Europa catala, Europe

PER QUI VOTAR A LES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU?

En general es pot dir que els diputats catalans al Parlament Europeu han fet una bona feina durant els darrers 5 anys. Sobretot si tenim en compte el reduït nombre i el rendiment mitja/baix dels diputats espanyols crec que en podem estar satisfets.

Ara bé, si volem entrar en el detall de la feina grisa dels diputats a Brussel·les/Estrasburg és fàcil veure qui han estat els diputats més actius -no incloem els diputats d’ultim moment que no han tingut temps de demostrar sa valua-:

activitat-parlamentaria-diputats-catalans

L’ecosocialista Raül Romeva -ICV- va rebre de la revista online Eurotribune el premi a diputat espanyol més actiu de la legislatura 2004-2009. Raons:  405 preguntes, 227 propostes de resolucions, 5 informes i 163 intervencions en el plenari.

El políticament difunt Ignasi Guardans -ex-CiU- va ser nomenat millor diputat espanyol de l’any 2006 per l’associació de periodistes espanyols.

Tot i que el treball parlamentari és més que produir informes i fer preguntes, la impressió quan demano a gent que treballa a les institucions és que els diputats ecosocialista i convergent varen ser els mes actius. El diputat independentista Bernat Joan va ser prou actiu mentre va ser al Parlament però va marxar a mitja legislatura. Mes de lluny segueixen la socialista Maria Badia i el popular Vidal-Quadras -vice-president-, ambdós amb una bona activitat parlamentaria però lluny de Romeva i Guardans. El diputat Raimon Obiols ha fet un treball mes de delegacions especialment cap a Amèrica llatina.

Així doncs, en base a feina feta, es pot dir que els partits que es prenen les eleccions europees més seriosament son ICV i CiU. Tanmateix, si mirem l’actitud i posicions dels partits envers les eleccions del 7 de juny veiem com l’aposta per la continuïtat de Romeva per part d’ICV és una bona noticia. Mes estrany és la no continuïtat de Guardans. Val a dir que tot i la intensa activitat parlamentaria i reconeixement per la feina feta al PE, Guardans va saber-se guanyar enemics dins i fora el partit liberal europeu -sobretot arran dels incidents de Bombai-. Tot i això, la decisió de substituir Guardans per Tremosa, més enllà dels rebots personals, sembla que no hauria de menystenir la bona feina feta pel representant de CiU al PE.
Oriol Junqueres d’ERC també sembla una aposta clara d’ERC de continuar impulsant els temes d’identitat i llengua.

El que trobo una mica més difícil de justificar es el rol del PSC -i per extensió el PSOE- i el PP. Les dues grans famílies politiques de l’estat espanyol continuen veient el PE com a lloc on desterrar politics fallits o envellits o manera de compensar els perjudicats de caramboles polítiques a nivell nacional. No hi ha aposta clara per fer feina al Parlament Europeu per part dels socialistes i els populars. Argumentem-ho:

En comparació amb d’altres països que han sabut entendre la importància del Parlament Europeu per la definició de politiques europees, i això es veu amb l’enviament de politics de nivell a Europa, Espanya hi envia les Magdalenas Alvarez y Mayor Orejas de torn. En quin mon viuen? A països com Bèlgica ex-primers ministres com Jean-Luc Dehane o Guy Verhofstadt es presenten a les europees perquè coneixen el poder del parlament europeu. Països de la nova Europa com Polònia hi envien ex-primers ministres com Jerzy Buzek o personalitats del nivell de Jacek Saryusz-Wolski… i els bucs insígnia de la gran armada espanyola seran la Magdalena Alvarez i el Mayor Oreja!

Per acabar de reblar el clau tenim que enmig d’una crisi econòmica provocada per la manca de reglamentació i control típiques d’un sistema neo-liberal el líder del partit socialista espanyol dona suport obertament a la candidatura del conservador Barroso per a repetir com a president de la Comissió Europea. Això quan Barroso es un dels artífexs de la desreglementació a Europa, neo-liberal convençut i de demostrat servilisme a líders de fira com Sarkozy, això per no parlar de la manca de lideratge d’una Unió Europea orfe de líders en temps difícils. I despres que vinguin els socialistes espanyols amb lo de l’Europa social per a que el Barroso els hi posi en safata.

Hi ha dues opcions; o bé els grans partits espanyols confien la seva contribució a la UE a llur participació en el consell de ministres de la UE i se’ls hi en fot el parlament -amb tota la carrega de deslegitimació democràtica que això comporta- o bé continuen no entenent la importància de la UE i del Parlament Europeu -cosa que fins i tot els anglesos han entès-.

Sigui com sigui, en vistes a l’actitud dels grans partits el que esta clar es que si volem diputats que treballin i amb un programa polític coherent amb si mateixos sembla que les opcions hauran de ser ICV, CiU i ERC. Amb els grans partits, per molt que els candidats catalans puguin ser vàlids, existeix el perill de dissolució del nostre vot entre el despropòsit i la presa de pel.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *