Entrevistes

Entrevista feta per la revista Nous Horitzons

ENTREVISTA  A JOAN MARC SIMÓN, Secretari General de la Unió Europea Federalista – Gener 2009

Ens pots explicar breument la feina que feu a la Unió Europea Federalista? Com a secretari general, pots relatar-nos quina ha estat la trajectòria històrica de l’entitat, quins són els projectes que teniu avui en dia?

La Unió Europea Federalista es va crear abans que la Unió Europea, al 1947, bàsicament per grups de la resistència a la segona Guerra Mundial. El 1948 la UEF va tenir la iniciativa de crear el World Federalism Movement, la Unió Federalista Mundial. Des dels anys 40 que estem treballant des de l’interior i exterior de les institucions i influenciant des de la CECA a l’Euro, de l’acta unica a la Constitució, etc.  La Unió Europea Federalista ha estat capdavantera en tot el que han estat idees per construir una democracia Europea que eviti derives nacionalistes com les que van causar la I i II ¬¬Guerres Mundials. Visionaris en el proces de construccio Europea UE com l’Altiero Spinelli han marcta els grans moments de la UEF en el passat. Tanmateix, la UEF es una organitzacio que treballa sempre a 10 anys vista. Per exemple, ara estem treballant molt activament en la politització de les eleccions al Parlament Europeu, i es que les eleccions al PE estaven molt bé als anys 70 perquè aleshores era el primer Parlament supranacional elegit democràticament i la seva existenia ja era un exit e si, tanmateix ara el que cal és que hi hagi una repercussió del vot en la direcció política de la Unió Europea i que això es personifiqui en un president de l’executiu Europeu emergent del resultat de les eleccions al PE. En aquest sentit, la nostra campanya demana als partits polítics europeus que nominin el seu candidat per a president de la Comissió Europea.

En quina fase de la construcció europea creus que estem en aquests moments, des d’una perspectiva històrica? Estem en un moment d’impasse, de bloqueig absolut?

El got està mig ple. Efectivament, és un moment d’impasse. Anem amb 10 anys de retard. Hem perdut molt de temps amb el tema de la Constitució, i es que el tema no s’hauria pogut tractar de forma pitjor. Molts temes de la Constitució es van plantejar molt malament, i l’arrel de tot l’assumpte es la regla de la unanimitat, curiosament el gran problema de la construccio europea: la superacio de l’estat-nacio. Nosaltres no estàvem a favor de la Constitució tal i com va ser feta. Per haver fet les coses malament fa 10 anys ara ho estem pagant amb aquest  retard, i les institucions estan a punt d’arribar al col•lapse.  En aquest sentit, és un moment d’impasse perquè els nacionalismes a Europa han tornat a remuntar, i la ciutadania europea hem de replantejar-nos si volem que la democràcia existeixi més enllà dels Estats o volem tornar a nacionalitzar les politiques.

En certa manera la crisi actual es similar a la dels anys 30; en un moment de crisi de credibilitat de sistema els nacionalismes populistes van pujar i les consequencies estan a la vista. Actualment tornem a estar en una crisi financera i tornen a pujar els nacionalismes, i la pregunta és: la Unió Europea anirà endavant i s’establirà com a solució a la crisi en el sentit de tenir una direcció política que impedirà la renaixenca de nacionalismes populistes com el de Hitler o Mussolini als anys 30?  És important que la Unió Europea pugui jugar el rol de lluitar contra els nacionalismes i buscar solucions de consens no només a nivell europeu sinó també a nivell mundial.

Creus que el Tractat de Lisboa és un bon primer pas?

El Tractat és important com a motor de la Unió Europea, i és necessari, però evidentment no és el que hauríem volgut. Cal que canviem la maquinària per treballar de forma eficient i donar resposta al que vol la ciutadania.  A la Unió les institucions funcionen bé, però hi ha signes de col•lapse  en alguns sectors. Ens falta l’agilitat que ens donaria el Tractat de Lisboa.
Cal tenir present que el tractat representa un mínim comú denominador i quan es treballa en una comunitat s’ha de tenir en compte la dificultat d’arribar a aquests acords a 27. D’altra banda hi ha el problema democràtic de respectar la voluntat del poble irlandes i al mateix temps respectar tambe la voluntat de la resta de paisos que volen anar mes enlla. Una vegada mes el problema de la unanimitat que des del principi ha posat a prova el projecte europeu.

Ets optimista sobre la ratificació? Creus que després de l’acord del Consell de la setmana passada hi ha possibilitats que Lisboa entri en vigor?

És que no hi ha cap altra opció que aplicar les reformes del tractat de Lisboa, sigui via entrada en vigor del tractat o via la implementacio de les reformes via els procesos de decisio inter-institucional europea. De totes maneres, Irlanda s’ha compromès a fer un segon referèndum i en aquest sentit s’ha de ser optimista que el tractat pugui entrar en vigor aviat. No ens queda cap altra opcio que ser optimistes, perquè si no això significa un pas enrere de més de 20 o 30 anys. Des de la seva fundacio, la UE ha avancat poc a poc pero pas a pas ha avancat. Des de la Comunitat Europea de Defensa (1952, aleshores aturada per la França de De Gaule) que no hi ha hagut una crisi de projecte d’una magnitut comparable. En la situacio mundial actual la Unio Europea no es pot permetre de retrassar encara mes la democratitzacio d’esferes supranacionals i es necessari que el tractat entri en vigor. Sino veurem que la incapacitat d’actuar de la UE s’accentuara encara mes, provocant un increment de les critiques cap a la UE. Cal fer critica constructiva i explicar que si la UE no fa o ha fet mes en crisis com la guerra de Gaza, la crisis financera, la crisis del gas, etc es precisament per la manca d’eines per funcionar com cal. El tractat de Lisboa ens pot donar moltes d’aquestes eines.

Durant molts anys la Unió Europea s’havia percebut a Catalunya com a garantia de determinats avenços relacionats amb el Medi Ambient, en els quals la Unió Europea va ser un instrument d’ajuda important. Dins dels sectors progressistes de casa nostra hi ha una sensació de que la UE s’ha dretanitzat en els últims anys i que els debats provinents d’Europa estan relacionats, per exemple, amb les 65 hores, o la directiva de retorn. Tu creus que l’agenda política europea està més dretanitzada que fa uns anys?

La dretanitzacio de la politica europea es un fet que, per sort o per desgracia, trobo que representa el sentiment dels europeus avui en dia. Si les majories a Europa són de dretes seria molt estrany que la representació de tots els governs nacionals de dretes tingués una política d’esquerres. D’altra banda cal diferenciar molt la política del Parlament i la política del Consell, per exemple; el PE sempre ha sigut mes progressista tot i tenir majoria de dretes. Però entenc que historicament des del sud s’havia cregut que Europa sempre havia anat un pas més enllà i havia estat sempre una mica més progressista, sobretot per la influència dels països del nord, que fins i tot quan tenen governs de dretes tendeixen a fer mes politica social. Es innegable que hi ha un moviment cap a la dreta a Europa i els que ho vulguin canviar ho han de fer amb mitjans democràtics, construint majories d’esquerres.  Actualment tenim un president de la Comissió Europea de dretes, tenim un Consell Europeu que en la seva majoria és de dretes…

Creus que aquestes majories de dretes als governs s’han traduït en la manera com s’ha organitzat institucionalment la Unió Europea en l’elaboració dels darrers tractats? La majoria de dretes ha influït en què no anéssim més enllà en la democratització, o en l’Europa social, o en l’estatut del BCE i les seves polítiques?

En això estic convençut que no, perquè precisament els obstacles que s’han posat  a la Constitució o a qualsevol reforma institucional han vingut tant de la dreta com de l’esquerra. Per exemple, a alguns sindicats o partits d’esquerres també els hi interessa de mantenir les quotes de poder. A partir del moment en que les lleis socials s’europeïtzen i es perd el monopoli sobre el grup d’influencia alguns grups d’interes poden tenir temptacions d’oposar-se a la reforma institucional per a guardar parceles de poder i competencies. Aixo passa tant a la dreta com a l’esquerra.
Les millores institucionals que s’han proposat durant els darrers anys van dirigides a intentar democratitzar, agilitzar i fer més eficients les institucions europees. No puc trobar res que respongui a una dretanització dins del proces reforma institucional.

Ara que estem en temps de crisi, creus que la Unió s’ha evidenciat massa dèbil? Tenim realment els instruments necessaris per afrontar un problema d’aquesta magnitud?

Clarament la resposta és no. D’una banda, a nivell polític no hi havia la unitat necessària, ni institucionalment hi havia un poder que pogués prendre una decisió al respecte. No existeix un govern econòmic de la Unió Europea, i això s’ha notat. I d’altra banda, a nivell tècnic, d’instruments,  els bancs centrals de cada país continuen controlant els crèdits a nivell nacional i les politiques han estat en aquest mateix nivell.  Hi ha una manca d’instruments a nivell europeu.

Cal tenir en compte les condicions en què s’ha fet el pla economic proposat per la Unió Europea, bàsicament sense tenir un poder polític i sense uns instruments per poder-lo implementar. Tenint un pressupost com el de la Unió Europea,  en el qual la majoria del pressupost ve de donacions dels països membres, sense tenir recursos propis, sense la possibilitat d’emetre deute públic a nivell europeu, és evident que manquen instruments per reaccionar davant d’una crisi que demana ajustaments de tipus keynesià impossibles de dur a terme sense capacitat de despesa o inversio.

Com valores el diàleg  entre la societat civil i les institucions europees? Ha millorat o ha empitjorat en els darrers anys?

El diàleg ha millorat, i és veritat que la Comissió Europea, especialment la vicepresidenta, Margot Wallström, hi ha fet un esforç. El problema és si els interlocutors de la Comissió Europea representen realment la societat civil. A Brussel•les veig molts d’aquests actors i realment el problema és que molts d’aquests interlocutors  són associacions que existeixen només a Brussel•les. Òbviament hi són presents sindicats, partits, nosaltres –que tenim 20 seccions a Europa–, etc. Però gran part d’aquesta societat civil representa bàsicament a les quatre persones que la formen mentre que la major part de la resta de la societat civil no hi es representada. Segurament ens manca que el demos europeu s’organitzi en tant que societat civil i aleshores sigui un interlocutor vàlid amb la Unió Europea. El problema actualment és, doncs, a nivell de societat civil, quelcom que s’ha de millorar. de l’altre costat, trobo que les institucions europees han fet un esforç però evidentment encara queda molt cami per fer.

Com es podrien millorar els mecanismes participatius de la ciutadania respecte de les institucions europees? Tenim un problema al Parlament europeu de manca de poder de decisió, però segurament també tenim una incapacitat des de la societat civil d’articular millor el debat. Com ho veus?

Depèn de com es vulguin articular les propostes. Si les propostes es fan per influenciar en la legislació la situació evidentment és una aproximació diferent que implica una estructura més de xarxa, de lobby organitzat. Cal avançar en aquest sentit, perquè és cert que els lobbys empresarials són molt forts a Brussel•les i la societat civil encara no esta prou organitzada per contrarestar-los.

Trobo que un dels punts claus pel futur d’Europa és la organització de la societat civil que existeix actualment, que presenta una carència en quant a  crear vincles i nivells supranacionals.

Quan tenim manifestacions a Barcelona o  a Catalunya o a Espanya que  no tenen cap mena d’influència sobre el que passa a França o a Itàlia, això es una dificultat de cara a obtenir una resposta europea. És important que els problemes europeus estiguin representats a Brussel•les al mateix temps que a nivell local. És molt important crear xarxes transnacionals de la societat civil. I actualment n’existeixen, però per qüestions tècniques l’accés a Brussel•les no és tan bo com caldria.

Pel que fa a la dificultat en l’avenç  de la intervenció europea en determinats àmbits, com per exemple en política exterior com a més carismàtic,  hi ha moltes veus que comencen a reclamar la necessitat que les cooperacions estiguin reforçades i no s’acabin convertint en dobles velocitats.  Creus que això seria bo per a Europa?

Penso que no, perquè es important que Europa tingui un projecte i hi hagi una direcció política. Des del meu punt vista, les cooperacions reforçades tambe acaben resultant en una UE de varies velocitats a mig/llarg termini  que finalment el que acaben fent es debilitar la idea política d’Europa. La UE esta basada en principis i valors comuns que han de ser els mateixos per tothom i implementades a tots es nivells. Si des del moment en què depenent amb qui tractes es comencen a aplicar diferents principis el que estem fent es debilitar la credibilitat i la posició d’Europa com a cohesionador polític.

Segurament, Catalunya ha augmentat el seu pes a través de la creació de la delegació de la Generalitat a la Unió Europea  i a través de la seva política del Comitè de les Regions. Creus que podrem anar més enllà? Parlo, per exemple, de poder utilitzar el català al Parlament Europeu,  de què les regions tinguin més veu en el procés legislatiu, etc. Creus que seria bo? Creus que anirem a millor en els propers anys?

Crec que seria bo que Catalunya i que qualsevol altre regió o nació tingués més presència a Europa, perquè fins ara Europa és la Europa dels Estats, i és important que tothom hi estigui representat. Seria bo, i es factible. Es pot fer si es fa la feina ben feta i hi ha un desenvolupament d’una activitat de lobby a nivell professional i si la societat civil realment ho demana. Si altres països ho han  fet amb altres idiomes, com per exemple el gaelic tambe ho podem fer nosaltres. Es una qüestió de voluntat política, que si no s’ha fet fins ara ha estat precisament  per la nostra incapacitat –o manca de voluntat- a l’hora d’articular propostes o per la capacitat d’altra gent de barrar-nos el pas. Europa no hauria de ser un fre  per a allò que Catalunya vol ser.  Si Catalunya sap jugar les seves cartes la UE pot ser encara mes util al nostre pais. El problema fonamental es: que vol ser Catalunya? Un cop ho sapiguem nosaltres ens sera mes facil anar a convencer a la UE.

Properes eleccions europees, proper mandat legislatiu. Digue’m tres prioritats legislatives que serien importants per a la UE en el proper mandat segons el teu parer.

Des del punt de vista de proces de construccio europea, la primera prioritat hauria de ser avançar cap a la creació d’un executiu europeu, és a dir, una Comissió Europea amb un programa polític votat i amb possibilitats de ser implementat  amb un president de la Comissio representant un dels partits politics europeus i que sorgis de la majoria guanyant les eleccions al Parlament Europeu del mes de Juny.

La segona prioritat es treballar en el camp de la governanca mundial; aconseguir parlar amb una unica veu al mon, cosa que es podria facilitar amb l’entrada en vigor del tractat de Lisboa, i treballar per millorar els procesos democratics supranacionals.
Aixo ens ajudaria a ser mes efectius en donar respostes a la guerra de Gaza, la invasio de Georgia per part de Russia, la crisis del gas, el canvi climatic… La crisi financera tambe es un exemple de la necessitat de tenir un govern europeu amb una politica economica i presupostaria clara i amb instruments. Es vital que la UE sigui capaç d’augmentar els seu financamanet amb mesures com impostos al carburant o el que sigui convenient.

La tercera, i potser mes important a curt i mig termini per als europeus, es fer front a la crisi economica amb una politica social adecuada; durant els propers 5 anys la Unio Europea pot fer molt en materia d’integracio de politiques socials i despesa publica aixi com impulsar xarxes de comunicacio i transport i noves politiques productives que puguin permetre un desenvolupament sostenible del continent, la creacio de treball de qualitat i aconseguir transformar la crisis economica en una oportunitat per millorar la infrastructura social i productiva de la Unio Europea.

Comments Closed

Comments are closed. You will not be able to post a comment in this post.