Curiositats/Funny things, Europa catala, Europe

No al Pla Bolonya i si als canelons d’espinacs!

Canelons i pla bolonya

Canelons i pla bolonya

Tot i viure fora de Catalunya he de reconeixer que un servidor continua meravellant-se de la capacitat que tenim els catalans, i els altres companys peninsulars, de carregar el mort a qui no toca. Despres, evidentment, ens emprenyem encara mes quan veiem que les nostres peticions no s’atenen, sovint ni s’escolten. I la veritat es que en vistes als resultats potser n’hauriem d’aprendre de tant fotre pals de cec.

De la mateixa manera que si vas a comprar pa a una sabateria es molt possible que no se’t faci massa cas, crec el xou que tenim muntat amb el pla bolonya no arribara a millor fi… com s’enten que el Pla Bolonya, adoptat ja a 27 paisos, hagi creat tan de malestar a l’Estat Espanyol mentre a d’altres paisos Europeus l’aplicacio hagi sigut d’allo mes silenciosa i efectiva?

Una vegada mes esta clar que s’ha caigut en el vell truc de carregar a la UE amb les culpes d’un problema que es 100% nacional.  Despres els nostres politics es sorprendran que l’eurobarometre baixi o que la gent nomes vegi problemes en aixo llunya i fora de control que es la Unio Europea (el fet que el Pla Bolonya com tantes altres lleis europees s’hagi aprovat amb el suport del nostre govern sembla ser sempre anecdotic). Bolonya es un proces que es va iniciar el 1999 amb l’objectiu de crear un Espai Europeu d’Educació Superior per donar qualitat als estudis universitaris a nivell europeu i aconseguir una gran mobilitat pels estudiants. Una manera de contribuir a la necessaria internacionalitzacio dels nostres estudiants sense haver de fer tots els tràmits de convalidació actuals.

Ara be, els espavilats de torn han intentat aprofitar la reforma per fer-ne negoci, economic i/o politic, i ja la tenim liada. Manifestacions, estudiants expulsats, rectors amenacats… pero continuem marejant la perdiu i no buscant solucions on s’han de trobar.

Els fets son que:

1- Catalunya i l’estat espanyol son a la cua del mon desenvolupat en qualitat, efectivitat i adequacio d’estudis universitaris,

2- el Pla Bolonya es molt necessari per a donar posibilitats de guanyar-se la vida als nostres estudiants -si mes no, de no perdre el temps a la universitat- i donar un futur al nostre pais,

3- el Pla Bolonya no te la culpa de tot aquest escandol,

4- tant l’actuacio de l’estament politic/universitari com l’estudiantil no paren d’encadenar desproposits i agreujar una situacio que, si ja va comencar anant en una direccio equivocada, no ha parat d’agreujar-se.

5- als que realment han impulsat la potencial privatitzacio i mercantilitzacio de la universitat, que son els que en farien diners de tot plegat, no els ataca ningu i continuen a l’ombra gaudint del ball de bastons mentre esperen el moment per rematar la feina.

Senyors/es, on es el seny del que sempre en fem gala i mai en fem us?

Sembla que despres de tantes negociacions i marejos en tots els fronts ens haguem acostumat a dinamiques autodestructives i en cap cas encaminades a la solucio de conflictes/problemes. Es que inconscientment atmetem la nostra incapacitat per solucionar problemes i per aixo gaudim d’aquests espectacles d’autoflagelacio col.lectiva?

O es que hi ha qui esta interesat que continuem donant pals cec perque mentre no ens centrem no hi ha perill que poguem avancar en la direccio correcta?

La resposta a tot plegat aniria mes enlla d’un article i dos, i potser es pot trobar en algun llibre d’historia. Tanmateix, l’unic que voldria resaltar des d’aquest “speaker’s corner” meu es que fora bo que en el futur intentessim parlar amb propietat i dir les coses pel seu nom. Anomenar Pla Bolonya a les ansies privatitzadores d’uns quants es contraproduent; primer perque li carreguem les culpes a la UE d’una cosa que no hi te res a veure i segon i mes important, perque en carregant les culpes a qui no les te el que fem es perdre de vista el vertader culpable. A partir d’aqui qualsevol ball de bastons com el que tenim actualment nomes agreuja la situacio.

Cal invertir la tendencia si no volem que tanta bestiesa sens endugui per davant.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *