Viatges

Una estona fent l’estonià a Estònia!

tallinnAterro a Estonia amb un petit avio d’helix que ens a portat des de Riga i tot i ser 16 d’Agost fot un fred que pela. N’Elina ja me n’havia previngut i jo m’he calçat la jaqueta d’hivern en ple estiu. La temperatura es d’un dia de Gener a Barcelona pero som Agost. Oh Europa!

L’aeroport de Tallin es cofoi pero minuscul per ser capital de pais… pero quin pais! amb 1.300.000 habitants 250.000 dels quals russofons els estons son un poble desperdigat pels racons d’un pais que fa tres vegades la superficie de Catalunya. Son les 23h i pels carrers de Tallinn no hi ha ni una anima, travessem la ciutat fantasma fins a l’hotel on ens estarem la primera nit.

Amb el fred, les ventades, la pluja i tot plegat en ple mes d’Agost les meves primeres 24h a Estonia son de reflexio entre el sortir corrents i el endinsar-me en aquesta cultura d’aparença elfica. Sense massa opcio de decidir, m’imposo la segona possibilitat i mica en mica aquest gris pais se’m va obrint als ulls a mida que es van obrint clarianes al cel. Una bellesa paisatgistica descomunal esta a punt de caure’m a sobre aixi que surti el sol i la temperatura s’acosti als 20 graus.

Mentrestant pulul.lem per Talllinn on Elina reviu els seus dies e guia turistic per a fer-me descobrir els racons d’aquesta ciutat medieval, joia de la lliga hanseatica. Al vespre ens hostatjem a l’antiga casa pairal de la familia en un dels barris de la ciutat. La gran majoria d’estons viuen en cases unifamiliars, doncs d’espai aqui no els hi en falta, i la natura mai es lluny. Boscos de pins i aiguamolls son la caracteristica dominant del nord del pais. El constant contacte amb la natura es clau per entendre aquest poble i potser tambe aixo ajuda a explicar que tot estigui net com una patena; vagis per on vagis a Estonia esta clar que els estons tracten la natura com si fos el menjador de casa seva.

Estonia es un pais de supermercats, hi ha poquissim petit comerc. Vet aqui una de les herencies del comunisme; els soviets van tancar tot petit comerc -imatge de la iniciativa privada- i van imposar supermercats amb productes controlats pel monopoli stalinista. Amb el canvi de regim del monopoli socialista es va passar al monopoli capitalista. Qui vulgui vendre a Estonia mes val que s’entengui amb els supermercats. En visitem uns quants i com ja es tradicio miro quins productes catalans els hi arriben: vins Torres i cervesa San Miguel. Els primers me’ls trobo arreu del mon on vagi de San Miguel ja sabeu que alla on va triomfa… encara que jo prefereixo Kali, una tradicional beguda estona feta a base de pa negre.

La primera impressio dels estons es que son gent freda i seria, mal que els hi pessi una mica russos, pero aixi que es trenca la primera barrera es descobreix un poble temperamental i radicalment emocional tot i que la manera de comunicar llurs emocions pugui apareixer codificada als nostres ulls.

Essent un dels paisos mes minusculs d’Europa i amb una historia de poble dominat al que s’hi afegeix la religio protestant, tot i que en la ranking de no religiositat els estons son els primers d’Europa, es explicable un cert sentiment d’inferioritat envers la resta del mon i una constant necessitat de justificar llur existencia quan ningu els hi demana. Ho trobo curios. Quan haurien d’estar satisfets i orgullosos d’haver-se desfet de l’ocupacio alemanya i russa sembla que estiguin mes aviat a l’espera d’una nova bofetada. Els catalans tambe tenim un marcat sentiment d’inferioritat amagat darrera la nostra facada multicultural pero la diferencia es que nosaltres tenim moltes mes raons per a sentir-nos inferiors als espanyols i francesos que no pas els estons envers als alemanys i russos. De fet, si simplifiquem, la rao es ben simple: els catalans som inferiors, ja sigui com a catalans o com a espanyols catalans, als espanyols o als francesos; mentre que els estons poden asseure’s a negociar de tu a tu amb el pais que vulguin els catalans no deixem de ser una curiositat cultural.

Es evident que Catalunya te un poder d’influencia, tot i que minvant, en el si de l’estat espanyol pero que li preguntin a Estonia, Eslovenia o Irlanda si llur influencia actual a la UE es comparable amb quan eren part de la URSS, Iuoslavia o el Regne Unit. No hi ha color.

aiguamolls-estoniaPero deixem que cadascu carregui amb la seva creu i tornem als estons. Del sud estant tendim a equiparar l’imatge dels estons, i dels baltics en general, a l’ideal suec de rosses d’ulls blaus i pell blanquissima… doncs no. Evidentment a Estonia hi trobareu mes rosses per m2 que a Catalunya pero jo diria que mes del 60% son morens de pell fosca, tot i diferent a la nostra per la manca de sol. Els gens rossos i ulls blaus son herencia del temps d’ocupacio i “dret de carnada” alemanya, sueca i danesa. Els trets caracteristics estons venen dels inuits: ulls una mica asiatics, pomuls elevats, pell fosca, cabell de color boira combinat amb gos com fuig… La imatge que tenim dels estons avui en dia es comparable a pensar que els llatino-americans siguin tots d’aparenca europea quan la el poble indigena es ben diferent.

L’epoca d’esplendor medieval de Tallinn, antiga Reval, va lligat a l’associacio de lliure comerc que va suposar la lliga Hanseatica del sXII al sXV. La lliga hanseatica va reunir 100 ciutats de Londres fins a San Petesburg i aquesta epoca de comerc entre iguals va portar el progres al nord d’Europa de la mateixa manera que la UE ho ha fet amb el continent Europeu durant els darrers 60 anys. La lliga era governada democraticament pero sense un govern central cosa que va marcar llur decadencia aixi que el projecte d’estats-nacio van comencar a gestar-se a partir del sXVI. Amb l’autarquia estatalista es va canviar la forma de progres i la llibertat d’associacio entre ciutats. La historia es repeteix. I pensar que la UE hauria pogut ser una unio de ciutats, una mica a l’estil Maragallista, enlloc que una unio d’estats-nacio que es avui en dia… com seria avui Europa si l’estat-nacio Westfalia o el nacionalisme fagocitador frances no haguessin existit? No ho sabrem mai, pero intueixo que la UE va en la direccio de superar l’estat-nacio per a constituir-se, encara que nomes sigui informalment, en una unio de comunitats locals, ciutats i individus. Si m’equivoco i la tendencia va en la direccio contraria es questio de temps que els dimonis nacionalistes es tornin a disparar i la tornem a ballar.

Prou digresions! Que estava parlant d’Estonia. Les relacions veinals entre paisos baltics son com a qualsevol altre lloc: desconfiades. Els estons no es consideren baltics i miren al lituans i letons amb animadversio, envers els russos l’odi es directe i visceral, els unics amics que tenen son els finesos qui  ja sigui perque els separa un estret de mar o perque son de la mateixa familia fino-hongaresa els hi cauen be. Al seu torn els finesos miren als estons amb superioritat i els russos els tracten de traidors. Vet aqui les relacions humanes.

Un video que ilustra molt be la imatge que els estons tenen d’Europa -i el seu accent quan parlen angles 🙂 – es:

Canvia el temps i aprofitant que fa sol ens encaminem cap a la peninsula  de Juminda al nord on enmig de boscos immensos hi trobem uns aiguamolls tipiquissims amb una fauna i flora prou diferent del que veiem pel sud. Es curios que siguent a mitjans d’agost sortin bolets per tot arreu. Durant tot el viatge els unics estons que veurem pels boscos seran basicament boletaires.

bolet-estoniaEn els aiguamolls hi viuen senglars, cervols, gallines salvatges, granotes, liquens, bolets, bernats pescaires… el zoo de pitus vaja.

A Estonia hi ha milers de llacs bucolics a la bellesa i simplicitat dels quals, sortosament, no m’acabo d’acostumar. Cada 10 minuts de trajecte en cotxe en trobem un.

L’avantatge d’Estonia es que tot es pla i un no es cansa de caminar, el desavantatge es que s’ha d’anar amb compte que no se t’empassi un aiguamoll i que no t’assaltin les paparres. Tot plegat maquissim i amb uns colors ben llampants quan el sol vol.

Anem a dinar a un castell/palau construit durant l’ocupacio alemanya. Venien a ser els senyors feudals que van controlar el camp d’Estonia fins a principis del sXX. Hem de tenir en compte que els alemanys no van permetre que els estons tinguessin cognoms fins al sXIX, tal va ser l’opressio. Quan els darrers alemanys van ser cridats a casa a l’epoca del III Reich, els Estons es van trobar amb una pila de castells feudals la majoria dels quals resten abandonats. Mica en mica els van renovant i transformant en museus, restaurants, hotels, cases de colonies…

Tornem cap a Tallinn on passem la nit. Dijous 20 es desperta assoleiat i vaig a recorrer els aiguamolls de Tallinn per la tarda anem a celebrar el dia de la independencia d’Estonia al palau presidencial on hi ofereixen una recepcio. Hi parla el president de la republica estona i jo, obviament, no entenc res. Em sembla que soc l’unic estranger en el palau perque nome sento parlar estoni. A la recepcio i serveixen un vi xile imbevible i jo una vegada mes em refugio en el Kali. La gent vesteix de forma prou estrafolaria per a ser una recepcio…

recepcio-palau-president-estonia

Acte seguit anem a l’estacio de bus on agafem el bus cap a Viljandi, al sud d’Estonia on hi viuen els pares de la Elina. Hi arribem al vespre; una vegada mes la sensacio de poca gent. Essent una de les ciutats mes grans d’estonia nomes te 20.000 habitants. La seva familia viu en una casa als afores en plena natura.

castell-sangaste

Ens llevem el divendres i despres d’haver visitat les runes de l’imponent castell medieval de Viljandi comencem ruta pel sud i est d’Estonia. Si abans tenia la sensacio de poca gent ara es un desert verd, habitat nomes per flora i fauna. De tant en tant passem per una granja o algun poblet amb 4 cases. Tranquilitat absoluta per tot arreu.  Podem parar per on volem, escollir quin llac en agrada mes per fer una capbussada i continuar. Visitem Sangaste, un dels mes famosos castells alemanys del sXIX on hi va viure el baro Friedrich Georg Magnus Berg, famos mundialment per haver desenvolupat una varietat de segol resistent al fred que va salvar molts estons de morir de gana durant els durs hiverns nordics.

Continuem cap al sud per carreteres d’allo mes bucoliques entre prats, llacs i boscos fins arribar al comptat de Rauge, a la frontera amb Letonia, al vell mig de l’antic regne de Livonia -Estonia del sud-. Podem apreciar l’efecte de les politiques europees, en concret l’Interreg en el desenvolupament d’aquesta zona transfronterera convertint-la en paratge natural, amb energies renovables, turisme rural, desenvolupament sostenible, intercanvi de bones practiques entre el sud d’Estonia i el nord de Letonia. Un indret del tot recomanable.

Fem excurions a peu al voltant dels 7 llacs del Rauge i fem nit en una de les cases rurals de la vall. El dissabte emprenem la tornada cap a Viljandi on fem dinar de familia.

rauge

Diumenge toca tornar cap a Brussel.les pero abans de marxar ens regalem un dinar al que, segons els rankings, es el millor restaurant d’estonia en cuina experimental: restaurant Ö -ÖÖ vol dir nit en estonia pero nosaltres hi dinarem-. Que us dire! El millor es el pa -pa negre de cereals amb una mantega fantastica- tot i que la resta esta prou be i s’ha de donar suport als restaurants que utilitzen nomes productes de temporada i locals. Si aneu a Estonia no demaneu vi, es exageradament car i dolent -els estons obviament no produeixen vi i l’han d’importar tot-, encara que per la etiqueta hauria de ser de fiar no se si es el temps o la manera com el conserven pero no val la pena ni als restaurants cars. Beveu Kali o cervesa Saku, o si teniu la oportunitat proveu els sucs naturals que preparen a casa els estons a base de frutes del bosc.

Vet aqui la bona estona que he passat a Estonia -perdoneu la broma facil pero no me la podia aguantar mes-, coneixent i descobrint l’idiosincrasia d’aquest poble irreductible de l’altra punta d’Europa. Per acabar tres linies sobre la llengua fino-hongaresa que es l’estonia: funciona a base de sufixos com les llengues semitiques pero tot i no tenir genere els seus 14 casos la fan una llengua complicadissima tot i que molt facil de pronunciar per a llengues mes o menys fonetiques com ara el catala. A mi em diuen que no se’m nota l’accent… deu ser per donar-me peixet.
Darrera curiositat: Estonia en estonia es diu Eestimaa (el pais dels Eestis), aqui teniu doncs el forços lligam amoros amb els catalans :-).

aiguamolls-estonia-2granja-sud-estonia

1 Comment

  1. Estonia might not have known for its economy but it has its culture and own way of living. Estonian people has discipline and great minds.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *