Medi ambient

Reciclatge de capsules de cafè. Difícil o impossible?

Les càpsules de cafè de Nespresso , Lavazza i altres s’han apoderat del mercat del cafè a la UE. Normalment estan fetes de materials completament reciclables (alumini o motius de plàstic + marro de cafè), però en molt rares ocasions son reciclades. Per què?

És per culpa d’un mal disseny? és culpa dels sistemes de recuperació? Sigui el que sigui la veritat és que, des que aquests tipus de productes es comercialitzen es malgasten molts més recursos. Això significa més càrrega per al medi ambient i més costos per als ciutadans que han d’assumir uns costos que haurien de ser sufragats pels que introdueixen aquest producte en el mercat.

El Centre de Recerca de Residu Zero a Capannori han identificat les càpsules de cafè com a primera acció a realitzar una vegada la recollida selectiva ha arribat a uns nivells prou elevats. De fet, les càpsules de cafè son un nou flux de residus que no existia fa només 5 anys. Ara és una altra font de residus que es podrien evitar. El 2010 s’estimava que s’havien venut 10 milions de càpsules al món, una desena part d’elles a Itàlia. Només a Itàlia, 12.000 tones de càpsules (plàstic / d’alumini + marro de cafè) van ser eliminats als abocadors i incineradores.

El Centre d’Investigació de Residu Zero va documentar-ho i va enviar una carta a Lavazza i Nespresso en què va demanar una reunió per discutir el tema. La reacció de l’empresa va ser ràpida i es va muntar una reunió no només amb la presència del personal del Centre de Recerca Residu Zero, sinó també amb la indústria alimentària italiana. En aquesta reunió Nespresso i Lavazza es van comprometre a trobar solucions a aquest problema.

Les empreses afirmen, amb raó, que els seus productes són reciclables (càpsules) i compostables (marro de cafè), però el problema és que perquè això succeeixi les càpsules han de ser recollides i tractades separant els materials. Les empreses no tenen incentius per fer això i les autoritats saben com fer pagar als productors els residus que posen al mercat.

Nespresso, per exemple, té l’objectiu d’aconseguir un 75% de reciclatge de les seus càpsules per al 2013 a la UE però amb els incentius is sistemes actuals és poc probable que el reciclatge vagi més enllà d’un 25%. Una bona manera d’assegurar-se que les càpsules de cafè tornen als productors seria establir un sistema de dipòsit que encoratgés al consumidor a participar en el procés. Això seria bo per al medi ambient, per als consumidors i per a les autoritats locals … en el llarg termini també seria bo per a les empreses del cafè que veurien com recuperen les matèries primeres, però en el curt termini, és clar que les Nespressos i Lavazzas d’aquest món s’estimen més passar els costos als consumidors i al medi ambient. Tanmateix aquests costos podrien ser internalitzats només amb una fracció del pressupost que dediquen al markéting. Només falta voluntat política per fer pagar a qui contamina.

Si les càpsules han de continuar existint en el futurés necessari que es constitueixin sistemes de devolució i retorn que facin possible recuperarel marro de cafè per a fer-ne compost i les capsules per a la seva reutilització -quan sigui possible- o reciclatge (no al 75% però a prop a 100% com en els sistemes de dipòsit de begudes ). Mentrestant no hi ha cap opció millor que prendre el cafè al bar.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *