per a que ells treguin més profit d’un esforç que se’ns demana exclusivament als ciutadans; per una banda de fer-lis el favor de triar els residus i per una altra ens fem càrrec amb els nostres impostos del tractament d’una part dels residus –sigui reciclatge o incineració o abocador- que fins ara pagaven ells.

En altres paraules; com millor separem els ciutadans –des del punt de vista del que volen que fem els d’Ecoembes i Ecovidrio- més car ens sortirà. Evidentment d’això els que vivim a Barcelona ni ens n’enterarem ja que ningú sap quin és el cost real de recollida i tractament dels residus ja que només en paguem directament i de forma simbòlica via la factura de l’aigua.

Volem un sistema de gestió de residus que funcioni? Quatre propostes que permetrien començar a redreçar la situació:

1-      Establim un sistema intuitiu que la separació segueixi un criteri lògic per al ciutadà; residus biodegradables –orgànica- d’una banda, reciclables d’una altra –paper i cartró per una banda, metall i plàstics per una altra i vidre per una altra- i rebuig per una altra.

2-      Que els envasos no vagin al contenidor groc sinó a un sistema de Dipòsit Devolució i Retorn que segons la llei hauria de ser la norma i s’ha convertit en l’excepció està provat que és el que proporciona nivells de recollida més elevat amb menys contaminació –que és el que volen a Ecoembes i a Ecovidrio-. Això funciona la mar de bé a països com Alemanya o Estònia.

3-      Responsabilitat del productor; és veritat que com a ciutadans hem de ser responsables dels residus que generem però s’ha de demanar la mateixa responsabilitat als productors. Que es facin responsables del que posen al mercat i que l’administració intervingui taxant o prohibint aquells productes no reciclables o biodegradables, tòxics o superflus. Qui paguem el mal disseny dels productes som nosaltres!

4-      Obligacions si, però drets també! Ens demanen responsabilitat i colaboració a l’hora de separar però ens ofereixen un sistema opac i sense incentius. De la mateixa manera que com més electricitat, gas o telefon gastem més paguem amb els residus hem de ser capaços de veure l’impacte del nostre esforç. De la manca de transparència i incentius actual hem de passar a un sistema en que cadascú pagui en funció dels residus que generi. Argentona a Catalunya ja ho fa i a la resta del món desenvolupat es fa a una pila de llocs com San Francisco o Brussel·les.

És cert que per estandars espanyols a Catalunya ho fem bastant bé això de separar i reciclar –actualment un 40%- però regions amb les que sovint ens volem comparar estan molt per endavant –Flanders es troba per sobre d’un 75%-.

Tant de bo la campanya d’Envàs on Vas ens ajudi a reciclar més i no simplement a que Ecoembes i Ecovidrio minimitzin despeses gràcies al nostre treball i impostos. El que trobo és que el mínim que el Govern hauria de demanar és que aquest estalvi que tindràn gràcies al nostre esforç -menys les despeses de l’anunci- el donin a les malmeses arques públiques, que prou falta fan. Si no és així la Generalitat hauria de considerar reciclar la campanya i retirar-ne el suport.

About jm

No information is provided by the author.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>