En set hores em planto de Brussel.les a Berlin (770km), fent nomes un transbord a Colonia. Trens espaiosos, en els que es pot treballar i estalviar a l’atmosfera tones de CO2 i tot aixo per 69eur. Per anar de Brussel.les a Barcelona (distancia de 1300km) trigaria 15h i em costaria 150eur com a minim. A Europa tothom esta conectat i els catalanets continuem vivint en un altre mon. I que despres els espanyols s’omplin la boca amb lluita contra el canvi climatic i tot plegat quan mes del 90% de mercaderies que enviem a Europa va per carretera i no en tren…
En fi, Berlin, Berlin! Una ciutat en continua evolucio i amb una personalitat marcadissima. Hi vaig viure fa 10 anys i poca cosa queda d’aquell projecte de capital, amb una zona de ningu al vell mig de la ciutat, plena de solars on hi havia hagut el mur. Berlin es ara una ciutat moderna i reinventada, amb el seu Reichstag, porta de Brandenburg i alemanys de l’oest pertot pero encara mante l’esperit underground que l’han caracteritzat durant les darreres decades. En alguns barris encara es veuen cases ocupades, comunes i punks pero en els darrers 10 anys la “civilitzacio” (per dir-ho d’alguna manera) s’ha imposat pertot. Tanmateix Berlin continua tenint un alcalde d’esquerres (SPD) i una gran representacio dels comunistes (Die Linke).
Al barri on vaig viure fa 10 anys, Prenzlauer Berg, s’ha tornat en una especie de Born berlines i tots els meus amics en van haver de sortir corrents. En visito una parella al barri de Friedrichshein a l’antiga Avinguda de Stalin (monumentalment comunista), despres Karl Marx Allee i actualment Frankfurter Allee. Parlem dels canvis que ha viscut la ciutat i m’expliquen que els preus dels pisos fa temps que no paren de pujar tot i que la gent no te un duro. Com a l’epoca daurada de l’especulacio immobiliaria a Barcelona, vaja. Berlin es (o era) segurament la capital mes barata d’Europa, despoblada, amb un gran oferta de pisos i poca capacitat adquisitiva de llurs habitants. Van comencar a arribar els alemanys de l’oest, i els escandinaus, i la resta de gent del mon mundial i els preus van comencar a pujar. Previsible. Lo curios es com s’ha desenvolupat la corrupcio en la compra-venta i lloguer de pisos i pel que m’expliquen el suborn a les agencies immobiliaries es mes que habitual. Desconec la magnitud de suborns a l’epoca de l’especulacio a Barcelona pero tenint en compte les comissions que s’emportaven potser no els hi feia falta.
Culinariament, Berlin te poca cosa local a part del bratwurst i la patata. Al gran invent del Donner Kebab (turc) ara s’hi afegeixen restaurants asiatics que ofereixen un pupurri de cuina japonesa, tailandesa, india… Es increïble la quantitat de restaurants que hi ha pertot, que fa que els preus es mantinguin baixos pero jo no se com s’ho fan per a que el negoci funcioni.
Sigui com sigui, Berlin es continua afermant com a capital del pais i qui sap si preparant-se per convertir-se en capital “moral” d’Europa.
Passo dos dies amb federalistes europeus a les oficines que la Comissio Europea te just davant de la porta de Brandenburg discutint si Europa es o sera una federacio o una confederacio. El tema es massa llarg per abordar-lo aqui, permeteu-me nomes parafressejar la cancillera alemana, Angela Merkel, natural de l’Europa de l’est: “per a la gent de la meva generacio el mon comencava i s’acabava aqui (senyalant la porta de Brandenburg que dividia Berlin est de Berlin oest)” i vet-e-la aqui la personalitat politica mes important d’Europa i del mon occidental. Amb aixo vull dir que el que avui ens sembla impossible dema pot ser realitat i que la historia Europea i mundial, per sort i per desgracia, nomes fa que confirmar-ho. Europa sera el que hagi de ser pero si ha de continuar essent un continent prosper i en pau no te cap altre opcio que, abans o despres, constituir-se en una federacio.
Acabada la trobada federalista aprofito el diumenge per a visitar amics d’aqui i d’alla i gaudir de l’esperit berlines que es viu en els bars de la capital alemana abans d’envolar-me cap a les ameriques.
