Environment, Viatges

Napols 3

El sud es passio. Costa acostumar-se a la vida amb tant de moviment, soroll, somriures… El fet que participi en una conferencia sobre residus en la ciutat amb la pitjor gestio de residus a Europa fa que quan em passejo per la ciutat amb els companys d’organitzacio no fem mes que parlar d’escombraries i a cada container s’hi dediqui un comentari. Fins i tot en vaig fer un video:

I es que sembla mentida que la capital d’una regio eminentment agricola i turistica es dediqui a 1) abocar residus perillosos al camp, 2) renuncii a utilitzar la materia organica com a compost per a abonar una terra en perill de desertitzacio i 3) deixi perdre el turisme per la mala fama que continua guanyant la xona per la camorra i la crisi de residus.

Sino, Napols es una ciutat preciosa i colossal. Que us dire? Me l’imaginava menys gran. En certa manera esta al nivell de Roma i alguns barris centrics mantenen una autenticitat encisadora. Pels carrerons laberintics del centre hi ha cristos i verges a cada cantonada, a cada cafe que s’entra hi ha la foto dels dos Deus de Napols: l’enviat del senyor i el Deu del futbol: Maradona. Tambe hi ha fotos del Papa actual, el precedent, algun futbolista, alguna actriu… pero es curios observar la mitologia que acompanya l’astre argenti tot i que tothom de seguida comenta que la seva addiccio a les drogues que va comencar a Napols es una pena. Pero aquesta humanitat es precisament el que l’ha transformat en idol…

Vaig de bolit tots els dies i aixo m’impedeix de gaudir de la gran invencio de Napols: la pizza. Nomes en podre menjar una pero es ben be excepcional. Es curios que la major part de la cuina italiana, tant copiada i envejada al mon, sigui fruit de la creativitat al combinar ingredients d’allo mes simples. La pizza no es res mes que farina, aigua i sal, la pasta es pot fer amb farina i aigua i/o ous… Els raviolis es van inventar per a reciclar les restes de carn… La necessitat estimula la creativitat i es el que realment multiplica els pans i els peixos.

La creativitat d’Italia es impresionant. De ciencia -de Galileo a Da Vinci- de musica -de Verdi a Pucini-, de moda -de Valentino a Zegna-… aquest pais sempre ha anat al capdavant de la innovacio. Tanmateix ja fa anys que viu de prestat i la corrupcio se l’esta menjant per dins. La poblacio envelleix i la classe politica esta preparant el caldo per una cataclisme social. Els rics cada dia son mes rics, els corruptes son cada dia mes corruptes i descarats, i les politiques s’imposen amb l’ajuda de l’exercit -l’exercit es l’eina de Berlusconi per a aplicar els seus plans de residus-. La gent esta que trina i els politics no els escolten. Si aixo continua aixi tornaran els temps del feixisme amb un nou Mussolini o un dels tants Berlusconis reciclats. Fa por de pensar-hi.

Els napolitans son gent calida, amable i passional. Gairebe el contrari que els belgues. Despres de dos dies m’hi trobo be exclamant-me i gesticulant com ells. La complicitat que s’estableix en qualsevol conversa sigui amb un cambrer o guardia urba es d’agrair en els temps que vivim. Clarament, la gent aqui no te gaire mes que la gent. Tot i el fred que fa aquests dies hi ha moltes colles pels carrers i a cada cantonada hi ha tertulies. Una ciutat d’allo mes social.

Pel que fa a la crisis de residus nomes us dire que despres de 15 anys de corrupcio i blanqueig de diners, la situacio a Campania no millora. Els abocaments de residus urbans i/o perillosos de Napols pero tambe provinents del nord d’Italia es continuen produint de forma legal o ilegal -que la ilegalitat sigui legalitzada per Berlusconi no la fa mes sensata-. El gran invent dels darrers anys son les “eco-balles” que no son mes que muntanyes d’escombraries sense triar embolicades amb plastic i colocades al mig del camp. Abarquen una superficie de 800 camps de futbol i com us podeu imaginar el goteig de toxics cap al sol es constant. La incineracio d’ecombraries a cel obert tambe es una practica habitual que genera dioxines a dojo. Tot plegat provoca que una de les regions mes fertils d’Italia estigui contaminada fins a nivells desconeguts perque ningu sap exactament que, quant i quan i com s’ha abocat desde residus industrials a toxics, etc… Un xou.

Per veure mes “ecobales”: http://is.gd/kNfC

La solucio de l’infame Berlusconi es construir 4 incineradores que tindran capacitat per cremar mes residus dels que es generen a Campania. Deixant de banda que aixo es ilegal perque la legislacio europea obliga a separar les escombraries i reciclar-ne una certa quantitat -50% del paper, plastic, metall i vidre- el voler perpetuar la Campania com a abocador d’Italia es un atemptat que els Napolitans no crec que aguantin.

vesubi-expulsant-escombrariesDurant els 5 dies que he estat a Napols he vist l’emprenyamenta acumulada que porta la gent, l’absoluta desconfianca en els politics i les institucions i en definitiva el caldo de cultiu per un aixecament. La gent esta molt be organitzada i a la minima et tallen carrers, et monten manifestacions, etc… podeu veure la manifestacio que van organitzar coincidint amb el simposi sobre Residu Zero “Zero Waste” aqui: http://www.flickr.com/photos/73161538@N00/

En fi, hi ha qui diu que aviat hauran d’utilitzar el Vesuvi per a desfer-se dels residus. Tal com estan carregant-se la terra aquests gamarussos no m’estranyaria que un bon dia petes el volca i s’endugues per davant els politics, la mozarella de buffala, les buffales, la camorra i l’ultim que tanqui.

Jo a Napols hi he de tornar 🙂

2 Comments

  1. Mumata! Fantàstica i interessantíssima edició de les teves aventures, aquest cop a Nàpols, una ciutat que, tot i la merda que abriga en tots els sentits, adoro des que la vaig visitar a principis de la dècada.

    Comentaris en faria molts, però em mesuraré.

    Sobre en Maradona, pensa que amb ell a la ciutat el Nàpols va guanyar la lliga!!! Un equip que des d’aleshores ha passat molt més temps a segona que a primera, que guanyava un scudetto per primer cop que jo sàpiga i que, sobretot, era rebut al nord del país amb pancartes que deien coses com ara “Terrone, lavatevi. Benvenuti a Italia”. En Maradona els va donar quelcom d’important. Dignitat.

    Sobre la ciutat, em sembla important i molt adequat que l’hagis visitada mentre llegies “Gomorra”, una lectura molt il·lustrativa sobre la manera com funcionen les coses en aquesta ciutat, però no només aquí sinó a la resta d’Itàlia i a la resta d’Europa. Per haver publicat aquest llibre el seu autor, Roberto Saviano, s’ha convertit en una mena de Salman Rushdie italià -> http://trenkapins.blogspot.com/2008/10/gomorra.html
    A destacar que el mateix Saviano passà fa poc per Barcelona, una ciutat que és pel que sembla una mena de santuari per a mafiosos. En fi, una lectura imprescindible per a conèixer alguna de les raons de l’èxit del mateix Berlusconi, que és l’èxit de tot un país que es va aguantar fins que el sistema polític va implosionar a causa de la corrupció que el corcava. El que resulta més irònic és que l’actual primer ministre sigui la mateixa persona que va edificar un imperi jugant al màxim en aquest terreny de joc, i arribant al poder en el que no es pot qualificar d’una altra manera que amb una fugida endavant.

    Finalment, no sé què et va semblar el cafè, però enlloc he pogut trobar un cafè tan bo. Excepcional. Grandiós.

  2. Totalment d’acord! Sobre el cafe nomes et dire que jo que no soc persona cafetera -resumint: cafe bo si, nescafe no- em vaig aficionar a fer un cafe cada dia. Fantastic!

    Segons la meva ignomita opinio nomes equiparables al cafe portugues “Delta”.

    Perque quan Portugal i Italia tenen els millors cafes del mon els espanyols van apostar pel tinto de verano i els catalans per la orxata? Misteris de la historia…

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *