Europa catala, Europe, Political campaining

Per fi una possibilitat de millorar la democràcia Europea – l’aprofitarem?

Ningú discuteix que qui talla el bacallà en la política econòmica i social Europea no son els ciutadans europeus. Fins al 2008 hi havia qui deia que qui decidien a Europa eren els estats però això també ho han desmentit pels fets; des del 2009 ha quedat clar que qui mana a Europa és Alemanya -amb la crossa francesa i la complicitat d’altres països afortunats-.

 
En un programa de sobretaula d’una cadena d’aquelles que defenen a capa i espasa la sobirania nacional, en vistes a les decisions que s’estaven prenent a Europa, li vaig sentir dir a una comentarista que “… nos deberian dejar votar en las elecciones alemanas”. Més enllà de la incoherència constitucional de molts dels que fan aquests tipus de comentaris aquesta senyora tenia raó en una cosa; en una democràcia representativa els ciutadans tenen, com a mínim, el dret a elegir els polítics que decidiran coses que els afectaran. Vet aquí un dels principals dèficits democràtics de la UE; qui acaba decidint quines mesures s’imposen al nostre país son polítics que han estat escollits arreu.  
Vull pensar que la vergonya fa que molts dels que s’omplen la boca amb frases grandiloquents sobre la indisibilitat de les sobiranies nacionals obviin que, al cap i a la fi en allò que comta, ells, elegits pels seus ciutadans per decidir, de fet no decideixen gran cosa.
 
Evidentment, no té sentit que ens deixin votar a les eleccions alemanyes perquè, encara que ens deixessin, aquells senyors i senyora tenen la obligació constitucional de defensar els interesos del seu país, si cal per davant de l’interès europeu. El que si que tindria molt de sentit –i que segur que toparia amb la oposició frontal de la senyora aquesta que volia que els espanyols poguéssim votar en les eleccions alemanyes- és que els ciutadans europeus poguéssim escollir els líders Europeus que acaben decidint les mesures econòmiques sota les que ens tocarà viure i garantint alguna mena de solidaritat europea que s’allunyi de l’espectacle actual de supèrbia i humiliació d’uns pobles europeus davant uns altres.

 
Gent com ara Jose Manuel Barroso, president de la Comissió, o Herman Van Rompuy, president del Consell Europeu, tenen el mandat de mirar per l’interès europeu però no tenen ni la legitimitat ni la força per a imposar-se a la cancillera alemanya o al president Francès. Per a que això fos possible seria necessari un canvi en la llei electoral que permetés eleccions europees que escollissin els líders europeus segons uns programes electorals Europeus que donéssin la possibilitat als ciutadans europeus d’escollir quin tipus d’Europa volen.

 
Estem encara lluny de que els ciutadans europeus puguem escollir els líders europeus però si que és possible donar passes en la direcció de millorar la llei electoral europea i aconseguir que les eleccions europees puguin ser realment eleccions europees i no una repetició simultànea de 27 eleccions nacionals vestides amb estelades blaves i grogues.

 
El 26 de gener la Comissió Parlamentaria d’Afers Constitucionals del parlament Europeu va aprovar per una ampla majoria una proposta d’esmena a la llei electoral europea. Una d’aquestes esmenes proposa que en les eleccions europees cada elector tingui dos vots, un per votar els representants nacionals i un per votar representants de llistes transnacionals. Això permetria que a més dels diputats elegits en circumscripcions nacionals, 25 diputats fossin elegits en una circumscripció europea.

 
Aquest petit canvi provocaria que els partits polítics europeus comencessin a activar-se per a fer campanyes europees amb candidats europeus. Amb el tractat de Lisboa actual fins i tot es podria donar el cas que hi haguéssin caps de llista a les llistes transnacionals que si el seu partit obtingués majoria en el Parlament Europeu poguéssin ser nomenats president de la Comissió Europea. El canvi de legitimitat en el lideratge de la UE seria més que substancial.

 
Després de ser aprovada a la comissió parlamentaria la proposta d’esmena a la llei electoral es votarà en plenari el dia 14 de març. En el cas que el plenari del Parlament Europeu l’aprovi aquesta haurà de ser aprovada per unanimitat pels estats membres cosa que complica molt les coses. Tantmateix no està gens clar que el plenari del Parlament Europeu aprovi la proposta; molts diputats de tots els colors polítics s’hi oposen per raons diverses. La única manera que aquesta modesta iniciativa pugui progressar és si el poble europeu mostra el seu suport a la proposta i demana als seus representants que hi votin a favor.

 
Una manera d’expressar suport a aquesta reforma és signar la següent campanya http://www.more-democracy-in-europe.org/ca, una altra és posar-te en contacte amb els diputats europeus de l’estat per a demanar-los que votin a favor d’aquesta proposta.

 
Els progressos d’empoderament polític mai s’han aconseguit sense la mobilització ciutadana. La majoria dels nostres polítics només avançaran cap a una democràcia europea si els hi empenyem. Aconseguir una llei electoral europea és un petit però important pas en la bona direcció.

2 Comments

  1. No sembla que les coses vagin en direcció d’un aprofundiment de la Unió Europea, però això no fa que la tasca sigui menys important, només més difícil i igual d’imprescindible. És imprescindible tenir un govern europeu escollit pels ciutadans, qui si no ha de governar Europa?

Trackbacks / Pings

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *