Environment, Viatges

CRONIQUES FILIPETES

CRONIQUES FILIPETES
00.30h Dimarts 17 Novembre 2009, aterro a Manila despres de mes de 20i-tantes hores de viatge. Arribo a l’hotel a les 2AM amb una dosis de jet-lag considerable. Nit en blanc que s’acaba rapid perque per sort, o per desgracia, el programa del dia comenca d’hora. Retrobo amics de la xarxa Zero Waste d’arreu del planeta per esmorzar i acte seguit els organitzadors filipins ens coloquen en un autobus per anar a visitar una escola.
A l’escola ens reben a la hawaiana, amb collarets de flors, discursos… els professors de l’escola ens fan el passadis a l’entrada del pavello on ens hi esperen mes de 1000 (!!!) alumnes. La trobada comenca amb una pregaria (aqui tot comenca amb pregaries) en que es demana a Jesucrist que ens ajudi en la gestio de residus. No se si aquesta era la seva especialitzacio pero qualsevol ajuda es benvinguda sobretot si ve del cel. Segueix l’himne de Filipines i despres ens presenten a la delegacio d’internacionals com si fossim estrelles del rock. Flipo.
Despres dels nostres discursos ens obsequien am danses locals la musica de la qual recorda moltissim a la musica mariachi, els gestos a una jota i les cançons acaben amb un “ole!” general. El que poden fer tres segles d’ocupació espanyola!
Filipines va ser “descoberta” pels espanyols l’any 1571  i el nom de filipines ve del rei Felip II que reinava aleshores en aquell fantastic imperi “en el que no se pone el sol”. Els espanyols van ocupar l’archipelag durant 4 segles, imposant la religio catolica pero en aquest cas no la llengua. El 1898 els americans van fer fora les restes de l’imperi espanyol i s’hi van estar fins al 1946. D’aqui el fet que els filipins parlin molt be l’angles, l’educacio sigui bastant a l’americana i tot estigui senyalitzat en angles. La llengua local es el tagalog, el dialecte majoritari, pero hi ha unes 180 altres llengües indigenes aixi com el xines, de sempre les filipines han tingut colonies de comerciants xinesos, i l’arab que es parla cap al sud, reminiscencia de quan els arabs controlaven els mars fa uns mil anys.
Tornant a l’escola: els 1000 alumnes entomen les presentacions sobre el tema de gestio de residus, la importancia de separar, reciclar i compostar, etc amb un interes sorprenent i per les seves intervencions es pot veure que el tema no es gens nou per a ells. Es ben trist que aquesta gent que no te gairebe res (a nivell material), sapiga i es preocupi mes pel medi ambient que nosaltres que som els que portem mes de 100 anys promovent  destruccio mediambiental, consumisme i que, al cap i a la fi, ens estem carregant el seu futur… Esta clar que la justicia no s’imposara per si sola.
Despres de l’escola anem a visitar l’alcalde de Manila a l’ajuntament. Ens rep la banda municipal amb honors d’ambaixadors. La trobada es d’allo mes interessant. L’alcalde –un ex-general- es sorprenentment receptiu i coneix el problema dels residus i llur relacio amb la inmundicia i la pobresa. Companys de sud-africa i la India li donen consells que son molt ben rebuts pels gestors municipals i pel mateix alcalde.
Mes tard ens reunim amb el vice-alcalde de nomes 35 anys que el primer que ens diu es que ell coneix el tema dels residus molt be perque dels 9 als 15 anys va haver de fer de drapaire per a sobreviure, despres va compaginar l’escola amb fer de taxista a pedals i d’alla es va aconseguir muntar la seva campanya per a ser elegit i vet-el aqui amb 35 anys i essent la segona maxima autoritat en una ciutat de 20 milions d’habitants. Coneix la pobresa i la importancia del sector informal en el reciclatge i ens entenem la mar de be. Comentem entre la delegacio internacional la diferencia en coneixement del tema entre els politics a Europa o als EEUU i aquests de països menys “desenvolupats”.
Una cosa esta clara: La politica –sigui democratica o no- funciona quan els politics tenen els ciutadans al darrera. Com hem vist a Catalunya, a Espanya i mes enlla, de seguida que els politics nomes tenen diners i empreses al darrera no nomes explota la corrupcio sino que la credibilitat del sistema es desmorona i els ciutadans es comencen a preguntar per a que paguen impostos. A Filipines la societat civil es ben viva i ben propera als politics cosa que ajuda a que el seu rudimentari sistema democratic funcioni.
Despres de l’exitosa trobada a l’ajuntament ens porten a l’aeroport on volem cap a la illa de Palawan, al bell mig de les filipines. Arribem a Puerto Princesa, la capital, on ens hi estarem una setmana en un simposi nacional sobre la gestio alternativa de residus. La ciutat no s’ha triat a l’atzar. Es un dels exponents del desenvolupament sostenible a Filipines. 20 anys enrera les Filipines tenien un 90% del pais cobert de boscos i selves, a l’actualitat la tala d’arbres per a l’exportacio i per a fer lloc a l’agricultura ha reduït la superficie arborea a un 12%. L’illa de Palawan es la unica que ha augmentat llur massa forestal (60%). Des dels 90s que basen el seu desenvolupament en la sostenibilitat mediambiental; prohibicio de talar arbres, proteccio d’especies animals i tribus indigenes, agricultura organica… El seu alcalde ens explica com aquesta aposta els ha permes creixer economicament i invertir en educacio i mes desenvolupament sostenible. L’alcalde es un altre exemple d’heroi local i mireu si ha anat lluny que ha imposat a totes les parelles que es casin que despres del casament plantin un arbre.
El temps s’ha encarregat de demostrar que aixo de plantar arbres i conservar ecosistemes no es un caprici del moviment hippy sino la base per a una economia amb futur; a Manila ho van patir a la carn quan un mes enrera el 80% de la metropolis es va inundar per culpa dels 4 tifons que van visitar l’illa. L’aigua i el fang van arribar a 3 pisos d’altura i al nord del pais es va emportar per davant la collita anual d’arros just abans de la collita (en un pais en que es menja arros per esmorzar, dinar i sopar i es la base de la dieta). Ara s’han adonat que si no haguessin talat boscos sencers dels turons de la periferia per a construir-hi zones residencials i camps de golf, els boscos haurien pogut aturar les riades de fang que van inundar camps i ciutats. A mes, es veu que la meitat de la culpa de la inundacio de Manila es de les bosses de plastic que s’acumulen en els rierols i que van bloquejar les clavegueres impedint el drenatge. Un desastre. Vet aqui un exemple clarissim de com l’ecologia es la base de l’economia i els que planifiquen l’economia sense tenir en compte principis de sostenibilitat mediambiental estan construint un edifici sense fonaments que fa anys que no para d’esfondrar-se.
Vaig a sopar amb amics filipins a un restaurant tipic. Bevem aigua de coco i mengem peixos locals rarissims. La cuina filipina es riquissima. No mengen pa, nomes arros per tot i a tot hora. Tindre temps de cansar-me’n.
Dimecres18 Novembre
Els amics filipins em proposen d’anar visitar illes properes pel mati. Ens llevem a les 5AM i saltem en unes motos amb sidecar en els que s’hi poden encabir fins a 5 persones i que son el metode de transport a l’illa. Lentes, pero segures.
Anem amb aquests sidecars fins a un port on hi lloguem unes barques d’aquestes polinesies amb bambus estabilitzadors a cada costat. Salpem amb la sortida del sol despres d’haver esmorzat arros amb tonyina. Pasarem el mati visitant illes on podem fer capbusades i observar-ne el corall i una gran varietat de peixos, cloïsses, estrelles de mar i altres coses rares. Un peix particularment curios es un de verd, quadrat i amb banyes que es veu que s’infla quan se li fa no se que. Rarissim.
Feia temps que no veia tanta varietat i riquesa marina. Fins i tot em trobo amb el peix “clown”, el Nemo de la pelicula! Per desgracia molt dels coralls son morts per culpa de la pesca amb dinamita que es practicava abans i que encara de forma ilegal algun pescador fa servir. Hi ha cada troglodita…
(Es fantastic aixo d’estar a 25 graus a ple sol, capbussant-me en aigües calides a finals de novembre!)
Per la tarda tornem cap a Puerto Princesa on comença la trobada.
Sopem amb l’alcalde de Puerto Princesa que ens explica lo ve que li ha anat a l’illa per haver apostat per la sostenibilitat des de fa 15 anys. Un tio molt dinamic. Despres indigenes de l’illa ens fan una demostracio de danses tradicionals.
Dijous 19 Novembre
Ens passem tot el dia de simposi. A la conferencia hi participen uns 1.000 participants vinguts de tot el pais, hi ha alcaldes, politics, religiosos, mestres, gestors, filosofs, estudiants d’instituts… deu ni do!
L’ambient a la trobada es molt bo i parlo molt amb els participants filipins que s’interesen en la situacio dels residus a Europa i em meravellen amb les seves experiencies que, sovint sense recursos, duen a terme. El Romualdo per exemple m’explica com a l’escola on treballa (barri pobre) els alumnes aprenen a fabricar el seu propi paper reciclat, a fer compostatge i com els alumnes poden pagar part de la matricula portant materials per reciclar de casa que l’escola els hi compra a preu de mercat. Han aconseguit reduir els residus en un 90% i la repercusio d’educacio els fills per a que aquests eduquin els seus pares ja es deixa veure al barri.
Vaig a sopar amb els meus amics filipins que em porten a un lloc tradicional on l’aperitiu son cucs en una mena d’escabetx. En tasto un, te un regust a ostres pero la textura i el fet de saber que aquesta cosa llargaruda (10cm) i viscosa que tinc a la boca es un cuc em regira l’estomac una mica. S’ha de provar de tot en aquesta vida.
Divendres 20 Novembre
Esmorzo el meu peix amb arros i vaig cap al simposi. De cami em trobo amb un grup de monges que participen a la trobada. Hi parlo. Quan saben d’on vinc em recorden els temps de l’ocupacio espanyola i em demostren que saben algunes paraules en castella (de fet, la llengua oficial filipina, el tagalog, te moltes paraules en castella) comencen amb “abrelatas”, “puerta”, “luego” i quan s’animen pasen a “atras satanas” i entre mil rialles diuen “conyo!”. Quin fart de riure amb les monges. Precisament Sor Arcelita parlara despres de mi el mateix mati sobre la seva gestio de residus a un hospital que gestionen les monges i com han aconseguit millorar la qualitat mentre rebaixaven els costos gracies a una gestio mes sostenible. Admirable.
A la conferencia tambe hi apareixeran alguns politics a practicar l’autobombo. Les eleccions son d’aqui 6 mesos i tothom va  escalfant motors. Pel que em diuen els meus amics filipins les eleccions normalment es desenvolupen de forma prou lliure a les ciutats pero es al camp on exercits privats coaccionen als camperols a votar per uns o altres. La situacio pel que fa a normalitat democratica dista de ser optima pero com he explicat abans, la xarxa social es ben densa i trobo que els ciutadans son mes propers als politics (i/o viceversa) que a Catalunya. Es nomes una impressio.
Pel vespre s’acaba la trobada amb una declaracio sobre el canvi climatic en la que es demana als representants a la cimera de Copenhagen que tinguin en compte els sols per lluitar l’escalfament global. Si tota la materia organica dels nostres residus es compostes i acabes tornant als sols enlloc de ser cremada en incineradores (alliberant carboni a l’atmosfera) o podrint-se a abocadors (generant gas meta) s’aconseguirien efectes importants. Es important tornar el carboni als sols.
Sopar de comiat i festa.
Dissabte 21 Novembre
Anem a visitar la joia natural de Filipines: el riu subterrani de Palawan, candidat a ser una de les 7 meravelles de la natura http://www.vote7.com/n7w/nature/finalists . Arribar fins al paratge natural on es troba el riu subterrani es una odissea que ja paga el viatge per si sol: jungla, camps d’arros, palmeres, bufals, micos… de pel•lícula, jo no m’hauria pensat mai que visitaria paratges com aquests i la veritat es que no els ubicava a les filipines.
Despres de dues hores de jungla sortim a un embarcador des d’on agafem barques polinesies que ens arriben fins a la cala on es troba l’entrada del riu subterrani. Mes jungla, micos i llangardaixos llarguissims i arribem a l’entrada. Muntem en canoes i ens escorten cap a dins. 8km de riu navegable dins les entranyes d’una muntanya de roca massissa. Ratpenats i mosquits a mansalva. En sortim uns hora mes tard i refem el cami fins a l’embarcador inicial on mengem sota les palmeres a primera de linia de mar. Cocos, peix fresc, porc, platans i, com no, arros i mes arros.
Tornem cap a Puerto Princesa i amb uns quants anem a visitar les entranyes de la ciutat; mercats, drapaires, botigues… Els mercats no passarien cap regla d’higiene europea, no perque estiguin bruts, sino perque no hi ha refrigeracio i tant el peix com la carn s’ofereixen a temperatura ambient (mes de 20 graus). Aixo si, els productes son fresquissims i la varietat de peix i marisc deixaria en ridicul a la Boqueria.
Acabem la passejada sopant a una pizzeria local farts de menjar arròs a tots els àpats des que vam arribar. Tota la cervesa local es San Miguel, aquella que alla on va triomfa, pero tot i que te el mateix logo que la marca catalana els locals diuen que la versio filipina es de propietat nacional. Per la varietat i sabor crec que deu ser cert.
Diumenge 22 Novembre
En el darrer dia a Puerto Princesa decideixo embarcar-me sol a visitar el complex de “Dos Palmas” http://www.dospalmas.com.ph/corporate_profile.php on a part d’un ambient paradisiac hi tenen uns coralls protegits de fa temps i que per tant em permeten veure com era el fons mari de les filipines abans la pesca en massa en fes malbe una gran part.
L’experiencia val la pena; capbussant-me nomes amb ulleres d’aigua i tub assisteixo a l’espectacle mari mes bell que hagi vist mai. Es de National Geographic; coralls de mil colors i formes, cloïsses gegants (1 metre de llarg i tones de pes), marisc, anemones, tortugues i peixos de tota mena. Torno a veure el peix pallasso “clownfish” http://www.aquariumbcn.com/AQUARIUM/exhi_acu_tropical.php?id=cw42f0f820e3296&id2=cw42f0f997be8a6  (el Nemo de la pelicula) en el seu medi.
Despres de dues hores de capbussades vaig a explorar coralls amb kayak. Despres de l’esport matinal dino en el complex i acte seguit vaig a fer la migdiada en una hamaca entre dues palmeres arran de platja.
Per la em reuneixo amb els amics que queden a Puerto Princesa i anem a sopar a un restaurant xines (de la comunitat xinesa de Filipines).
Dilluns 23 Novembre
Pel mati volem de Puerto Princesa a Manila on amics Filipins ens ensenyen parts de la ciutat i les experiencies veïnals mes reeixides en la gestio de residus. Hi ha barris de Manila en els que es recicla i/o composta gairebe el 90% dels residus (a Catalunya no es superem el 30% tot i que hi ha municipis que si que arriben a mes de 80% de recollida selectiva). El millor es que durant els darrers 10 anys amb els diners que han guanyat i s’han estalviat gestionant els residus correctament el barri que visitem ha aconseguit finançar una escola i un poliesportiu i donar feina a mes de 20 persones.
Manila es una ciutat caotica i monstruosa (20 milions d’hab), amb molt de transit i molta gent (molta miseria). Tanmateix te racons que valen molt la pena. Jo no tinc temps de veure’n gaire coses perque pel vespre em toca envolar-me’n cap a Europa.
En total una experiencia del tot recomanable tot i que potser no apte per a turistes cercant comoditats i tranquilitats. Les filipines tenen molts paraisos terrenals pero s’han de buscar, a primera vista Manila es un horror pero despres tot millora rapid.
Els filipins son gent petita (en comparacio als europeus), simpatica, educada, xerraire i extremadament agradable. Com la majoria d’asiatics, els filipins son gent que no s’enfada i que no diuen mai que no. Quan parlen tenen un to de veu dolcissim i la manera de dir bon dia transmet ganes de viure. Com tothom tenen els seus quès pero fet i fet, les filipines es un pais amb una temperatura tropical tot l’any (l’estiu es d’Abril a Juny i es quan fa mes calor), una paratges meravellosos i tothom parla o enten l’angles. Aixi doncs, un lloc que val la pena visitar.
A la matinada del 24 m’envolo cap a Bahrain, d’alla cap a Londres i de Londres agafo el tren eurostar fins a Brussel.les. Mitja volta al mon en 24h, suficient per descolocar al mes colocat. Tornada a la “normalitat”.

Filipines - transit ManilaDimarts 17 Novembre

00.30h, aterro a Manila despres de mes de 20i-tantes hores de viatge. Arribo a l’hotel a les 2AM amb una dosis de jet-lag considerable. Nit en blanc que s’acaba rapid perque per sort, o per desgracia, el programa del dia comenca d’hora. Retrobo amics de la xarxa Zero Waste d’arreu del planeta per esmorzar i acte seguit els organitzadors filipins ens coloquen en un autobus per anar a visitar una escola.

A l’escola ens reben a la hawaiana, amb collarets de flors, discursos… els professors de l’escola ens fan el passadis a l’entrada del pavello on ens hi esperen mes de 1000 (!!!) alumnes. La trobada comenca amb una pregaria (aqui tot comenca amb pregaries) en que es demana a Jesucrist que ens ajudi en la gestio de residus.

Filipines - Numero Uno

No se si aquesta era la seva especialitzacio pero qualsevol ajuda es benvinguda sobretot si ve del cel. Segueix l’himne de Filipines i despres ens presenten a la delegacio d’internacionals com si fossim estrelles del rock. Flipo. L’organitzador de tot plegat es un electe municipal de 30 anys amb un futur prometedor i membre de la nostra xarxa de Residu Zero, el seu nom ho diu tot: Numero Uno (“Numero” es el nom i “Uno” es el cognom). La majoria de noms i cognoms de la gent son castellans.

Despres dels nostres discursos ens obsequien am danses locals la musica de la qual recorda moltissim a la musica mariachi, els gestos a una jota i les cançons acaben amb un “ole!” general. El que poden fer tres segles d’ocupació espanyola!

Filipines va ser “descoberta” pels espanyols l’any 1571  i el nom de filipines ve del rei Felip II que reinava aleshores en aquell fantastic imperi “en el que no se pone el sol”. Els espanyols van ocupar l’archipelag durant 4 segles, imposant la religio catolica pero en aquest cas no la llengua. El 1898 els americans van fer fora les restes de l’imperi espanyol i s’hi van estar fins al 1946. D’aqui el fet que els filipins parlin molt be l’angles, l’educacio sigui bastant a l’americana i tot estigui senyalitzat en angles. La llengua local es el tagalog, el dialecte majoritari, pero hi ha unes 180 altres llengües indigenes aixi com el xines, de sempre les filipines han tingut colonies de comerciants xinesos, i l’arab que es parla cap al sud, reminiscencia de quan els arabs controlaven els mars fa uns mil anys.

Filipines - alumnes

Tornant a l’escola: els 1000 alumnes entomen les presentacions sobre el tema de gestio de residus, la importancia de separar, reciclar i compostar, etc amb un interes sorprenent i per les seves intervencions es pot veure que el tema no es gens nou per a ells. Es ben trist que aquesta gent que no te gairebe res (a nivell material), sapiga i es preocupi mes pel medi ambient que nosaltres que som els que portem mes de 100 anys promovent  destruccio mediambiental, consumisme i que, al cap i a la fi, ens estem carregant el seu futur… Esta clar que la justicia no s’imposara per si sola.

Filipines - alumnes 2

Filipines - banda municipalDespres de l’escola anem a visitar l’alcalde de Manila a l’ajuntament. Ens rep la banda municipal amb honors d’ambaixadors. La trobada es d’allo mes interessant. L’alcalde –un ex-general- es sorprenentment receptiu i coneix el problema dels residus i llur relacio amb la inmundicia i la pobresa. Companys de sud-africa i la India li donen consells que son molt ben rebuts pels gestors municipals i pel mateix alcalde.

Filipines - AjuntamentMes tard ens reunim amb el vice-alcalde de nomes 35 anys que el primer que ens diu es que ell coneix el tema dels residus molt be perque dels 9 als 15 anys va haver de fer de drapaire per a sobreviure, despres va compaginar l’escola amb fer de taxista a pedals i d’alla es va aconseguir muntar la seva campanya per a ser elegit i vet-el aqui amb 35 anys i essent la segona maxima autoritat d’una ciutat de 20 milions d’habitants. Coneix la pobresa i la importancia del sector informal en el reciclatge i ens entenem la mar de be. Comentem entre la delegacio internacional la diferencia en coneixement del tema entre els politics a Europa o als EEUU i aquests de països menys “desenvolupats”.

Una cosa esta clara: La politica –sigui democratica o no- funciona quan els politics tenen els ciutadans al darrera. Com hem vist a Catalunya, a Espanya i mes enlla, de seguida que els politics nomes tenen diners i empreses al darrera no nomes explota la corrupcio sino que la credibilitat del sistema es desmorona i els ciutadans es comencen a preguntar per a que paguen impostos. A Filipines la societat civil es ben viva i ben propera als politics cosa que ajuda a que el seu rudimentari sistema democratic funcioni.

Filipines -aeroport puerto princesaDespres de l’exitosa trobada a l’ajuntament ens porten a l’aeroport on volem cap a l’illa de Palawan, al bell mig de les filipines. Arribem a Puerto Princesa, la capital, on ens hi estarem una setmana en un simposi nacional sobre la gestio alternativa de residus. La ciutat no s’ha triat a l’atzar. Es un dels exponents del desenvolupament sostenible a Filipines. 20 anys enrera les Filipines tenien un 90% del pais cobert de boscos i selves, a l’actualitat la tala d’arbres per a l’exportacio i per a fer lloc a l’agricultura ha reduït la superficie arborea a un 12%. L’illa de Palawan es la unica que ha augmentat llur massa forestal (60%). Des dels 90s que basen el seu desenvolupament en la sostenibilitat mediambiental; prohibicio de talar arbres, proteccio d’especies animals i tribus indigenes, agricultura biologica… El seu alcalde ens explica com aquesta aposta els ha permes creixer economicament i invertir en educacio i mes desenvolupament sostenible. L’alcalde es un altre exemple d’heroi local i mireu si ha anat lluny que ha imposat a totes les parelles que es casin que despres del casament plantin un arbre.

El temps s’ha encarregat de demostrar que aixo de plantar arbres i conservar ecosistemes no es un caprici del moviment hippy sino la base per a una economia amb futur; a Manila ho van patir a la carn quan un mes enrera el 80% de la metropolis es va inundar per culpa dels 4 tifons que van visitar l’illa. L’aigua i el fang van arribar a 3 pisos d’altura i al nord del pais es va emportar per davant la collita anual d’arros (en un pais en que es menja arros per esmorzar, dinar i sopar i es la base de la dieta). Ara s’han adonat que si no haguessin talat boscos sencers dels turons de la periferia per a construir-hi zones residencials i camps de golf, els boscos haurien pogut aturar les riades de fang que van inundar camps i ciutats. A mes, es veu que la meitat de la culpa de la inundacio de Manila es de les bosses de plastic que s’acumulen en els rierols i que van bloquejar les clavegueres impedint el drenatge. Un desastre. Vet aqui un exemple clarissim de com l’ecologia es la base de l’economia i els que planifiquen l’economia sense tenir en compte principis de sostenibilitat mediambiental estan construint un edifici sense fonaments que fa anys que no para d’esfondrar-se.

Vaig a sopar amb amics filipins a un restaurant tipic. Bevem aigua de coco i mengem peixos locals rarissims. La cuina filipina es riquissima. No mengen pa, nomes arros per tot i a tot hora. Tindre temps de cansar-me’n.

Dimecres 18 Novembre

Filipines - Honda bayEls amics filipins em proposen d’anar visitar illes properes pel mati. Ens llevem a les 5AM i saltem en unes motos amb sidecar en els que s’hi poden encabir fins a 5 persones i que son el metode de transport a l’illa. Lentes, pero segures.

Anem amb aquests sidecars fins a un port on hi lloguem unes barques d’aquestes polinesies amb bambus estabilitzadors a cada costat. Salpem amb la sortida del sol despres d’haver esmorzat arros amb tonyina. Pasarem el mati visitant illes on podem fer capbusades i observar-ne el corall i una gran varietat de peixos, cloïsses, estrelles de mar i altres coses rares. Un peix particularment curios es un de verd, quadrat i amb banyes que es veu que s’infla quan se li fa no se que. Rarissim.

Filipines - peix quadratFeia temps que no veia tanta varietat i riquesa marina. Fins i tot em trobo amb el peix “clown”, el Nemo de la pelicula! Per desgracia molt dels coralls son morts per culpa de la pesca amb dinamita que es practicava abans i que encara de forma ilegal algun pescador fa servir. Hi ha cada troglodita…

(Es fantastic aixo d’estar a 25 graus a ple sol, capbussant-me en aigües calides a finals de novembre!)

Per la tarda tornem cap a Puerto Princesa on comença la trobada.

Sopem amb l’alcalde de Puerto Princesa que ens explica lo ve que li ha anat a l’illa per haver apostat per la sostenibilitat des de fa 15 anys. Un tio molt dinamic. Despres indigenes de l’illa ens fan una demostracio de danses tradicionals.

Dijous 19 Novembre

Filipines - conferenciaEns passem tot el dia de simposi. A la conferencia hi participen unes 1.000 persones vingudes de tot el pais, hi ha alcaldes, politics, religiosos, mestres, gestors, filosofs, estudiants d’instituts… embolica que fa fort.

L’ambient a la trobada es molt bo i parlo molt amb els participants filipins que s’interesen en la situacio dels residus a Europa i em meravellen amb les seves experiencies que, sovint sense recursos, duen a terme. El Romualdo per exemple m’explica com a l’escola on treballa (barri pobre) els alumnes aprenen a fabricar el seu propi paper reciclat, a fer compostatge i com els alumnes poden pagar part de la matricula portant materials per reciclar de casa que l’escola els hi compra a preu de mercat. Han aconseguit reduir els residus en un 90% i la repercusio d’educacio els fills per a que aquests eduquin els seus pares ja es deixa veure al barri.

Vaig a sopar amb els meus amics filipins que em porten a un lloc tradicional on l’aperitiu son cucs en una mena d’escabetx. En tasto un, te un regust a ostres pero la textura i el fet de saber que aquesta cosa llargaruda (10cm) i viscosa que tinc a la boca es un cuc em regira l’estomac una mica. S’ha de provar de tot en aquesta vida.

Divendres 20 Novembre

Esmorzo el meu peix amb arros i vaig cap al simposi. De cami em trobo amb un grup de monges que participen a la trobada. Hi parlo. Quan saben d’on vinc em recorden els temps de l’ocupacio espanyola i em demostren que saben algunes paraules en castella (de fet, la llengua oficial filipina, el tagalog, te moltes paraules en castella) comencen amb “abrelatas”, “puerta”, “luego” i quan s’animen pasen a “atras satanas” i entre mil rialles diuen “conyo!”. Quin fart de riure amb les monges. Precisament Sor Arcelita parlara el mateix mati sobre la seva gestio de residus a un hospital que gestionen les monges i com han aconseguit millorar la qualitat mentre rebaixaven els costos gracies a una gestio mes sostenible. Admirable.

Filipines - Zero Waste

A la conferencia tambe hi apareixeran alguns politics a practicar l’autobombo. Les eleccions son d’aqui 6 mesos i tothom va  escalfant motors. Pel que em diuen els meus amics filipins les eleccions normalment es desenvolupen de forma prou lliure a les ciutats pero es al camp on exercits privats coaccionen als camperols a votar per uns o altres. La situacio pel que fa a normalitat democratica dista de ser optima pero com he explicat abans, la xarxa social es ben densa i trobo que els ciutadans son mes propers als politics (i/o viceversa) que a Catalunya. Es nomes una impressio.

Pel vespre s’acaba la trobada amb una declaracio sobre el canvi climatic en la que es demana als representants a la cimera de Copenhagen que tinguin en compte els sols per lluitar l’escalfament global. Si tota la materia organica dels nostres residus es compostes i acabes tornant als sols enlloc de ser cremada en incineradores (alliberant carboni a l’atmosfera) o podrint-se a abocadors (generant gas meta) s’aconseguirien efectes importants. Es important tornar el carboni als sols.

Sopar de comiat i festa.

Dissabte 21 Novembre

Filipines - selvaAnem a visitar la joia natural de Filipines: el riu subterrani de Palawan, candidat a ser una de les 7 meravelles de la natura . Arribar fins al paratge natural on es troba el riu subterrani es una odissea que ja paga el viatge per si sol: jungla, camps d’arros, palmeres, bufals, micos… de pel•lícula, jo no m’hauria pensat mai que visitaria paratges com aquests i la veritat es que no els ubicava a les filipines.

Filipines - mono

Despres de dues hores de jungla sortim a un embarcador des d’on agafem barques polinesies que ens arriben fins a la cala on es troba l’entrada del riu subterrani. Mes jungla, micos i llangardaixos llarguissims i arribem a l’entrada. Muntem en canoes i ens escorten cap a dins. 8km de riu navegable dins les entranyes d’una muntanya de roca massissa. Ratpenats i mosquits a mansalva. En sortim uns hora mes tard i refem el cami fins a l’embarcador inicial on mengem sota les palmeres a primera de linia de mar. Cocos, peix fresc, porc, platans i, com no, arros i mes arros.

Filipines - JM

Tornem cap a Puerto Princesa i amb uns quants anem a visitar les entranyes de la ciutat; mercats, drapaires, botigues… Els mercats no passarien cap regla d’higiene europea, no perque estiguin bruts, sino perque no hi ha refrigeracio i tant el peix com la carn s’ofereixen a temperatura ambient (mes de 20 graus). Aixo si, els productes son fresquissims i la varietat de peix i marisc deixaria en ridicul a la Boqueria.

Acabem la passejada sopant a una pizzeria local farts de menjar arròs a tots els àpats des que vam arribar. Tota la cervesa local es San Miguel, aquella que alla on va triomfa, pero tot i que te el mateix logo que la marca catalana els locals diuen que la versio filipina es de propietat nacional. Per la varietat i sabor crec que deu ser cert.

Filipines - transit

Diumenge 22 Novembre

Filipines - Dos PalmasEn el darrer dia a Puerto Princesa decideixo embarcar-me sol a visitar el complex de “Dos Palmas” on a part d’un ambient paradisiac hi tenen uns coralls protegits de fa temps i que per tant em permeten veure com era el fons mari de les filipines abans la pesca en massa en fes malbe una gran part.

L’experiencia val la pena; capbussant-me nomes amb ulleres d’aigua i tub assisteixo a l’espectacle mari mes bell que hagi vist mai. Es de National Geographic; coralls de mil colors i formes, cloïsses gegants (1 metre de llarg i tones de pes), marisc, anemones, tortugues i peixos de tota mena. Torno a veure el peix pallasso “clownfish” (el Nemo de la pelicula) en el seu medi.

Despres de dues hores de capbussades vaig a explorar coralls amb kayak. Fet l’esport matinal dino en el complex i acte seguit vaig a fer la migdiada en una hamaca entre dues palmeres arran de platja.

Per la tarda em reuneixo amb els amics que queden a Puerto Princesa i anem a sopar a un restaurant xines (propietat de la comunitat xinesa de Filipines).

Dilluns 23 Novembre

Pel mati volem de Puerto Princesa a Manila on amics Filipins ens ensenyen parts de la ciutat i les experiencies veïnals mes reeixides en la gestio de residus. Hi ha barris de Manila en els que es recicla i/o composta gairebe el 90% dels residus (a Catalunya no es superem el 30% tot i que hi ha municipis que si que arriben a mes de 80% de recollida selectiva). El millor es que durant els darrers 10 anys amb els diners que han guanyat i s’han estalviat gestionant els residus correctament el barri que visitem ha aconseguit finançar una escola i un poliesportiu i donar feina a mes de 20 persones.

Manila es una ciutat caotica i monstruosa (20 milions d’hab), amb molt de transit i molta gent (molta miseria). Tanmateix te racons que valen molt la pena. Jo no tinc temps de veure’n gaire coses perque pel vespre em toca envolar-me’n cap a Europa.

Resumint; una experiencia del tot recomanable tot i que potser no apte per a turistes cercant comoditats i tranquilitats. Les filipines tenen molts paraisos terrenals pero s’han de buscar, a primera vista Manila es un horror pero despres tot millora rapid.

Els filipins son gent petita (en comparacio als europeus), simpatica, educada, xerraire i extremadament agradable. Com la majoria d’asiatics, els filipins son gent que no s’enfada i que no diuen mai que no. Quan parlen tenen un to de veu dolcissim i la manera de dir bon dia transmet ganes de viure. Com tothom tenen els seus quès pero fet i fet, les filipines es un pais amb una temperatura tropical tot l’any (l’estiu es d’Abril a Juny i es quan fa mes calor), una paratges meravellosos i tothom parla o enten l’angles. Aixi doncs, un lloc que val la pena visitar.

A la matinada del 24 m’envolo cap a Bahrain, d’alla cap a Londres i de Londres agafo el tren eurostar fins a Brussel.les. Mitja volta al mon en 24h, suficient per descolocar al mes colocat. Tornada a la “normalitat”.

Filipines - coco al cap

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *