Curiositats/Funny things, Environment, Viatges

Crònica d’un festival entre brossa

Tren eurostar de Brussel•les a Londres, dues hores i mitja per passar del continent a l’illa mes gran d’Europa. De Londres agafo el tren cap a l’est, regió de East Anglia. Dues hores mes i arribo a Norwich on canvio de tren cap a Lowestoft, el port més a l’est de Gran Bretanya. Abans terra de pescadors ara, sense cap peix per pescar, port industrial.

Al tren em trobo amb gent de la London Recycling Network i part de la xarxa Zero Waste a Anglaterra i a l’estació ens esperen membres del grup local de l’organització. Ara fa sol, ara plou, vet aquí el temps britànic.

lattitude-festival2

L’organització Bright Green ha estat contractada pel Republic Festival per a organitzar la gestió de residus del festival de musica Lattitude i passaré uns dies al festival observant i aconsellant sobre aquest tema així com gaudint d’aquest festival amb caps de cartell d’anomenada com Nick Cave and Bad Seeds, Tricky, Pretenders…

Tinc l’ocasió de veure el festival des de dins amb el privilegi de tenir temps de reflexionar sobre la logística d’un esdeveniment d’aquestes proporcions. Amb 30.000 participants, l’organització del festival Lattitude va a ser com fer aparèixer i desaparèixer una ciutat en només 5 dies. Fer aparèixer i desaparèixer vol dir agafar un prat i quatre boscos i habilitar-hi electricitat, aigua, aprovisionaments, accessos, salubritat, gestió de residus… La natura d’aquests esdeveniments permet experimentar i innovar mes que el que seria possible en una ciutat tradicional. Les dinàmiques de poder no difereixen massa de les d’un municipi però almenys no s’arrosseguen els tractes, favors i corrupteles que apareixen amb el temps en la gestió municipal. L’altra diferencia és que a diferencia d’un municipi els “alcaldes” o “gestors” d’aquesta ciutat efímera que son els festivals no son elegits democràticament sinó que segueixen els seus propis objectius i patrons normalment en cerca del benefici –en teoria els càrrecs electes ajuntaments segueixen o haurien de seguir el interès públic-.

Tanmateix, tot i el interès empresarial d’empreses d’aquest tipus el fet és que ofereixen més oportunitats d’experimentació i innovació urbanística que les que es donen en una ciutat normal i corrent.

lattitude-compost-binpunt-reciclatge-festival-lattitudeConcretament, per la gestió de residus, que és el que m’ha portat a aquestes racó d’Anglaterra, se’ns permet replicar politiques de recollida selectiva, compostatge i reciclatge que permeten que enlloc d’enviar el 100% dels residus a l’abocador se’n puguin reciclar més del 50%. Es una experiència gratificadora i alhora frustrant el veure que quan es vol i si hi ha els recursos suficients es pot reduir i/o reaprofitar la major part dels residus. Sembla que els organitzadors també se n’han adonat que amb una mica mes d’esforç es pot aconseguir reduir la part residual –no reciclable o compostable- a menys d’un 10% i a la fi del festival ens garanteixen que l’any vinent ens donaran més suport per a assolir aquesta fita.

Resultat: un festival de musica net com una patena. 30.000 persones participant a  escenaris de musica, poesia, teatre i d’altres en una extensió de 2km quadrats i no trobareu un lloc amb brossa pel terra. Es tant net que no sembla un festival.

Al festival coneixo en Martin de Natural Event una empresa que “Compost Loos” lavabos compostables que sorprenen a propis i estranys amb uns waters secs, on no es fa servir aigua i on tota “la cosa” es composta per a posteriorment utilitzar com abono natural. Espectacular. Mentre els lavabos químics fan una pudor insuportable, malgasten aigua a base de bé i necessiten quantitats ingents de químics per a tractar “la cosa” els lavabos compostables només amb serradures aconsegueixen una netedat que dona ganes d’anar al wàter.

lattitude-compost-looslattitude-lavabo-compostableEn Martin m’explica com venint a festivals com aquests ell gairebé no hi guanya res i que si ho fa és com exercici per conscienciar la gent sobre els avantatges de sistemes sanitaris secs i com aquests poden ser la solució ideal per ciutats amb manca d’aigua, amb alt risc de pandèmies que es propaguen per l’aigua com ara el colera o camps de refugiats… Una vegada més sembla que la solució pel futur es troba en mirar al passat i tornar a les tècniques que han funcionat des de temps immemorials. I és que la gestió dels propis excrements és una de les bases per a que la Xina o la India hagin pogut augmentar la productivitat del camp i  augmentar llur població durant els darrers segles.

Martin m’explica com en alguns pobles colindants amb el Sàhara, massa pobres per a poder permetre’s fertilitzants, la millor compensació que se’ls hi pot fer a llur hospitalitat és anar al “wàter” i deixar-hi la nostra contribució per al creixement de l’hort…

I ja veieu quin festival! De container d’alumini i plàstic a wàters de compost passant per containers de matèria orgànica… evidentment tenim temps d’anar a concerts i quan no plou estirar-nos a la gespa per a contemplar aquest paratge natural que la veritat és que no m’esperava trobar-me al bressol de la revolució industrial.

Així com a Londres es veu gent immigrada per tot arreu a East Anglia nomes és veuen blancs autòctons. Anglesos de pura raça, vaja, que jo encara no havia tingut ocasió d’observar com a poble. Tot i haver tractat amb molts anglesos a Brussel•les sempre m’he preguntat quines son les característiques de la personalitat anglesa que va ser capaç de dominar el mon durant 2 segles. Cada potencia europea té la seva nota característica: Els alemanys tenen la disciplina, els francesos la supèrbia, els espanyols la sort de la providència… i els anglesos? Els anglesos son uns grandíssims racionalistes, d’una lògica pesadíssima nomes suportable gracies al que s’entén com a actitud mediterrània; el saber gaudir i riure de la feina sense perdre de vista el que s’ha de fer.

Els anglesos son els mediterranis del nord d’Europa.

Rellegeixo el que acabo d’escriure i em sorprenc, però ho mantinc. Tot i l’aiguabarreig, fora de Londres Anglaterra és una terra amb una personalitat marcadíssima. Com a prova irrefutable hi ha l’humor: Monty Python, l‘Escurco Negre, Els Joves… vet aquí un sentit de l’humor que no trobareu enlloc del nord d’Europa.

La cultura anglesa, que no acabareu de trobar a Londres, és quelcom que val la pena de conèixer i experimentar. 4 dies treballant amb anglesos en un ambient 100% angles –tot i admetre que potser és una experiència massa curta per a extreure’n conclusions- et fa respectar aquest ex-imperi que avui dia nomes sembla exportar bevedors compulsius cap a la costa brava.

A part d’això el Regne Unit és un estat on hi regna l’esquizofrènia, la histèria i el sensacionalisme. Seguint l’exemple nord-americà els mitjans de comunicació només fan que alarmar la població i potenciar els sensacionalisme i la banalització. Allà on vagi hi ha càmeres de vigilància i la policia no s’està per orgues. Per sort la meva experiència a Lowestoft és relaxant al tractar amb molta gent que ha decidit viure per sobre de l’estrés que se’ns imposa. Deu ser l’estadi superior de desenvolupament que ens espera si no volem perdre la xaveta.

En vistes al progrés accelerat de la ciència i l’estancament en la mentalitat de la gent ja cal que ens preparem per a pair/combatre la civilització 3.0 del Big Brother sinó volem acabar malament.

En fi, 4 dies entre trens, prats, residus, wàters, sol-i-pluja, hippies i corders de colors, despatxeu a la dida que el nen ja s’entreté. O l’entretenen.

lattitude-coloured-sheeps1

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *