Viatges

FANTASMES A LA JUNGLA D’ASFALT – NYC 2009

tardor-bronxDe Berlin volo cap a Dusseldorf on faig el transfer cap a Nova York on he de participar a la trobada anual del Moviment Federalista Mundial. Tinc la sort d’arribar de dia i poder observar l’aproximacio a Nova York. El final d’octubre, i la tardor en general tenyeix els boscos americans amb una gama de colors infinita; vermells, grocs, taronges, marrons, verds… Espatarrant.

Aterro a l’aeroport JFK, 9 anys despres de la meva darrera visita. Tot i que l’idioma ja no es barrera la veritat es que els primers contactes amb els EEUU son xocants. Per a ser cultures tan properes i estar tan influenciats pels ianquis la veritat es que em sorpren el fet que no entenc la logica de les coses. Em perdo per l’aeroport, no entenc els transport public… m’haure tornat ruc? Mes endavant amics novaiorquesos m’explicaran que no es culpa meva sino que els sistema de transport de l’aeroport a Manhattan realment no te cap logica… comencem be.

La trobada de federalistes mundials te lloc en un centre catolic del Bronx. Per la imatge que en donen a les pelicules al principi el barri em fa mitja cosa pero la veritat es que la Nova York dels 60s i 70s no te res a veure amb la d’avui i el Bronx te prou bona pinta. Sigui com sigui poc veure del barri doncs ens passem 3 dies tancats debatent prospectes de democratitzacio de les Nacions Unides i les accions a seguir per a pressionar els estats per a “internacionalitzar la democracia i l’estat de dret”.
El Moviment Federalista Mundial (WFM) du a terme campanyes colossals per a promoure unes relacions internacionals mes transparents, justes i democratiques. Va ser el WFM qui va impulsar la creacio de el Tribunal Penal Internacional a la Haia i el que va comencar com una campanya d’una organitzacio idealista va acabar unint 2500 associacions de tot el mon en una coalicio que va aconseguir acabar amb la impunitat de criminals del Congo, Uganda o Darfur.
Un altre projecte que fa poc que funciona i que donara de parlar es el de Responsibility to Protect que vol fer responsable a qualsevol govern per permetre crims o genocidis a casa pero tambe de no actuar si aixo passa en un altre pais. L’empresa es monumental pero si ens en sortim basicament estarem acabant amb la impunitat dins de les barreres estatals. Si el Tribunal Penal Internacional es ara una realitat qui sap que podem aconseguir si aconseguim unir gent de tot el mon.
Una altra campanya es per a la creacio d’una Assamblea Parlamentaria de les Nacions Unides, una mena de parlament mundial. En fi, una pila de coses que tot i que se succeeixen fora dels mitjans i la gent en sap ben poc, la veritat es que constituteixen passes de gegant en la democratitzacio de les relacions internacionals i per tant protegeixen els ciutadans sense que se n’adonin. Aquests moviments intergalactics de reforma institucional son tan fascinants com importants.

L’acte public de la trobada de federalistes mundials es amb ASG Sundaram assesor economic del SG de Nacions Unides, Ban Ki-moon. El tema es la reforma del sistema economic i financer mundial i la veritat es que l’exposicio del Sr Sundaram (que es pot trobar aqui) em meravella. Membre de la comissio Stiglitz i economista de renom enumera culpables i descriu solucions al sistema economico-financer. Basicament ve a proposar construir una estructura paral•lela a Breton Woods (FMI, Banc Mundial…) que sigui democratica i eficient. Mai un funcionari o ministre nacional o comissari europeu s’atreviria a proposar el que Sundaram ens proposa … . Seria fantastic que els que manegen el timo s’adonin aviat que es en l’interes de la grandissima majoria que s’ordeni i es reguli el sistema economic i financer. Per desgracia els que s’enriqueixen amb tot plegat ho tenen tot ben lligat i emparaulat amb governs i funcionaris.

Acabada la trobada federalista aprofito que he creuat l’atlantic per a passar dos dies mes a Nova York a casa d’uns amics noruecs. Tenen el pis al vell mig de Manhattan a 5 minuts de Times Square cosa que representa una base d’operacions immillorable.
Ells treballen a Nacions Unides i aprofito l’avinentesa per a visitar la seu de l’organitzacio a Nova York. Passejo per les sales del Consell de Seguretat, l’assamblea de Nacions Unides i acabem la tarda al bar dels delegats (venen a ser com membres del parlament pero sense ser carrecs electes).
pistola-nacions-unidesTot plegat, les NU em recorden molt a la Unio Europea i particularment l’estructura del Parlament Europeu. La gran diferencia es que el Parlament Europeu es una institucio supranacional directament elegida pels ciutadans mentre que l’organitzacio de Nacions Unides no es mes que una reunio de delegats (ambaixadors i funcionaris) nomenats a dit.
Discuteixo aquest fet amb els amics noruecs i parlem de com tanta gent critica la Unio Europea quan almenys es una estructura democratica mentre que Nacions Unides es l’antitesis de l’expressio de la humanitat amb un consell de seguretat en que 5 paisos tenen el dret a veto sobre questions que adrecen la seguretat de tothom; l’assamblea de NU no es representativa ni elegida democraticament i els procesos d’eleccio d’alts carrecs com ara el SG de NU son d’allo mes obscurs.

Nacions Unides es un mon en si mateix i es impossible acabarse-la en un dia pero al cap i a la fi, com totes les institucions no deixen de ser muntanyes de ciment plenes de bones paraules, bones intencions i entre tanta burocracia sempre hi ha un grapat de persones de bona voluntat que fan el que poden per flotar entre la marea de ganduleria i corrupcio que avui en dia rodeja la politica. Jo crec que els politics son un bon reflex de la societat aixi que qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra…

Deixem Nacions Unides i anem a sopar a l’”East Village”, una zona mes d’oci de l’estil que seria Gracia a Barcelona. Anem a un restaurant frances que toquen jazz en directe. Tots els cambrers diuen “bonjour” i “allo” i “merci” i fan el possible per donar un toc frances a l’ambient. Davant tanta voluntat d’europeitzar-se els hi segueixo la corrent i els hi responc en frances. Al final acabo tornant a l’angles perque en demanar on son els serveis en frances m’han respost en angles si la volia natural o amb gas. El sopar i el vi carets pero per sort el dolar esta en minims historics respecte l’euro i aixo acaba d’equilibrar la balança.

Despres anem a fer uns beures per l’East Village i visitem bars tots plens de teles d’aranya i calaveres per celebrar la festa del Halloween que sera dema. Que us dire! aixo del Hallowen ho trobo una mica gore…

Es dissabte 31 d’octubre i em desperto al bell mig de la ciutat dels gratacels. No se perque pero avui em sento novaiorques (cada vegada em costa menys aclimatar-me als puestus) aixi que em calço les wambes i me’n vaig a fer footing; travesso Times Square i pujo fins a Central Park on s’ultimen els preparatius per a la famosa Marato de Nova York que tindra lloc dema. Jo m’invento la meva marato particular perdent-me per Central Park i acabant al Harlem, sortint pel riu Hudson retrobo l’orientacio i ressegeixo el riu fins a l’alcada de Times Square. Una bona patejada.

Despres descobrire que mentre jo recorro els carrers de Manhattan no lluny d’on m’estic els de Reagrupament.cat han presentat l’associacio. Si que han arribat lluny… espero que tambe es presentin a Madrit a veure que tal.

A casa els meus amics dinen pizza mentre miren una d’aquestes series americanes de dones super-emancipades que tenen problemes per trobar homes a l’alçada i acaben amb joves lampistes i fusters. “Lipstick Jungle” es diu. Es prou distreta.

empire-statePer la tarda surto a passejar per Manhattan i em dedico a badar i comparar preus de tecnologia i vins. Segons l’home de la botiga de vi tots els estats americans excepte Alaska ara produeixen vi, (me n’ensenya un quants) els vins de Long Island i Nova York tots van a consum local pero es curios com els venen al mateix preu que bons priorats o bourgognes. En compro una ampolla de Long Island que tastare a Brussel.les per acabar comprobant que el preu era exagerat, els vins de California son una mica millors. No soc, ni sere, cap expert de vins americans.

Dedico una horeta a perseguir, disimuladament, els turistes amb cara de compradors compulsius per a observar-ne el comportament. Curiossisim!
Acabare la tarda perdent en una botiga d’instruments musicals on passo una bona estona jugant amb un sintetitzador d’aquests que fa sorolls rarissims. No hi ha com tenir temps.

A Nova York la dimensio temporal es diferent. D’alguna manera es pot dir que tot va depressa pero res canvia, allo tipic i tant de moda de correr molt per a no arribar a enlloc.

Als carrers de Manhattan hi ha arabs que venen Gossos Calents “Hot Dogs” i castanyes. Essent avui la castanyada me’n compro un paquet.

Pel vespre sortim a celebrar el Halloween amb mascares i fets uns esperpentos. Els carrers son plens de gent que vol fer(-se) por pero tothom va prou tranquil. Fent la broma macabra es pot dir que a Nova York estan curats d’espants…

La veritat es que Nova York per Halloween, amb tants fantasmes i calaveres, em dona la impressio que estigui en el videoclip del difuncionat Michael Jackson “Thriller”.

Anem de festa privada en festa privada i em trobo amb gent de tota mena, des de hippies a treballadors de Nacions Unides, gent d’ONGs internacionals, gent normal (interpreteu aixo de “normal” com us sembli). De tornada a casa agafem un taxi que condueix un senegales que feta la broma de rigor sobre el futbol (a la madrit!) ens explica les peripecies que va tenir que passar fa 10 anys per arribar als EEUU. Entranyable.

Diumenge mati, 1er de Novembre, dia esportista de l’any a NYC: la MARATO! Carrers tallats, busos que no funcionen, gent que torna de la farra de halloween amb les disfresses destrossades (ara si que fan por) i jo que m’he d’obrir pas entre tanta cosa rara cap a l’aeroport. Donant mil voltes i canviant 4 vegades de metros i trens acabo (de xiripa) en el tren correcte que em porta a l’aeroport.

L’avio s’envola i des dels aires veig la marea de gent que corre la marato que ens retransmeteixen a la tele de l’avio. Quina deria! Fugim de NYC cap a Boston, de Boston cap a Dublin, i de Dublin cap a Brusse.les on arribo descomposat de tant pujar i baixar d’avions, mala digestio, jetlag i veure aprenents a monstruitus!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *