Viatges

Napols 1

El tren surt de l’estacio de Midi a Brussel.les, l’unic que sortira puntual de l’excursio. El Thalys em trasllada en el temps que dura una becaina a Paris. Oh Paris! i bla, bla… Patejada d’una hora per Paris fent temps per agafar el tren de la l’Estacio de Bercy. L’estacio s’amaga darrera de la Gare de Lyon, impossible de trobar. Arribo 5 minuts despres de l’hora de sortida esbufegant i carregat com un camalic. Per sort el tren que m’ha de portar a Roma va amb 30min de retard. Viatge de 12 hores de durada programada en el tren nocturn Paris-Roma. Viate a l’antiga. Entranyable si no fos pels 5 tifossi amb qui em toca compartir compartiment. Dos d’ells, borratxos fins al deliri la liaran entre les 3 i les 4 de la matinada, cridant i cantant cancons fins que gent del vago posen una denuncia, obliguen el tren a parar i els beguts -encantadores persones en estat sobri, cal dir-ho- agafen un martell trencavidres i amenacen una passatgera -segons la denunciant perque tota la resta del passate dormim-. Paren el tren, puja la policia i s’emporta el tifossi mes begut i en possessio del martell trenca-vidres. Els seus amics es mobilitzen i sortint del vago es pasen el que resta de nit filosofant en la moral de tot plegat i com la policia s’ha inventat lo del martell. Jo dormo com un liro i no m’adono de quan baixen a Florencia.

El tren acumula retard sense vergonya. Llegeixo el llibre “Gomorrah”, recomanable a tothom qui no tingui planejat un viatge a Napols. Italia es un pais que fa anys que va en caiguda lliure a  nivell economic, politic, sociologic, llibertat d’expressio… Tot el que veig i experimento em fa pensar als temps de Mussolini. Llegeixo amb espant els diaris Il Corriere de la Sera i la Reppublica aixi com un parell de diaris gratuits que trobo pels compartiment. Cap comentari/article sobre la crisis financera i economica, cap comentari sobre acomiadaments… les primeres pagines son plenes d’articles sobre seguretat ciutadana en els que s’acusen obertament als nord-africans -aquesta es la terminologia que utilitzen- d’asaltar noies. Per tot es justifica ma dura amb els asaltants i els nous decrets anti-immigracio. Vist el que ha passat durant la nit i el tractament que han rebut els tifossi del meu compartiment es pot dir que l’estat policial es un fet i una paranoia colectiva al mes pur estil ianqui s’esta apoderant de la mentalitat italiana. El gran beneficiat de tot aixo es obviament el pseudo-fatxa de Berlusconi; en els diaris cap critica a la catastrofica situacio economica del pais, a la manca de democracia, de llibertat d’expressio, de lleis racistes, de comentaris xenofobs… Italia es un pais a la deriva que pot arrossegar la UE sense problema.

Arribo a Roma amb 2h de retard, total 18h al tren. Alegia de retrobar el sol mediterrani encara que sigui en ple mes de febrer. De Roma agafo el tren cap a Napols, desti del viatge. El tren arriba a Napols amb 1h de retard. Travesso Napols buscant l’alberg, al principi sense pressa i amb actitud contemplativa em passejo per carrerons que em transporten a una altra epoca.

Sensacio que Napols es mes una ciutat del nord d’Africa que del Sud d’Europa -aquesta observacio no vol ser pejorativa-; inmundicia pels carrers, transit boig, semafors que adornen carrers on urbans sense uniforme ordenen qui i quan pot passar, carrers laberintics i sorprenents, nens i joves passen amb safates amb te i cafe repartin per les botigues del barri tal com es troba als suks i basars arabs i turcs, gent acollidora que va rapid pero no s’estressa, roba estesa als balcons i al bell mig de la vorera, productes alimenticis superbs… Compro en un lloc qualsevol una mozarella de buffala espatarrant que em fa redescobrir el formatge i mes tard taronges de suc vermell a una venedora ambulant que em fan sommiar. Feia anys que no tastava taronges amb, simplement, gust i textura de taronja. Ni a Barcelona recordo haver menjat taronges tant perfectes en el que va de sXXI.

Retrobo amics de tot el mon amb qui pasarem 4 dies fent bullir l’olla sobre com promocionar l’estrategia de Zero Waste -Residu Zero-. Si ho aconseguim amb Napols ho aconseguirem amb la resta del mon.

Al nosre voltant, els contenidors d’escomraries rebossen bruticia i a cada portal i lloc mes inverosimil hi trobem un ciri, un jesucrit o una verge que semblen ser els recursos amb els que els napolitans volen fer front a un desti d’allo mes inquietant.

-Continuara-

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *