Sin categorizar

Vaga General – caçant mosques a trets

Això de fer vaga trobo que és una reliquia, tan arcaïca com la sobirania nacional i la democràcia tradicional. I no ho dic perquè hi hagi “violents” o no violents a una i altra banda que acabin capitalitzant l’esforç d’una pila de gent que sacrifiquen un dia de sou per a reclamar els seus drets. No. És que simplement fer vaga és un instrument antiquat per obtenir uns fins del tot legítims.

I és que fer vaga per moltque sigui un dret trobo que és poc útil si l’objectiu és aconseguir pressionar al govern per a que canviï les polítiques. A l’època de l’estat-nació en que la producció i el consum eren aclaparadorament nacionals aturar la maquinària productiva amb una vaga general podia posar contra les cordes al sistema. A l’època actual en que la producció i el consum son globals fer vaga no només no atura gairebé res –i per tant perd la capacitat de fer xantatge- sinó que només ajuda a deslocalitzar la producció i a desincentivar l’entrada de capital estranger. Per tant, una vaga nacional en un sistema globalitzat econòmicament tendeix a aconseguir l’efecte contrari al desitjat.

Però això no vol dir que no hi hagi res a fer. Si descartem la tornada a l’autarquisme hi ha varies maneres de canalitzar l’energia de tanta gent de forma molt més ben efectiva. Pensem que a l’estat es van mobilitzar més de 2 milions de persones; si enlloc de passar-se un dia manifestant-se els vaguistes haguéssin optat per a organitzar-se i realitzar accions concretes no només el govern s’ho pensaria dues vegades la propera vegada sinó que els treballadors es podrien començar a emancipar de la dependència al sistema. Per exemple, si enlloc de fer vaga s’amenacés en que tots els vaguistes treguessin els seus estalvis del seu banc tradicional i els posessin en un fons colectiu i autogestionat que es dediqui simplement a invertir en economia productiva, particularment en la creació d’ocupació de proximitat, ja hauria sigut molt més efectiu que fer vaga. Aprofitant els instruments actuals de mobilització i organització on-line hi ha mil coses més útils, visibles i productives que es poden fer enlloc de passejar-se amunt i avall amb la pancarteta per a que al final qui surti a les fotos de mig món siguin quatre radicals i la policia.

En els temps que vivim de mobilització i organització on-line el saber canalitzar energies és clau. Els sindicats –com els partits polítics tradicionals- són dinosaures sense altre projecte que repetir la cançoneta de fa 200 anys en un món que no té res a veure amb el que els va veure néixer. El problema no és trivial; ni els sindicats, ni els partits polítics, ni els estats, ni les economies nacionals estan preparats per a enforntar-se a un món de sobiranies multi-nivells i de globalització econòmica. Els aturats/treballadors/consumidors poden posar la primera pedra del nou edifici si són capaços de fer un bon anàlisi del món en que viuen i mostren el camí a sindicats, polítics i empreses. Per a fer això no calen vagues generals; cal vista, inventiva i organització general.

About admin

No information is provided by the author.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *