Europa catala, Europe

Sembla que no – la democràcia Europea haurà d’esperar…

En l’entrada anterior em preguntava si hi havia voluntat per tirar endavant en la democratització de la Unió Europea. La resposta no ha hagut d’esperar ni fins a la votació prevista pel dia 14-15 de març; els grans grups del Parlament Europeu no volen llistes transnacionals. Europa continuarà sense poder escollir uns quants parlamentaris en llistes transnacionals europees cosa que era el 1er pas cap a una democràcia parlamentaria a nivell europeu. Hi ha qui s’encaparra a fer passar el clau per la cabota quan el temps ha demostrat que la suma d’interesos dels diputats nacionals no resulten el la representació de l’interès europeu. Finalment, per evitar una votació en contra s’ha decidit retirar la proposta de reforma del sistema electoral europeu i guardar-la al calaix a l’espera de temps millors, potser en el proper Parlament després de les eleccions del 2014?

El Partit Popular Europeu (EPP), de llarg el grup més nombrós del Parlament Europeu, en un acte d’hipocresia europeista va decidir la setmana passada (7 de març) que en el cas que es posés la proposta a votació votaria en bloc contra les llistes transnacionals europees. El Partit Socialista Europeu (PSE) tampoc es queda curt i tot donava a entendre que una tercera part dels diputats socialistes també hi votarien en contra. Al final resulta que a favor només hi havien els verds (EGP), la majoria de liberals (ALDE) i algun diputat d’aquí i d’allà votaria a favor del punt més important del que es coneix com a “Duff Report”. Trista actuació escleròsica dels dos partits polítics que una altra època van ser artífexs de la construcció europea.

 

Trist que en un moment crític per a la credibilitat del projecte europeu, un moment en que es demana més sacrificis que mai als europeus, en un moment on els líders europeus ens repeteixen fins a la sacietat que la solució a la crisis és més Europa, més unió política… resulta que els grans partits europeus, en una de les institucions més emblemàtiques i visionàries de la història europea, decideixen que ja estem bé com estem. Que no cal fer res per remuntar la caiguda lliure en la participació a les eleccions europees, que no cal fer res per millorar la visibilitat i legitimitat de la política europea… que ja estem bé com estem.

Molta gent coincideix en que la crisi econòmica abans que res és una crisi moral, una crisi política; una crisi causada per una barreja de connivència i incompetència de la classe política amb un sistema econòmic i financer desbocat i esquizofrènic. La decisió dels grans grups del Parlament Europeu d’apostar per l’estatus quo en una situació de crisis és una confirmació més de que l’arrel de la crisis és política i el que és pitjor és que no hi ha res que indiqui voluntat de canvi ni a les institucions a l’avanguarda de l’europeisme. A l’entrada anterior ja preveia que els diputats europeus en el seu limbo internacional tirarien per aquí almenys que hi hagués una pressió forta per part dels ciutadans. És cert que els ciutadans no s’han mobilitzat prou però en aquest la culpa no es seva ja que ningú els ha informat de la transcendència d’aquesta votació. Han fallat els polítics i sobretot els mitjans de comunicació. És un fet que ni els mitjans de comunicació ni els polítics han informat als ciutadans sobre la importància del que es decidia. Sovint és ben cert que la política és el reflex de la societat però en aquest cas la política ha anat més enllà donant l’esquena al futur.

L’Europa que es construeix entre passadissos i reunions a porta tancada ja no dona més de si. La nova etapa de la UE només es podrà escriure si es crea algun tipus de democràcia europea capaç de legitimar i governar el vaixell europeu. De moment el nostre Parlament Europeu, abans exemplar en la lluita per la construcció d’un sistema parlamentari europeu, continua fallant en la seva cita amb la història.

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *