Europa catala, Europe, Financial crisis

Del nacionalisme de canape a la crisis internacional

El dimecres passat vaig assistir a l’acte que la Secretaria per a la UE i la delegacio de Govern Catala a Brussel.les organitzen anualment per a celebrar l’any. Me’n van sorprendre dues coses. Primer, vaig constatar, alleujat, el que molts deien; que el nostre president ja parla catala.

La segona sorpresa de la vetllada van ser els canapes. Per primera vegada la Representacio de Catalunya a Brussel.les ofereix canapes, cava, vi i aigua de Catalunya.
Vet aqui quelcom que jo demanava de feia temps i que voleu que us digui; al veure que finalment els nostres burocrates se n’havien adonat em va alegrar.

Despres hi vaig reflexionar i estirant del fil vaig trobar un cabdell inquietant… no era el cost del banquet de delicatessen que el contribuent catala estava donant als centenars de persones presents a l’acte –que per curiositat voldria coneixer-, ni la manca de vi blanc, ni el fet que l’excelent vi negre del monsant fos servit en copes inadecuades que en deslluien tota virtut… No. El que em va fer reflexionar va ser una frase del discurs de l’Anna Terron, Secretaria per a la Unio Europea : « com a novetat, en aquest any de crisis en que cal apretar-se el cinturo us oferim productes catalans perque es important consumir productes de la terra »…
Durant la mateixa setmana als EEUU, el pla d’estimul a l’economia americana vol incloure una clausula « Buy American » amb l’intencio d’estimular el consum intern i intentar salvar la perdua de llocs de treball als EUA. “Cal que els destinem els diners dels americans a la creacio de llocs de treball als EUA” diu un senador d’Ohio. “We have to create jobs in Britain for british citizens” diu Brown al Regne Unit…
La reaccio proteccionista es continua extenent i a mes i mes llocs d’Europa es parla que si els americans tanquen les portes als productes europeus –cosa que violaria diversos tractats signats amb l’Organitzacio Mundial del Comerc- no poden esperar que rebem lluers productes amb els bracos oberts… i embolica que fa fort!
Ens trobem amb un perill de nacionalitzacio de tot plegat que es d’allo mes real; comencem amb nacionalitzacio de consum, despres de la produccio i finalment de la politica. Tornem a l’autarquia. Per desgracia res de tot aixo no es nou. El que va convertir la recessio dels anys 30 en una depressio a escala mundial va ser precisament el proteccionisme. La manca de credit i confianca en el sistema va fer que empreses haguessin de tancar => acomiadaments en massa => el govern tanca les fronteres per intentar salvar els llocs de treball, augmentar el consum intern i inverteix en la creacio d’empreses nacionals per crear ocupacio => sense recursos el govern no te altra opcio que imprimir diner => la manca d’importacions i el cost de produir-ho tot al pais fa que els productes pugin de preu + l’exces de diner crea inflacio que creixera exponencialment devaluant la moneda i enfonsant l’economia encara mes en un cercle vicios que acaba en derives populistes que acaben portant demagogs com Hitler al poder. Demagogs que donen la culpa de tots els problemes als altres –jueus, gitanos, paisos veins…-.

Els humans som una especie ben dotada per a ensopegar amb la mateixa pedra les vegades que faci falta i malauradament em sembla que tornem a ser-hi. Ens trobem davant una crisis de llibre que tanmateix conte dinamiques de comportament d’allo mes dificils d’aturar. Es el tipic dilema del presoner en que tots saben que la cooperacio seria millor pero per manca d’informacio i confianca acabarem prenent la decisio menys optima.

Fins i tot l’infame Aznar sembla que ha aconseguit de veure el problema amb que ens trobem encara que com de costum les seves solucions son oportunistes i servilistes als sectors de sempre. Aznar reclama que « pour sortir de la crise il faut plus de liberalisme ».
Que tot i ser una bestiesa ideologica conte mes veritat que el “per sortir de la crisi hem de menjar productes de casa” de la Terron. De la crisis no en sortirem menjant fuet tarradellas sino esforcant-nos a trobar una solucio comuna.

Es ara quan es troben a faltar les reformes institucionals de la UE i les Nacions Unides pero tambe es veritat que son les crisis les que treuen a la llum les falles del sistema i les que obren les finestres d’oportunitat que ens permeten avancar com a civilitzacio. Se’ns apareix ara la posibilitat de reformar l’anarquia que mana a les relacions internacionals i que no fa mes que afavorir els mes rics i empobrir els mes pobres al mateix temps que la terra esgota llurs recursos naturals a una velocitat mai vista.

Es moment de plantejarse de nou: una reforma com cal de les nacions unides que posi l’economia sota control de la politica, una moneda unica mundial que impedeixi l’especulacio de divises i l’enriquiment d’uns pocs a costa de la gran majoria, la creacio de fons supranacionals sufragats amb impostos supranacionals per tal d’invertir en una revolucio del sistema de produccio i consum, la reformulacio del sistema de preus de manera que els productes reflecteixin realment el cost laboral, d’extraccio, produccio, contaminacio, exhauriment, etc…

Se’ns presenten dues opcions: o anar endavant o anar enrera. No fer res no es una opcio. Que els catalans organitzem recepcions amb productes catalans va be i ja era hora! Ara be, es important que els que manen de veritat –Espanya, la UE, Japo, EEUU, etc s’hi posin en serio. Sabem per experiencia que els estats per si sols no ho faran mai; cal que la segona superpotencia mundial –l’opinio publica- es posi mans a la obra per evitar una nova desgracia en forma de nacionalitzacio. Ara be; com activar la gent en la bona direccio quan precisament son els que estan perdent llocs de treball, hipoteques…?

Que Dios reparta suerte y va por ustedes!

Per acabar i no crear malentesos: Jo estic totalment a favor que els catalans mengem productes de la terra i aixi mateix ho facin els madrilenys, els belgues, els letons, el Vatica i qui vulgui. L’agricultura de proximitat es vital per menjar sa, descongestionar carreteres, donar feina als pagesos, tornar als cicles de la natura, etc… ara be, des d’aquest punt de vista quin sentit te volguer que els belgues mengin productes catalans quan ja tenen els seus que prou bons son i nosaltres no tenim interes a comprar-lis res perque volem protegir els nostres pagesos? Per a mi l’argument de l’exportacio nomes es valid quan s’exporten productes exotics com ara pot ser el vi o el cava a Brussel.les per lo demes que als caterings de la Generalitat a Brussel.les hi serveixin musclos amb “frites” amb un bon vi blanc del penedes!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *